La terra plora el seu abandó per politiques que no tenen en compte la importància del primer sector agroalimentari. Reflexions des d’una cabana solitària.
El sol de setembre és calent, intens, però curt. No cau vertical sinó que bona part del dia entra obliquament des de que eix fins que es pon. És un sol molt nítid, clar, amb un aire d’acomiadament de l’estiu. A l’agost, a les set ja és fosc, deien els padrins quan no s’havia establert la discutible decisió de canviar l’horari dues vegades l’any.
Aquesta lenta però ràpida caiguda de sol coincideix amb la plenitud dels fruits. Les olives groguegen, els raïms ja s’han veremat, les ametlles estan esberlades, les figues cauen per la llei de la gravetat en arribar a la maduresa. És temps de recollir. Tot té un flaire de fruit madur. Fins i tot les mores als esbarzers dels camins estan ja pansides i tristes.
Els conills surten tranquil·lament al matí i al capvespre. No tenen cap por. N’hi ha tants i fan tan mal que conviuen amb les altres bestioles en terres ermes o en bancals conreats. Son els amos. Fan mal a les vinyes i als arbres joves però no ho saben. Hem treballat tant, inútilment, en que el país sigui una terra salvatge que cada dia avencen les terres ermes on conills, llebres i altres animals s’hagin fet els amos de la terra.
Hem volgut salvar la fauna i hem expulsat a persones, a pagesos de tota la vida, a aquelles famílies que han protegit i salvat la terra de la solitud i de la ineficiència. S’ha volgut dissenyar com havia de ser el camp i el que s’ha aconseguit és que cada cop hi hagi menys joves que tinguin interès en conrear la terra.
Reflexionava sobre els pobles buits que des de la seva insignificança demogràfica aguanten el país malgrat totes les dificultats burocràtiques, reglamentàries i mercantils. Els preus baixen des de fa molts anys i els grans proveïdors i comercialitzadors de fruits escanyen al sector més feble que és el productiu.
Penso que ha d’arribar el dia en que aquesta tendència canviï de rumb. No té sentit que el primer sector de l’economia i de la vida dels ciutadans no estigui més protegida. El president de la Generalitat, Salvador Illa, fa uns dies que inaugurava a Alcarràs una gran finca de plaques fotovoltaiques on fins fa poc s’hi collien milers de quilos de préssecs. Terra regada, tresor del país. El verd s’ha convertit en ferro.
Penso que és un error estratègic sembrar de plaques fotovoltaiques allí on s’hi ha conreat des de temps passats. La terra plora davant d’aquestes noves formes de generar energia que han canviat l’oli, el vi o les ametlles en grans extensions ferruginoses que no sabem de qui son ni a qui serveixen.
Hi ha molts espais en el mon urbà, en terres ermes, en zones industrials, on es pot generar energia fotovoltaica. El mar és també una alternativa. Però no la poseu en terra conreable. És una equivocació estratègica que anirà expulsant més gent jove dels pobles. Arribarà un dia, si la tendència no canvia amb polítiques intel·ligents i realistes, que els pobles quedaran més aïllats, buits, zones per gent gran que vagin amb bastó o en l’ajut indispensable per la mobilitat quan s’arriba a una certa edat.
Des de una cabana de les Roges, al terme de Nalec, m’he reafirmat amb la idea de que la ruralia és un espai noble i digne per viure i per produir els aliments que tots necessitem. Des de la porta de la cabana es veu el rostoll ja envellit. Uns núvols passatgers anuncien encara més calor. La claredat del dia és d’una transparència sublim. La cisterna guarda aigua de les pluges del passat hivern. Uns llangardaixos s’emparren per les parets. Quietud de setembre.
Sensacional article!!!
No se quin objectiu final tenen tota aquesta colla de babaus que es malgovernen. Si es que en tenen algun. Pero no en fan una a dretes i lo del sector primari es per plorar. Ho patirem tots.
Van desmantelar l´industria, ara estan per el sector agricola i ramader, quedara el sector terciari que cuan vulguin el paran, desde fora, en sec i ens quedem tots a la miseria.
Estan en ello. El Illa i Roca ens ha sortit de pronostic reservat.