Catalanisme i transversalitat

La senyeera és la bandera de tots els catalans, històrica, oficial i aprovada en el seu dia pel Parlament de Catalunya.

El catalanisme, sentimental i doctrinalment, és anterior a tota actitud sobre la forma de govern d’Espanya. Són paraules de Manuel Azaña, escrites en el seu llibre Mi rebelión en Barcelona, a propòsit de la seva detenció acusat sense proves d’haver participat en el cop de Lluís Companys el 6 d’octubre de 1934. El catalanisme és també anterior al nacionalisme que apareix com a concepte polític programàtic a Catalunya arran de l’arribada de Jordi Pujol al poder el 1980. Ernest Lluch deia que la política catalana va donar un gir important el dia en que Pujol va integrar en el seu vocabulari polític la paraula nacionalista, una concepte que representa un malson en la història europea del segle passat.

En el seu darrer llibre Scots and Catalans, John H. Elliott diu que el terme catalanisme, fins llavors concentrat en un moviment cultural va començar a agafar tonalitats polítiques serioses durant el curs de l’anomenat Sexenni Revolucionari, de 1868 a 1874, que va començà amb l’enderrocament de la monarquia isabelina pel general català, Joan Prim, i continuà amb la proclamació de la primera República espanyola de 1873 per acabar amb la restauració de la monarquia per Alfons XII l’any 1874. En aquests sis anys, remarca Elliot, la representació catalana en els governs d’Espanya fou de deu ministres. Aquesta representativitat contrasta amb la que es produí en la Restauració quan des de 1902 fins la proclamació de la Segona República l’any 1931, només 13 de 183 ministres serien catalans.

El catalanisme neix i esdevé un moviment perdurable al voltant de la llengua, la cultura, la reclamació de l’autogovern, la unitat nacional catalana i la participació en la transformació social i política d’Espanya. Dit altrament, la idea força de la seva irrupció en la política espanyola és que es pot ser espanyol d’una altra manera, allunyant-se dels conceptes jacobins que s’instauraren a partir de 1714 però que venien de més lluny, de fet, des de la unió de les dues Corones representades en les persones de Isabel i Ferran. Catalunya hagués pogut esdevenir un país governat molt semblant a Holanda i Anglaterra després de les seves revolucions de finals del segle XVII. Però va caure en el lloc equivocat de la història en perdre la guerra i les aliances amb Londres i amb Viena que la deixaren abandonada.

Davant la realitat d’haver perdut la guerra i les Constitucions catalanoaragoneses en triomfar la idea borbònica i centralista, el catalanisme va forjant la seva resistència mitjançant la cultura i un intent cada cop més reeixit de ser un factor de transversalitat de la vida política catalana. El catalanisme només ha perdut la seva força social quan ha estat engolit per partits que no han tingut en compte la pluralitat social i política del país. En les seves Memòries, Jordi Pujol diu que «jo sóc un nacionalista català que no vol ser castellà. Que si per ser espanyol ha de ser castellà, vol ser espanyol.»

Aquesta afirmació és molt categòrica i té una connotació excloent. És per això que el futur del catalanisme és més prometedor que el nacionalisme. L’arqueòleg i antropòleg Eudald Carbonell ho diu amb tota claredat: «El catalanisme no pot ser excloent. I perquè aquest refundació sigui possible s’ha de fer socialment i no políticament. S’ha de construir un discurs en què soni la mateixa música a tothom, però mai ha de ser un missatge homogeni».

El catalanisme ha hagut de lluitar amb una incomprensió, a vegades convertida en hostilitat, de la realitat cultural catalana per part dels governs de Madrid de gairebé tots els temps des de fa dos segles. Es prou coneguda la frase pronunciada per Francesc Cambó després del cop de Companys el 1934 tot adreçant-se als polítics de la dreta espanyola: «passarà aquest Parlament, desapareixeran tots els partits que estan aquí representats, cauran règims i el fet viu de Catalunya subsistirà».

El catalanisme no va en contra de res a diferència del nacionalisme que tendeix a assenyalar adversaris i molt sovint enemics. El nacionalista català creu que Catalunya és superior a les altres nacions mentre que el catalanista es considera diferent, per bé que la voldria millor i fins i tot exemplar. El nacionalisme català ha esdevingut massivament independentista plantejant un pols amb l’Estat que ens ha portat a la situació caòtica en la que ens trobem i, a més, ha estat un factor decisiu per dividir la societat catalana.

