Llibertat i seguretat

Alan Rusbridger, director del The Guardian

Alan Rusbridger, director del The Guardian

La llibertat i la seguretat són dos conceptes que conviuen tranquil·lament en temps de pau però que col·lideixen sobtadament quan s’entra en un període de tensió, de guerra o de confrontacions diplomàtiques.

Hi ha un debat de dimensions globals en aquests temps en què les tecnologies permeten furgar les entranyes de la privacitat de persones, empreses, institucions i estats. Sabem que les nostres converses telefòniques estan emmagatzemades en espais virtuals on es pot trobar el que parla la cancellera Merkel amb el seu marit o amb el president François Hollande.

Hem acceptat com un fet que no té remei que l’espionatge global afecti qualsevol persona que disposi d’un mòbil. Sospito que la tranquil·litat rau en la percepció que hi ha tanta informació acumulada que és del tot impossible destriar el que ens pugui afectar a qualsevol de nosaltres. Penso que és una percepció perillosament equivocada. El fet que la nostra intimitat estigui en mans de persones i organitzacions que no coneixem i que en poden fer l’ús que creguin oportú és un retrocés en el terreny de les llibertats.

És ben curiós que els dos personatges que han descobert i donat a conèixer els budells de l’espionatge nord-americà i mundial hagin demanat asil polític per esquivar la justícia dels Estats Units, que els acusaria de traïdors i, segurament, els condemnaria a fortes penes.

Un és l’australià Julian Assange, que ja fa més d’un any que viu a l’ambaixada de l’Equador a Londres per evitar ser extradit a Suècia per suposats delictes de caràcter sexual on, possiblement, l’entregarien a la justícia dels Estats Units per ser jutjat per revelació de secrets continguts en els milions d’informacions que s’han agrupat en el que coneixem com Wikileaks.

L’altre cas és Edward Snowden, un jove que vivia a Hawaii i havia treballat al Pentàgon i a la CIA. Un bon dia, s’escapà a Hong Kong i començà a distribuir informació confidencial i secreta que publicaren amb comptagotes The Guardian i The Washington Post. Washington demanà l’extradició de Snowden a la Xina, però al cap de pocs dies aparegué en un aeroport de Moscou, on romangué a la zona de trànsit vàries setmanes fins que Vladímir Putin decidí donar-li asil polític temporal amb la condició que no revelaria cap dels secrets que té guardats en els seus arxius electrònics.

Aquesta setmana, el director de The Guardian, Alan Rusbridger, ha hagut de comparèixer davant d’un comitè d’afers interns de la Cambra dels Comuns per demostrar que no és un traïdor. He seguit alguns interrogatoris en directe i cal remarcar la valentia del director de The Guardian en defensar els seus arguments. Qui presidia el comitè de la cambra, Keith Vaz, li va dir que els dos havien nascut fora de la Gran Bretanya, ell, a Aden (el Iemen) i el director del diari, a Zàmbia, i li va preguntar si s’estimava el país d’acollida com a ciutadà britànic.

El periodista li va dir que estava sorprès que li fessin aquesta pregunta, però li va respondre: “Sí, els dos som patriotes i una de les raons del nostre patriotisme és la naturalesa de la nostra democràcia, la naturalesa de la llibertat de premsa i el fet que en aquest país es puguin defensar i debatre aquest tipus de qüestions.”

El que està passant al món respecte a l’espionatge massiu que ens despulla a tots davant de no sabem qui no és una qüestió menor. Els que ens havíem educat en el sentit que el gran germà orwellià era comunista i ens manipulava des del Kremlin, descobrim ara que els que entren a les nostres vides són els nostres mitjançant unes tecnologies que no tenen ni tan sols la sensibilitat morbosa que veiem en aquell espia retratat en la pel·lícula La vida dels altres, en què un funest personatge de la Stasi alemanya es passava la vida mirant per un forat el que feien una parella de sospitosos del règim.

