Les ametlles ja han superat els primers ensurts i ara poden combatre el calor, el vent, l’aigua i el vent. Fins setembre.
El procés és lent i continuat. La naturalesa mai s’atura i corre a gran velocitat. Inapreciable, però ràpida. Aquests dies de sol immens son decisius. Les flors es desprenen dels pètals que donen pas al fruit incipient que inicia un llarg recorregut fins a la seva maduració definitiva.
Tres o quatre dies de forta xafogor i temperatures prematurament altes poden malmetre collites prometedores. La calor intensa i opressiva en deixar maig i entrar al juny ha precipitat el ritme metòdic habitual. Les cireres s’han inflat i han agafat una vermellor sanguínia. M’he aturat en un troç d’ametllers que ja han superat les delicades proves de la floració. El ametllons aigualits s’han transformat en ametlles definides que poden resistir el vent, la calor i els aiguats fins a la seva recol·lecció al mes de setembre.
L’ametlló té una vida incerta però l’ametlla feta aguanta fins al final. L’ametller és fràgil i capriciós. Una petita glaçada del mes de març o abril poden rostir tot el fruit. Enguany s’han esquerat i mostren el seu triomf amb penjolls abundants d’ametlles de les més variades classes. L’ametller clàssic que produïa l’esmai o la marcona han estat substituïts per noves classes que retarden la floració.
Al voltant de les fulles i dels ametllons grossos hi brogent les abelles. No tenen arnes a prop sinó que s’alimenten en un dia de sol de justícia. El brogir de les abelles és més suau que el cant dels grills primerencs. Tot s’obre al sol abrasador del migdia. Ja no es veu gent caminant. Algun ciclista passa pels camins. Les ombres son el refugi de vianants.
Les ametlles segueixen el seu ritme. Es faran més grosses, maduraran, es formarà la closca i finalment s’esquetllaran. Un llarg i intens recorregut. Al seu temps. Ni de pressa ni a poc a poc. El ritme és inalterable.
I tard o d´hora tindrem que separar el gra de la palla abans que la IA es dongui garces per perdius.
Bona setmana.