Deia l’extraordinari historiador hongarès, István Bibó, que «la paradoxa que consisteix en voler mobilitzar les masses democràtiques únicament a favor de la causa de la nació, tot excloent la causa de la llibertat, explica totes les contradiccions i totes les monstruositats del feixisme». Una nació com la catalana que, avui per avui, no té un Estat busca la seva salvació en la simbologia i en l’univers dels sentiments oblidant tot sovint que els ciutadans i els pobles també tenen interessos contraposats i idees que no necessàriament han de ser homogènies.

La voluntat d’un poble, deia Artur Mas en la campanya de les eleccions de 2012. La voluntat del poble, diria un catalanista que sap que només sobre la pluralitat es pot construir una democràcia sòlida. Rafael Jorba ho deia en el seu llibre Catalanisme o Nacionalisme: les arrels del catalanisme no són ètniques sinó cíviques.

Text publicat al llibre Catalanisme, 80 mirades (i+).  Edició a càrrec de Portes Obertes del Catalanisme. ED. Libros. 

7 comentarios

  7 comments for “Catalanisme i transversalitat

  1. Albert.
    29/01/2019 at 10:29

    Sr. Foix : Penso que el principal problema del esser huma, no es el nacionalisme ó en el cas de Catalunya, tambe el catalanisme.

    Sino que el principal problema de tots els esser humans, es el… MODUS VIVENDI.

    I aquest modus vivendi l’altera … la corrupció institucional del propi sistema del poder i del gobern, aon s’introduiexen alguns personatjes, amb la sola i única finalitat de enriquirce millonariament, en euros. Enganyant, mentin i robat a els seus propis companys de partit i de gobern.

    Es aquest fet real de robo alEstat, ect, el que crea desequilibris e injusticies económiques, de salaris minims, aument d’impostos i injusticies per tot arreu,ect.

    Aixi que acaban queixantse i protestant amb rao el metges, infermeras, tot el personal sanitari, Personal d’Ambulancias, Bombers, ect. Tots el cossos de la Seguretat ciutadana, policia, Guardia Civil, Mossos, ect. Conductos de Bus i de tren, ect. i tots els trevalladors asalariats, ect Tambe els jutges, fiscals, advocats, ect. Tothom, ect. Transportistes, taxistas, ect. Tothom asalariat, ect.

    I aquest problema, provocat cuan: » El poder corrompe y roba al ciudadano cotizante » a totes les nacions del mon.

    España, protesta indignada, Cataluña idem, França idem, Italia idem, Gran Bretanya idem, i tota la resta delmon idem de idem.

  2. Albert.
    28/01/2019 at 09:09

    Sr. Foix : » Catalanisme i transversalitat » … He de dir que no m’agraden els ismes. Doncs penso que el ser humá, cuan actua en massa ó en manada es molt voluble, en el seu comportament mental i facilment manipulable.

    Tenim el dramátic cas del nen de 2 anys, Julen i el comportament humá i totalment desinteressat humana, fisicament, mentalment i espiritualment, per a extreurel del pou, amb vida.

    I comparem-l’ho amb el negoci durant mes de 3 segles, del comerç d’esclaus negres i el com s’els tractabe inhumanament encadenats e inclus apallissats fins a la mort. Tot amb el beneplacit de tota la societat humana civil, judicial, eclesiastica i militar, ect.

    Comparemo tambe amb els bombardejos reventa mansardas, tipus terremoto, aon ho matan a tothom i ho destruiexen tambe tot. Ho fan esser humans que perteneixen a la mateixa societat humana, que ara salva el nen
    Julen.

    Recordem tambe las criminals matances de jueus i altres grups racisals, que feien els nacis itlerians.

    O tambe recordem la violació sexual, en grup per part de la manade.

    Resumin : L’esser huma es capaç ell sol ó en grup, de grans sacrificis i actuacions exposant inclus, la propia vida, per a salvar a un esser huma ó a varios.

    Pero tambe es capaç, actuan éll sol ó en grup de fer i portar a terme, grans maldats i criminalitats, com varen fer els nazis hitlerians, ect.

    Els humans poseim els 2 extrems. Ó som CAINS ó som ABELS.

