Els coloms ajupits a la cúpula del campanar de Rocafort, silenciosos i atordits, mostren el temps esquerp dels dies tardorals. En travessar la Panadella, una de les línies divisòries més radicals dels país, la boira enlairada deixava caure un plugim prim continuat. És bo pels sembrats que ja s’arrengleren punxeguts amb verds vius i tendres.…
S’acaba la verema i es precipita la tardor. L’estació ha canviat amb la desaparició dels raïms de les vinyes. Queden pomes, peres, magranes, codonys, figues, palosantos i les verdures que es mantenen verdes i canviants al llarg de gairebé tot l’any. Però els colors, les olors i el regust de la maduresa s’endinsen en la…
Les olives han ennegrit en pocs dies. La tardor té pressa i les nits apaguen la llum a mitja tarda. Es fa fosc de sobte. Avui hem anat amb el Josep a veure colors canviants, rogents, grogs, efímers. La sequera ha fet estralls i les pampes de les vinyes esperen la primera glaçada per caure…
La vermellor tardoral és intensa i passatgera. Un pas cromàtic entre el verd vigorós de la verema de setembre i el vermell ensopit, agre, trist i funerari de les vinyes que aguanten les pampes amb un fil existencial primíssim. Abans de quedar del tot despullats, els ceps es guarneixen de vermell per mostrar que estan…
És un temps de plenitud. De collir els fruits, de veremar, de fer caure les ametlles. Les figueres donen els fruits en la penúltima repassada. Les figues s’esberlen o es queden pansides sota les fulles. Encara queden un parell de setmanes per collir les últimes. No es veu gent enlloc. Però la feina es fa…
Els caçadors disparen de tant en tant. No hi ha gaires conills i les perdius ja han estat abatudes. Es mata algun tord, els coloms que s’amaguen a les branques dels arbres del riu i poca cosa més. En temps no molt llunyans aquests dies de novembre eren una simfonia de trets que es creuaven…