La por i la inseguretat davant la potència de la Intel·ligència Artificial és motiu de desconfiança en els temps moderns. Podran les tecnologies prendre la iniciativa prescindint de les persones?
Vivim en una època de canvis accelerats. Els avenços tecnològics i científics han transformat profundament la manera com ens relacionem, treballem, pensem i fins i tot com entenem el món. Tot i els enormes beneficis la por està en l’ambient dels individus i de les societats. Riques o pobres, lliures o dictatorials.
Una de les pors més presents té a veure amb la pèrdua de control. La intel·ligència artificial, els algorismes i l’automatització prenen cada vegada més decisions que abans estaven en mans humanes. Això provoca inquietud: Som amos realment del nostre futur o estem cedint massa poder a les màquines?
A aquesta por s’hi afegeix la de quedar enrere. La tecnologia evoluciona tan de pressa que moltes persones se senten superades, especialment aquelles que no han crescut en l’era digital. Neix així una nova forma de desigualtat: la bretxa digital, que separa els qui tenen accés i competències tecnològiques dels qui no.
Un altre focus d’inseguretat és la identitat i la privacitat. Les xarxes socials i internet han esborrat fronteres entre allò públic i allò privat. Compartim dades, opinions i imatges sense ser del tot conscients de com s’utilitzen. Sorgeixen preguntes inquietants: Qui té la meva informació? Fins a quin punt soc observat o manipulat?
També ha crescut la por a la deshumanització. Tot i estar hiperconnectats, moltes persones se senten més soles que mai. Les relacions virtuals, sovint, substitueixen el contacte real, i l’aparença digital pot tenir més pes que l’essència personal.
En l’àmbit científic, els avanços mèdics, genètics o bioètics desperten esperança, però també dubtes profunds: la modificació genètica, la clonació o l’ús massiu de dades biomètriques plantegen qüestions morals sobre fins on és lícit arribar en nom del progrés.
Malgrat tot, aquestes pors també són un motor. Ens obliguen a reflexionar, a crear lleis que protegeixin les persones, a educar en l’ús responsable de la tecnologia i a reivindicar un humanisme digital on el progrés no elimini el valor de la sensibilitat, l’ètica i la llibertat.
En definitiva, més que témer la tecnologia, el repte és aprendre a conviure-hi amb criteri, recordant que cap avenç no hauria de ser més important que la dignitat humana. El futur no hauria de ser només més avançat, sinó també més humà.
Buenas noches Sr. Foix,
Una de las mejores aportaciones culturales de la Guerra Fría fue la literatura de ciencia ficción, que posteriormente fue llevada a la gran pantalla. En esta literatura se habla de cambios tecnológicos, pero también queda reflejado el miedo a los adversarios, y también a lo desconocido.
Autores como Phillip K. Dick, Ray Bradbury, Arthur C. Clarke, Aldous Huxley, George Orwell, pero también Stanisław Lem, crearon unos mundos que ellos situaron “en el futuro”, que para lo bueno y para lo malo ya los estamos empezando a vivir en nuestros días. Haríamos muy bien en repasar lo que escribieron o ver alguna de estas películas, porque en un mundo endiablado, en el que dejemos de elegir todo lo importante, tanto como individuo como “sociedad”, nos lo estamos jugando todo.
Solo hay que recordar que la inteligencia artificial del superordenador HAL 9000 en “2001 Una odisea en el espacio” frente a unas ordenes contradictorias decide prescindir del equipo humano para continuar con su misión. La tecnología debe estar al servicio de las personas, nunca debe invertirse este axioma.
Saludos cordiales,
Francesc
Mossen Francesc Nicolau en el Catalunya Cristiana del diumenge 9 de novembre comenta que els ordinadors quantics son molt mes rapids que els convencionals : calculen en 200 segons el que un ordinador classic faria en uns deu mil anys.
Sr. Foix, ja fa temps que hem perdut el control.
De por res de res.
Bon cap de setmana.
De vegades la ignorància fa no tenir por de res, xò cal reconèixer q alguns avenços provoquen irregularitats majúscules x part de qui haurien d’ ensenyar el valor de l’ ética x damunt de tot, com el seu propi Deu.