    I amb el Poder i la gran riquesa millonaria tenim que políticament i socialment …NO VIVIM LA REALITAT.

    Pero tambe l’esser huma es capaç de grans maldats

    • Albert.
      28/01/2019 at 09:21

      P.D. La última linea, que diu » Pero tambe l’esser huma es capaç de grans maldats. »

      S’ha colat repetida, degut a un problema informátic, doncs l’habia escrit mes amunt i abans.

      Cuan l’he rellegit desprès d’enviar la meva resposta, m’en he donat compte de que apareixia mes avall.

  3. Albert.
    27/01/2019 at 08:28

    Sr. Foix : Penso que España es una societat anonima, aon els seus habitants castellano hablantes son catalogats de españoles. Pero els seus habitants catalano-parlantes y castellano hablantes de Cataluña tambe som catalogats desde l’estranger i desde dintre d’España de españoles. Idem passa amb els Gallecs i el Bascos amb les seves respectives llengues.

    Doncs tots tenim el dret d’esser rebatejats d’españoles i no solsament els castellano hablantes.

    Parlant dels catalans i de Cataluña, observo que en general els castellans, degut a les circumstancies i viure geograficament a l’interior mesetari de les terres d’España, s’han vistos obligats i han preferit mes, ferse funcionaris de l’estat español. Aixis que han arribat a ocupat els carrecs mes alts, importants i mes influents decisoriament de tot l’Estat Español.

    Es la Economía inproductiva i subvencionante.

    En cambi els catalans s’han dedicat mes al comerç i amb el seu esprit emprenedor han sabut crear objectes de consum, llocs de trevalls, consumidors i cotitzants a la seguretat social i al Estat.

    Es la Economía productiva, creadora d’objectes, llocs de travall i cotitzants a l’Estat i a la Seguretat Social.

    Les dues economies formen la realitat existen a España. Una es funcionarial i l’altre es empresarial. Son dues mentalitats diferents.

    • Albert.
      27/01/2019 at 11:15

      P.D. Olvidaba citar que estas 2 realidades de la sociedad humana conviven con, la realidad humana de la codicia, la corrupción, la tolerancia en la socidad humana del bienestar, de la opulencia, de la riqueza sin limites y del poder, que a veces es deshumanizado y no vive la realidad.

      Esos super-privilegiados también conviven y se sirven de y con la sociedad humana delmalestar, la necesidad, el desamparo y la pobreza y la esclavitud de puestos de trabajo con horarios de esclavitud y de salarios minimos idem. ect.

      En resumen : Existen varias mentalidades como resultado e influidas por los diferentes estados económicos que afectan las condiciones y la mente de cada ser humano y de cada familia.

      En fin : Es un problema humano mundial, en todo el planeta.

      El poder corrompe y el abuso del poder conduce a la explosion incontrolada de la sociedad del malestar económico, que lo sufre y lo padece a la fuerza.

      Porque los politicos y la sociedad del bienestar, que detentan el poder y la riqueza, sin limites ni sentimientos hacia la sociedad del malestar, …NO VIVEN LA REALIDAD.

    • Rafael estupefacto
      27/01/2019 at 11:28

      El que vosté comenta respecta a industrialització es tan , o es’á tan imbuit de una realitat nacionalista que Mes aviat penso qu, amb tots els respectes, estâ tan confós que una de dues o no ha viatjat gens per aquesta meseta que diu o está tan imbuit de un pensament nacionalista que no li deixa veura una realitat palpable.
      Catalunya té una de las administracions més pesadas de tota Espanya, i actualment una de las administracions més inoperants de tot el Estat.
      No solsament això si no está perdent a marxas, el poder económic que avans llideraba.
      Tingui clar que en el cas de que, cosa que dubto molt que pugui pasar, tota aquesta benauransa que are disfrutem, malgrat tot, s’anirá a norris.

      • Albert.
        27/01/2019 at 17:39

        No soc nacionaliste ni molt menys, perque considero que la inmensa majoría d’españols, perteneixem a el mateix grup etnic.

        He posat l’exemple de Cataluña, per a comenzar,pero que consti que a tot España, existeixen economias emprenadoras i creadoras de coses, llocs de trevall, consumidors i cotitzants a la Seguretat Social i al Estat, no nomes a Cataluña. Encara que funcionarialment fins ara era diferent, pero pel que veig ha anat cambiant.

Comments are closed.