El silenci dels coloms

Els coloms s’agrupen a la cúpula del campanar de Rocafort en aquests dies de canvis tardorals.

Els coloms ajupits a la cúpula del campanar de Rocafort, silenciosos i atordits, mostren el temps esquerp dels dies tardorals. En travessar la Panadella, una de les línies divisòries més radicals dels país, la boira enlairada deixava caure un plugim prim continuat. És bo pels sembrats que ja s’arrengleren punxeguts amb verds vius i tendres.

Les pampes de les vinyes encara s’aguanten i les fulles dels fruiters comencen a caure esporàdicament. Hi ha silenci. Els trets ocasionals dels caçadors trenquen l’ensopiment general. Els tractors van i venen carregats de llavor. La sembra té un calendari capriciós que els entesos saben interpretar. Dos o tres dies poden ser decisius per no esguerrar parcialment una collita.

Tot sembla tranquil però hi ha presa. Una sort de vinya l’acaben d’arrencar fent un immens munt de ceps, arrels, sarments i brossa al mig del troç. Hi ha humitat i boira ploranera però en un tres i no res s’encén un foc majestuós que converteix en un gran braser, roent i intens, amb la desfigurada silueta de Nalec pel fum que esborra el paisatge immediat. En poca estona apareix un gran tractor torna a llaurar la terra, l’aplana, i avui o demà passarà la sembradora. En una setmana s’ha passat d’una vinya de més de quaranta anys de vida, vella, a un camp de cereals que verdejaran en pocs dies. Els sembrats no necessiten molta humitat per néixer. El problema arriba a la primavera quan poden patir la falta d’aigua i les calors tòrrides.

Un immens foc crema els ceps, arrels i sarments d’una vinya que s’ha arrencat i en pocs dies hi creixerà el sembrat. Nalec al fons.

Aquestes terres de la Vall del Corb, de l’Urgell i la Segarra, estan conreades. La maquinària s’encarrega d’endreçar un país que no es tornarà erm ni abandonat. Quan veig aquests trossos que es tornen a preparar amb la confiança del sembrador penso en l’esforç per mantenir la terra polida per tal de produir el fruit esperat. M’inquieta molt que aquests plans de Belltall, Ciutadilla, Nalec i Rocafort que tenen un aspecte de grans jardins de cereals, olivers, ametllers i vinyes es converteixin en pocs anys en grans extensions de ferro o de molins de vent gegantins per produir energia que la portaran lluny i que deixarà la terra malmesa.

He passat pels Racots a buscar els últims codonys i palosantos que encara s’aguanten a les branques dels arbres. Els codonys van adquirint el color que els grans impressionistes com Cézanne o Monet traspassaren als seus quadres. Aquelles natures mortes o estàtiques de Van Gogh s’inspiraren en paisatges provençals molt semblants als que es contemplen en aquestes terres en acabar el cicle natural. Els palosantos emmagatzemen tota la dolçor possible amb una suavitat inesperada. És un fruit per paladars exquisits.

Quan dintre uns dies o setmanes caiguin les fulles caduques de les vinyes i dels fruiters la grisor hivernal s’instal·larà fins la primavera. Excepte la verdor dels sembrats que ben aviat donaran un gir cromàtic al paisatge per tal de no caure en la monotonia dels marrons ambientals.

En fer-se vespre els coloms seguien amuntegats a la cúpula del campanar. El toc de les hores els destarotaven una mica però aviat es tornaven a ajocar allà dalt i també s’aixoplugaven en teulades properes. La tardor és un temps de fecunda activitat que no es nota però hi és. Es neteja tot el vell i es prepara pel que vindrà.

Els codonys s’aguanten a l’arbre madurant fins que arribin els freds.

Compártelo:

Twitter

Facebook

Linkedin

Email