Els discursos de Thomas Mann parlant als alemanys contra Hitler des de Los Angeles a través de la BBC, son vigents en els temps actuals
La confrontació oberta és pròpia de les democràcies. Sempre que es respectin les regles de joc. No es pot disparar a tort i a dret contra el govern ni deixar de fer cas de l’oposició perquè pensi i actuí diferent. L’objectiu de la democràcia es controlar els poders de l’estat i garantir els drets dels ciutadans.
Deia Thomas Mann, l’autor de La Muntanya Màgica, exiliat als Estats Units el 1938 fugint de la tirania de Hitler i enviant en alemany missatges als seus conciutadans des de Los Ángeles a través de la BBC, que la democràcia és aquella forma de govern i societat inspirada especialment en un sentit i consciència de la dignitat de l’ésser humà.
Ho recull Rob Riemen en l’excel.lent llibre «La paraula vencedora de la mort» afirmant que «l’objectiu de la democràcia és l’educació, la formació espiritual, la noblesa de l’esperit que és l’arma més important per evitar que la democràcia degeneri en una democràcia de masses, en que els demagogs, l’estupidesa, la propaganda i la xafarderia, la vulgaritat i els instints humans més baixos predominin cada cop més i, inevitablement, acabin donant a llum aquest fill bastard de la democràcia: el feixisme».
Aquestes paraules escrites l’any 1938 son plenament vigents en els temps actuals. A Europa i als Estats Units. A l’adversari se’l converteix en enemic i l’odi a l’oponent se salta tots els protocols del respecte.
Bona tarda Sr. Foix,
Suposo que quant es viu en dictadura o s’ha perdut una guerra es valora molt mes la democràcia i la pau. La meva impressió es que Europa després de la ultima gran guerra va fer passos molt positius en aquesta direcció. Les idees radicals existien, i va a haver moments de gran tensió, però no es va repetir l’extremisme dels anys trenta. I el mateix va succeir a Espanya amb la Transició, amb grans turbulències, i posicionaments contraris, però units en el que era essencial tant en el fons com a les formes. I el mateix també podem aplicar a Catalunya, no som en res una illa.
Això malauradament no nomes sembla que s’ha oblidat sinó que precisament al no conèixer el que es una guerra i una postguerra sembla que qualsevol enfrontament polític o posicionament ideològic es vàlid. Avui les idees feixistes afloren i no nomes mes enllà sinó a casa nostra, diguem-li Estats Units, Europa, Espanya o Catalunya. Tot te una explicació i la responsabilitat no es nomes dels feixistes, perquè aquests no existirien amb una bona educació per als joves, que ràpidament senten fascinació, i sense problemàtiques que s’han de resoldre, que mai s’han de relativitzar o amagar.
Salutacions cordials,
Francesc
Del Evangelio de hoy (Lc 17,1-6) :
«Es imposible que no haya escandalos; pero !ay de quien los provoca!
Efectivament.La solució de molts problemes és l’educació, no el garrot. Es lenta. però a la llarga la única eficaç, durant molot de temps va ser patrimoni de l’esquerra, encara que avui sembla que hi ha politics que ho han oblidat.
«La formacio espiritual». Sens dubte un dels deficits mes greus de la societat actual.
Les regles de joc. Ni es respecten ni el sistema de govern tindria que ser un «joc».
Bona nit i bona setmana.