Trump i Putin han parlat avui més d’una hora i mitja però no han trobat solucions a les guerres d’Ucraïna i Iran. Les relacions entre aquests dos personatges és un misteri.
Un dels misteris de la geopolítica d’avui és les relacions entre Donald Trump i Vladimir Putin. Tenen unes relacions cordials i mai es critiquen mútuament. Avui han parlat una hora i mitja per telèfon en un moment en que Putin no acaba de guanyar una guerra de més de quatre contra Ucraïna i Trump no se’n surt d’acabar la de Iran.
Els dos son víctimes de les seves dèries guerreres. Pensen que la força pot passar per damunt de tot. Els dos han començat guerres capricioses per enaltir la seva figura. Han topat amb un poble ucraïnès que no vol dependre del Kremlin i amb un president que ha vençut al Goliat post comunista. Trump pensava que podia destruir un règim decapitant la cúpula islamista amb míssils disparats des de la llunyania. Els dos son dos líders que pensen que amb la força es pot aconseguir tot.
Amb dues guerres actives —Ucraïna i el conflicte amb Iran— la trucada ha generat expectatives, però els primers indicis apunten més aviat a un exercici de gestió de tensions que no pas a un gir real en cap dels dos fronts.
En el cas d’Ucraïna, la situació sobre el terreny continua marcada per l’estancament. Després de més de quatre anys de combats intensos, cap de les dues parts ha aconseguit una victòria decisiva. Rússia manté posicions clau a l’est i el sud, mentre Ucraïna resisteix amb suport occidental però amb dificultats creixents en recursos i efectius. En aquest context, la possibilitat d’un alto el foc temporal —aparentment plantejada durant la conversa— respon més a interessos tàctics que a una voluntat real de pau.
Segons les informacions que han transcendit, Moscou hauria suggerit una treva limitada al voltant del 9 de maig, una data simbòlica per al Kremlin. Aquest tipus de pausa, però, no implicaria cap avenç estructural: ni resol les qüestions territorials ni estableix garanties de seguretat duradores.
De fet, Kíiv ha reiterat en múltiples ocasions que no acceptarà cap acord que impliqui cedir territori ocupat, mentre que Rússia continua exigint reconeixements que Ucraïna considera inacceptables. El resultat és un bloqueig polític gairebé total.
La trucada, a més, posa en evidència una realitat incòmoda: Ucraïna no ha estat un actor directe en aquesta conversa. Això reforça la percepció que les grans decisions es continuen negociant entre potències, sovint al marge del país afectat. Aquesta dinàmica pot complicar encara més qualsevol procés de pau, ja que qualsevol acord sense participació activa de Kíiv difícilment serà viable a llarg termini.
Pel que fa a Iran, el panorama és diferent però igualment fràgil. El conflicte iniciat a principis del 2026 entre els Estats Units i els seus aliats contra Teheran ha entrat en una fase de relativa contenció, amb una mena d’alto el foc parcial no formalitzat. Tot i això, la tensió es manté elevada, i el risc d’una escalada continua present.
En aquest doble escenari, la trucada entre Trump i Putin es pot interpretar com un intent de redefinir espais d’influència més que no pas de resoldre conflictes. El resultat és una mena de diplomàcia de contenció: converses llargues, declaracions prudents i propostes limitades que busquen guanyar temps sense abordar les causes profundes dels conflictes. Aquesta estratègia pot reduir temporalment la tensió, però difícilment conduirà a una resolució definitiva.
El iot d´un amic del Vladimir va creuar tranquilament el estret d´Ormuz. Quines coses!
El comic ucraines que es possi tranquil amb la butxaca ben plena que ja ha fet i tindra que acceptar lo que se li mani. Tocara fer el numeret pero res mes.
El Donaldo va amb la ma fluixa al costat de la Melania i driblan aquets attemptats de pega que n o sels creu ni ell.
En fi..i Europa? narinan…narinan…pero en sentit contrari.