Etiqueta: hivern

La solitud del magraner

S’acaba la verema i es precipita la tardor. L’estació ha canviat amb la desaparició dels raïms de les vinyes. Queden pomes, peres, magranes, codonys, figues, palosantos i les verdures que es mantenen verdes i canviants al llarg de gairebé tot l’any. Però els colors, les olors i el regust de la maduresa s’endinsen en la…

Tot s’acaba i tot comença

El fred fa que el silenci sigui més nítid. He caminat pel terme de Rocafort i he vist dos coneguts que collien olives, un veí que anava cobert amb una gorra de llana, dos gats solitaris que no tenen amo i he escoltat els espetecs llunyans dels trets de caçadors que gastaven cartutxos de perdigons…

Gener, nits estelades i gelades negres

Som al pic de l’hivern, glaçades de matinada, neus als pics dels Pirineus, darrere la serralada del Montsec, i un vent que bufa com un ganivet afilat. Tot està aturat i les fulles que s’aguantaven fràgils als arbres ja estan amuntegades al terra i podrint-se per les humitats i les pluges. Comença el temps de…

Dies curts i nits llargues d’hivern

Dies breus i nits llargues. La naturalesa descansa, sembla morta, està despullada.  Els dies de l’home són una ombra que passa, diu Cohélet. Com les estacions que van i vénen amb una puntualitat rutinària. L’hivern no és trist com molts pensen. Els colors d’aquests dies curts contenen en potència totes les varietats cromàtiques. Els cereals…

El sol enterra un hivern estrany

S’acaba l’hivern i el fred gela les matinades i els capvespres. Hivern estrany, insòlit, desordenat. El ritme de la natura avença al compàs de les senyals del sol. Els dies s’allarguen i les nits s’escurcen. Això és inexorable. Ho veuen els ocells que ja no poden estar-se quiets. Canten i s’atrafeguen d’una branca a l’altra,…

Els capvespres hivernals

Meitats de gener. S’ha superat Sant Sebastià. El dia s’allarga per les tardes. Una de les rutines de la lluna plena és que treu el cap per Orient quan el sol es pon per Occident. Dura poca estona la coincidència. Però és la senyal inequívoca de que la claror de la lluna serà el més…

Oli nou, verge i autèntic

Encara queden fulles en els arbres i les vinyes. Estan pansides, agòniques, esperant una ventada suau que les faci caure definitivament. Les moreres s’han despullat en tres dies. Els ametllers encara n’aguanten unes quantes testimonials. Som a les portes de l’hivern. Encara queden tres setmanes perquè es declari oficialment. Però ja hi som. Aquests temps…