Etiqueta: Dant

Margarit, escultor de la paraula

Parlàrem per última vegada fa unes setmanes. Vaig concloure que era una conversa de comiat. Li vaig enviar un correu el dia que rebé gairebé clandestinament, degut a la maleïda pandèmia, el premi Príncep d’Astúries. Em telefonà en pocs minuts i em parlà de la lluita contra la malaltia. Em digué que m’enviaria el discurs…

Un aplaudiment transversal

A les vuit del vespre he sortit a la terrassa per aplaudir als ciutadans que posen en risc la seva vida sabent que poden ser infectats pel virus que mata arreu del món. Personal sanitari, transportistes, empleats en supermercats, taxistes, policies, escombriaires i gent diversa que mantenen el funcionament d’una societat sota mínims. Per primer…

La terra cremada

Les mosques i els tavans acompanyen al caminant un matí molt calorós l’últim dia de juny. L’atmosfera va carregada d’escalfament. Es freguen els 40 graus. Poc freqüent en la primera setmana d’estiu. A les planes de l’Urgell, la Segarra i la Noguera una boirina blavosa transmet el calentor dels greus incendis a les Terres de…

Un esperit inconformista i lliure

Francesc Sanuy era una persona llegida, viatjada i culta. La seva memòria era prodigiosa. A vegades comentàvem que havia fet un bon batxillerat. Estudià al Liceu Francès en la clandestinitat, atès que els anys quaranta el franquisme havia prohibit que s’ensenyés la llengua francesa. Deia que anaven a classes particulars a les cases de professors…

El misteri de la boira

S’ha escrit tot sobre la boira. La que enfosquia les valls de l’oracle de Delfos fins la que encobria a l’hivern els grans rius de l’Arno florentí o el Tiber romà. La boira és misteriosa, superficial, capriciosa. Sempre és la mateixa però alhora sempre es presenta amb una estranya i nova voluptuositat. La boira et…

Visita a les cendres silencioses

Transitar per hectàrees negres, cremades, rostides, és una experiència dramàtica. La cendra encara es belluga d’un lloc a l’altre. Els bombers vigilen des de les puntes si hi ha repunts de foc en plena tarda estival. Les soques d’arbres vells colgades fa uns anys han rebut una espurna i han format un caliu que pot…

La fidelitat i l’agraïment de Margarit

No sé si és veritat però he arribat a la precipitada conclusió que els poetes i els filòsofs són els que més influeixen en els canvis de fons que es passegen tranquil·lament per la història. Sempre hi ha un alemany que pensa, em deia un vell professor meu, que en l’obscuritat d’una cambra o en…