La Vil·la de Plini el Vell

La casa de Plini el Vell es manté dreta i sencera a l’obaga del llac de Como, un espai on la burgesia de la Llombardia i el Piemont gaudeixen avui de vacances plàcides i tranquil·les. Quaranta pobles envolten el llac, tots amb el seu campanar i la seva església inamovibles. A l’altra vora del llac, just davant de la casa de Plini el Vell, Benito Mussolini hi passà les dues últimes nits en companyia de la seva amant més recent, Clara Petacci, cercant la sortida d’Itàlia, i travessà les muntanyes prealpines, camí de Suïssa. Uns pobles més enllà hi consta el recordatori del seu afusellament el 28 d’abril de 1945, quan un grup de partisans l’identificaren i el detingueren.

Vil·la de Plini el Vell

Només el volien agafar, però el comitè de partisans burlà la protecció de la Wehrmacht i decidiren matar-los a tots dos perquè Petacci va demanar morir juntament amb el Duce. Els seus cadàvers foren traslladats a la plaça de Loreto de Milà i entregats al poble, que els va sotmetre a tota mena d’ultratges fins a penjar-los pels peus.

No sembla pas que en aquest llac haguessin passat tantes coses. El guia se sorprèn que tingui interès a atansar-nos a la Vil·la Pliniana, un edifici imponent que té uns vint segles d’existència i que consta que Leonardo da Vinci va visitar per assabentar-se de com una persona dels temps de Neró havia estat capaç d’escriure una immensa obra en què recollia tot el saber de l’època de Roma.

Hi ha més indrets interessants que atrauen l’interès dels visitants, com la casa de l’actor George Clooney, que viu habitualment en una vil·la que es banya a les aigües del Como. El guia em comenta que és el lloc més cotitzat del llac i que els turistes nord-americans hi passen una bona estona mirant des de la barca i seguint els restaurants i llocs que Clooney freqüenta. No interessa tant la història com la fama i els diners dels que habiten a l’entorn del llac.

Plini el Vell

Al cim de la muntanya, just a sobre de la casa de Plini el Vell, hi ha un monument enllumenat que commemora Alessandro Volta, natural de la ciutat de Como, i en honor del qual es va donar nom al volt. Els italians, des de Fermi a Marconi, han contribuït decisivament al desenvolupament de l’electricitat i la ràdio.

Els battellos traslladen passatgers en totes les direccions del llac. Són barquetes ràpides, puntuals, que comuniquen la ciutat de Como amb tots els pobles i racons d’aquest indret gairebé paradisíac. Pocs s’aturen davant de la casa de Plini el Vell, on una font raja de manera intermitent des de l’època de Roma. Al costat s’hi troba una estàtua ennegrida, protegida per reixes rovellades, del gran savi romà que lluità a la Germània i que va ser un home de confiança de l’emperador Neró.

Vespasià l’anomenà prefecte de la flota romana que aquell fatídic agost de l’any 79 navegava pels voltants de Nàpols, els dies en què el Vesuvi començà a vomitar la lava i el foc que destruiria la ciutat de Pompeia, Herculà i altres indrets al peu del volcà que foren sepultats per les cendres i el foc.

El guia em comenta que Plini atansà la flota romana a la badia napolitana amb el propòsit de socórrer amics seus que estaven en dificultats i, travessant l’infern que tenia davant, morí probablement asfixiat a l’edat de 56 anys.

Segurament va prendre nota de les desgràcies que veia amb els seus propis ulls. Però va ser el seu nebot, Plini el Jove, el que va descriure uns anys després el que havia passat al peu del Vesuvi. Ho feia en una carta adreçada a Tàcit.

La petjada de Roma en la història de la humanitat és molt remarcable. No només pels 60.000 quilòmetres de calçades que comunicaven Roma amb els punts més allunyats, des de Síria fins a la Bètica, des de Germània fins a Ànglia.

Aquest rastre romà en moltes parts d’Europa és degut principalment al fet que molts homes de gran rellevància es dedicaren a escriure o fer escriure el que s’estava fent arreu de l’imperi. Marc Aureli ens deixà les seves meditacions escrites als voltants del que avui és la ciutat de Viena. Juli Cèsar relatà en un llatí molt entenedor les seves aventures militars a la Gàl·lia, abans d’entrar a Roma i ser proclamat emperador. Tit encarregà a Flavi Josep el relat de la conquesta de Jerusalem en les seves memorables Guerres jueves.

Gràcies a la Col·lecció Bernat Metge, impulsada i finançada per Francesc Cambó a partir dels anys vint del segle passat, moltes de les obres escrites pels romans principals estan traduïdes al català. Juntament amb el diccionari de Joan Coromines i el diccionari d’Alcover-Moll, la Bernat Metge és encara avui un dels puntals més sòlids i perdurables de la cultura catalana.

La ‘Història Natural’ de Plini el Vell, escrita l’any 70, és l’enciclopèdia més antiga de la qual es té constància. El pròleg el va escriure l’emperador Tit i conté tots els sabers que es coneixien en el seu temps, des de la física, l’astronomia i la geografia fins a la botànica, la zoologia i la medicina.

Vaig fruir molt en llegir, ja fa anys, les observacions que feia sobre la natura, des de com creixen els arbres fins a com es preparen les collites. Era un savi senzillament enciclopèdic que va fer moltes coses i les deixà per escrit.

Els primers exemplars es publicaren a Venècia l’any 1489 i foren traduïts de l’original llatí a l’italià. Durant dos segles fou la primera referència del saber a Europa, tot i que avui algunes de les seves afirmacions han estat superades per les inexactituds que conté, ja que en molts casos escrivia de memòria.

La seva casa al llac de Como és poc visitada. Només es pot contemplar des d’una barca que s’apropa a un edifici que conserva el color esgroguissat de les vil·les de fa vint segles. La font segueix rajant intermitentment i les autoritats de Como l’estan restaurant. No se sap quan acabarà per poder ser visitada. Però si s’ha mantingut dempeus durant vint segles, no cal que es tingui pressa. Allí hi habità un home important del seu temps que aportà tot el coneixement de l’època i que morí als peus del Vesuvi. Val la pena atansar-s’hi.

Article publicat al diari Avui el 8 de setembre de 2010

2 comentarios

  2 comments for “La Vil·la de Plini el Vell

  1. 08/09/2010 at 21:04

    Sr.Foix: En las fechas de la muerte de Mussolini los jefes partisanos de aquella zona eran Sandro Pertini y Luigi Longo, futuro secretario general del PCI, se ha barajado la hipótesis que uno de ellos podía haber ordenado ejecutar a Mussolini, incluso se abrió la posibilidad que la hubieran ejecutado en persona. La trayectoria política de Pertini y Longo probablemente hizo que el asesinato de Mussolini fuera atribuido al ya fallecido general Cadorna y al modesto militante Audisio. El estado de derecho italiano no podía construirse sobre la base de una ejecución sumarisima y sin juicio, pero la historia la escriben los vencedores y el tiempo no siempre pone la verdad sobre la mesa.

  2. Alex
    08/09/2010 at 16:22

    La vicepresidenta segunda del Gobierno y ministra de Economía, Elena Salgado, ha anunciado hoy que los ayuntamientos que se encuentren en una situación financiera más saneada, bien porque estén endeudados en menor cuantía o porque les corresponda una amortización, podrán endeudarse el próximo año.

    ¿Pero en qué quedamos señores?.

Comments are closed.