Els conills son una plaga maleïda per la producció alimentària i per la supervivència de la pagesia. N’hi han a centenars però difícilment es poden fotografiar perquè corren a saltirons pels camps rossegant vinyes i sembrats.
No és fàcil obtenir una imatge estàtica d’un conill. Corre a salts, ensuma els moviments humans, s’esmuny a saltirons i té a prop el cau o un munt de brossa per amagar-se. Els conills son avui la plaga més perillosa i més destructora de vinyes, arbres joves i sembrats.
Les guineus i les àligues en poden caçar alguns però la seva reproducció es tan progressiva que no hi ha manera de reduir la seva presència als camps. Allà on es fiquen obren un conjunt de túnels que els fa inatacables.
Els caçadors, una afició indegudament desprestigiada avui en dia, no donen abast a matar-ne a dojo com abans. Hi ha pagesos que surten a l’albada o al capvespre per abatre’n unes quantes dotzenes. Els furons que fins fa poc eren prohibits pels intransigents s’utilitzen per fer-los sortir dels caus i entortolligar-los en xarxes que els fan presoners.
Aquesta setmana he quedat esfereït en veure’n tants en terres de conreu. N’he pogut fotografiar un en el bancal de joves olivers. En un tres i no res ha desaparegut. Volten saltant aquí i allà. Rosseguen una punta de sembrat o fan la corona a un arbre plantat recentment. El mal ja està fet.
Les batudes que s’han fet no han estat suficients per aturar les destrosses que fan a les plantes i sembrats. En una caminada per les terres urgellenques al començament o acabament del dia se’n poden veure a centenars. Tots surten per rossegar allò més tendre i les vinyes i els blats son el menjar més assequible, més net i mé abundant.
Els moviments animalistes estan molt bé i son necessaris. Però hi ha moments en els que la supervivència de la gent que viu del camp és prioritària a la multiplicació de conills que s’apoderen de partides senceres.
Hi ha una estratègia detectada. No travessen el riu Corb. Actuen i es mouen cap els plans de Racot quan la plana d’Urgell domina el paratge conreat. Els senglars fan també molt mal. Però no son tants ni es reprodueixen amb una celeritat tant vertiginosa. Son més control·lables.
Es debat sovint sobre el despoblament de la Catalunya rural i tot el que es fa és dificultar la feina de la gent que s’ha quedat. Amb cada cop més funcionaris que vigilen als que tracten la terra, una paperassa burocràtica innecessària, un voler donar lliçons des de despatxos i càtedres d’experts protegits per la seva condició de funcionaris.
Els caus de conills son fortalesses subterrànies on s’amaguen i es multipliquen els conills. Tenen un aspecte misterios i tètric.
Conec persones que es fan passar per experts que tenen una idea ideologitzada de la feina del camp. Xoquen amb els que des de fa generacions han treballat, trepitjat, observat i estimat la terra. Son els que l’han conservada. Sovint, dona la impressió que des de les instàncies d’experts d’oficines de Brusel·les o Barcelona s’estimarien més una Catalunya erma que conreada. Penso que és un error.
De moment, a veure com s’acaba amb la plaga de conills. Si es volgués, deixarien de ser una greu amenaça per la producció alimentària.El sector primari torna agafar el protagonisme que sempre ha tingut.
