Plantar un codonyer és una senyal d’esperança. El fruit sempre arriba.
El codony té un gust aspre i esquerp. Però el codonyat que en surt és una de les combinacions més dolses que es poden aconseguir. Codonyat i un bon formatge és una barreja exquisida. Si entren les figues de final de temporada, toves i pansides, el postre és sublim. Encara queden les nous i les olives. Octubre és el mes més generós.
Quan arriba la tardor, l’aire es refresca suaument i els arbres es tenyeixen de tons daurats, rogencs i ocres. És una estació que convida a la calma, a passejar entre fulles seques i a redescobrir els fruits que la terra ofereix després de l’estiu. Entre aquests fruits, el codony ocupa un lloc especial, sovint discret però ple d’història i aroma. El codonyer, amb la seva aparença senzilla, dona uns fruits durs i irregulars que, a primer cop d’ull, poden semblar poc atractius. Son bonyeguts i deformes. Tanmateix, rere aquella pell aspre i una mica pelosa, s’hi amaga una fragància intensa que perfuma cuines i rebostos. Cada tardor en deixo tres o quatre en un racó del cotxe i la seva fragància és autèntica i invasiva.
La majoria dels fruits de la Mediterrània son tan antics com la civilització europea. Es creu que l’origen del codonyeres es troba a la regió del Caucas,entre l’actual Iran, Armènia i l’Azerbaidjan. El nom li ve de la ciutat cretenca de Cidònia. El codonyer no mor mai. Si l’arrenques torna a llucar. A una feixa erma, al cap d’un bancal, arran del bosc. Te’l trobes sense buscar-lo. Hi és sempre.
En moltes cases rurals la tardor s’associa a l’elaboració del codonyat. Avui comentàvem amb el Josep que l’hortalà o el que planta sistemàticament arbres fruiters no ho fa per vendre’ls o per fer negoci. Ho fa per donar-ne. Sabent que el que rep l‘obsequi el distribuirà entre parents, amics i coneguts. El codonyat és un dels productes més autèntics i que perduren tant al camp com a la ciutat. Les famílies recullen els codonys, els netegen amb cura i els couen a foc lent amb sucre fins que la polpa es torna d’un color ambre profund. El resultat és una pasta dolça i compacta que es conserva durant mesos i acompanya formatges, torrades o postres casolans. Mentre es fa, l’olor que s’escampa per la casa és capaç de despertar records d’infància i tardes tranquil·les.
Els primers codonys. Per fer codonyat, per ragalar-los o simplement per contemplar-los
La tardor, amb la seva llum suau i els primers freds, ens recorda que tot té un ritme i que el temps de collir és també el temps de compartir.
N’he plantat i n’he arrencat. N’hi ha alguns envellits, corsecats, amb rames seques i estèrils. Per collir fruit s’ha de plantar de forma escalonada. Només qui planta cull. Al febrer i març passaré pel viver de Jorba, prop d’Igualada. Com cada any compraré tres o quatre arbres per plantar-los a un marge o a la vora d’un camí. Plantar sempre és un acte d’esperança.
Tots els temas «delicats» dels articles de LV tenen tancada la seccio de comentaris.
Esta clar que podem opinar sobre la cria del cargol i dels temps que fara dema… pero de lo que te una mica de controversia res de res.
LV ja fa temps que canta com un canari (groc)
Els de la flotilla han tornat a casa. Dels objectius concrets: conseguits ni un.
El papanatisme de la premsa i els mitjans de comunicacio es esgarrifos.
I ara vindra a veure qui consegueix la entrevista mes guai i la taula rodona mes cuadrada.
Ufff
Seño Foix, falten les mangranes….
Has tastat l’all i oli de codony?. Es deliciós
Jo si Pau. Bonissim.
Bonic article pedagògic i gastronómic !
Quins codonys mes formosos i ufanosos Sr. Foix.
Enhorabona!