Categoría: Cultura

El somriure de Josep Gendrau

Josep Gendrau era un franciscà content, senzill, servidor. El seu somriure s’escampava per tot el barri de Sant Gervasi des del santuari de Sant Antoni del carrer Santaló de Barcelona. Acollia tothom, tants els que eren d’aquí de tota la vida com als nouvinguts, als pobres de la porta de l’església i als necessitats de…

El poder, la fuerza y la libertad

La revolución de la información digital es un mareo para las democracias liberales, que están sometidas a un escrutinio desestabilizador de forma constante. El político en una democracia actual tiene mayor mérito que sus antecesores de generaciones pasadas. No es que quiera ser transparente, que sí, sino que no le queda mucho espacio para esconder…

Aquella gran nevada de Nadal

    Ara fa seixanta anys la neu queia abundantment a Barcelona la nit de Nadal. Jo havia anat a passar la festa a Rocafort en el tren que sortia de l’estació del Nord i unes cinc hores després arribava a Tàrrega. Els ferrocarrils anaven abarrotats de gent que anava amunt i avall. A Sant…

L’ombra del campanar és allargada

El sol d’hivern és amable i gratificant. La gent gran el va seguint pels recers tranquils on hi toca llargues estones tot rumiant les seves coses en solitari o enraonant amb un veí que també busca escalf i conversa. Avui hi he trobat la Paquita deixant-se acariciar pels rajos concentrats en un racó de la…

El periodismo volverá a la crónica larga, a la explicación de los hechos

-Entrevista publicada en espacioangular.com en diciembre 2022- “En aquella cofradía entró un día Lluís Foix, no sé si aún estudiante o ya periodista, como traductor rápido y experto, que escribía a máquina a toda velocidad y con toda energía, sin mirar la máquina, sino al papel que traducía, y sin equivocarse. Todos decían que aquel…

Tot s’acaba i tot comença

El fred fa que el silenci sigui més nítid. He caminat pel terme de Rocafort i he vist dos coneguts que collien olives, un veí que anava cobert amb una gorra de llana, dos gats solitaris que no tenen amo i he escoltat els espetecs llunyans dels trets de caçadors que gastaven cartutxos de perdigons…