Espectacle cromàtic en un capvespre hivernal
Encara hi ha pampes seques, enganxades a les sarments. Son poques però dibuixen una barreja d’ombres i de llums d’hivern sobre la terra freda. Hi ha humitat i la boira puja i baixa sense ajaure’s. El sol s’apaga i projecta una claredat suau estirada en la fondària.
Sembla que la grisor dominarà l’ambient però els verds dels sembrats assenyalen que tot es mou novament. La terra no està mai quieta. En mig del quadre despunta la torre del castell de Ciutadilla, la construcció que es manté dempeus malgrat els instints iconoclastes que han malmés moltes construccions del país. La torre apareix banyada de grisos i ocres, com si vigilés en silenci les tonalitats cromàtiques on l’hivern es vesteix de matisos.
Al fons de tot, la pedra blanca de la Bovera, un santuari on hi vivien monges fins que fa uns cinc segles es desplaçaren al fondo de la Vall del Corb en el vell monestir de la Vall Santa que ara també està mig en runes. S’han refet moltes edificacions ensulsiades en els últims anys. El paisatge transcorre en terres aparentment ondulades però truncades per fondalades ombrívoles en caure el dia. La llum s’esmicola en grisos suaus i cansats. La terra nua sempre és la mateixa i els sembrats que verdegen desafiaran les glaçades dels pròxims mesos.
Postas de sol i caps de setmana Sr. Foix.
I que be que ho explica!