El temps és el vehicle cap a l’oblit. Ens hem trobat molts al cementiri de Rocafort aquest dia de Tots Sants. Una tradició que perdura. L’espai sagrat, inaugurat el 1888, abandona uns dies la vida silenciosa. Venen persones de llocs diversos i inesperats. L’1 de novembre té una manera particular de fer-nos tornar als llocs…
Dia d’una intensa claredat tardoral. Els verds de les vinyes es trenquen en una foscor gairebé opaca. Les olives s’inflen i comencen a negrejar. Les nous ja han caigut. Els codonys torcen les branques carregades esperant un Cézanne ocasional que els hi doni forma esgrogueïda i geomètrica. L’herba embruta els bancals després de les pluges.…
Avui he tornat a la filera de ciprers del cementiri del meu poble. Molta més gent de lo normal a la cerimònia en record dels que han traspassat. Hi ha gent que descansa des de finals del segle XIX. Silenci i recolliment. Les flors abunden en totes les tombes i nínxols. N’hi ha que descansen…