S’ha posat en marxa el monstre d’internet i les aplicacions cada vegada més sofisticades de les noves tecnologies han construït nous paradigmes que no sabem fins on ens portaran. En tot cas, els conflictes del futur vindran precisament de la lluita secular entre llibertat i seguretat.

Publicat a El Punt Avui el 8 de desembre de 2013

10 comentarios

  10 comments for “Llibertat i seguretat

  1. Albert
    09/12/2013 at 08:55

    Sr. Foix: Pienso que la libertad es un bién deseado, però nunca alcanzado realmente.

    En cuanto a la Seguridad opino lo mismo.

    Las modernas tecnologies hacen posible, lo que antes era inpensable e impossible.

    El hardware, la informàtica convinada con Internet via satelites hacen posible que se transmitan los datos, documentos, imagenes, escenas y acontecimientos en directo y en el mismo momento que ocurren.

    Hacen tambien posible la visión e información desde satelites de todos nuestros movimientos fisicos ó de nuestras comunicaciones telefónicas ó a través de internet.

    Hacen posible el que puedan volar aviones sin piloto, dirigidos desde miles de kilometros, por un ser humano. Actualmente se bombardea con los drones ó ( aviones sin piloto ) a miles de kilometros de distancia. ect.

    Aviones, trenes coches, barcos, ect. todo puede ser dirigido.

    El ordenador ya lo dice la palabra: Ordena. Los modernos y potentes ordenadores con sus inteligentes programas, indexan, clasifican, ordenan, toman decisiones inteligentes, de todas nuestras palabras y acciones y sacan deducciones inteligentes.

    El peligro reside ó depende en manos de quién ó de que poder va a parar, tanta información y deducción, ect.

    Porque la información es poder y acumulación de riqueza.

    Buenas respuestas de los compañeros del blog.

  2. dogbert
    08/12/2013 at 19:47

    El Sr. Trias i Vidal de LLobatera ha asistido a la boda y parece ser que para el el evento ha tenido efectos turbadores ya que ha manifestado que el no es independentista pero votara independencia. La edad no perdona.

    • dogbert
      08/12/2013 at 19:49

      Si a la consulta…del psiquiatra

  3. dogbert
    08/12/2013 at 19:33

    http://www.youtube.com/watch?v=p6qfZNFU5fU

    En honor de la familia Mittal que nos han obsequiado con su presencia deste finde en BCN. Un finde en el que hemos hecho el indio tots plegats.

  4. dogbert
    08/12/2013 at 17:35

    Toda una revelacion del Sr. Foix cuando nos confiesa que fue educado en la certeza de que el gran hermano orweliano era comunista. Creo que aun no se ha sobrepuesto del engaño pero aun y asi creo que esta con el sindrome de Estocolmo y aun piensa que esta del lado de los «buenos» si es que hay alguien bueno dirigiendo el planeta y aun sabiendo que Occidente persigue con saña a cualquier discolo, nos seguira hablando in eternum de la bondad de este primer mundo.

  5. 08/12/2013 at 13:31

    Sr.Foix: a estas alturas de la película ya sabemos que cualquier cosa que hablemos, escribamos, publiquemos en la Red o mediante cualquier otro sistema de transmisión, es susceptible de ser captada y utilizada…los que controlan la tegnología y el software necesario, controlan el acceso a ella y su posterior manipulación…si nos venden aparatos con obsolescencia programada para que peten cuando lleguen a un determinado uso, no hemos de ser tan ingénuos de pensar que nos van a vender herramientas de libertad de comunicación que se pueden volver en su contra sin reservarse ellos la última palabra de su control…

    • Àfrica
      09/12/2013 at 19:00

      Poca broma,Bartolomé.Des que vàreu parlar del rus…ja no puc deixar comentaris des del mòbil….. lagarto, lagarto…..

      Avís als espies: Sóc bona persona, solucioneu-me l’ error del mòbil, please.

  6. francis black
    08/12/2013 at 13:16

    A nivel personal la libertad y la seguridad también son complejas.

    http://www.youtube.com/watch?v=gmlBSYKooas

Comments are closed.