Un dia d’hivern assolellat, ventós, nítid. Som al mig de l’hivern. Fa uns dies va caure una discreta nevada emblanquinant tota la Vall del Corb. El vent del nord i una certa bonança no han deixat rastre del paisatge blanc de fa uns dies. En caure la tarda es pot veure amb una claredat especial…
Encara hi ha pampes seques, enganxades a les sarments. Son poques però dibuixen una barreja d’ombres i de llums d’hivern sobre la terra freda. Hi ha humitat i la boira puja i baixa sense ajaure’s. El sol s’apaga i projecta una claredat suau estirada en la fondària. Sembla que la grisor dominarà l’ambient però els…
Les últims fulles van caient aleatòriament fins que les branques i les sarments queden despullades. És en aquesta primera setmana de desembre quan les vinyes i els codonyers es rendeixen lentament al canvi d’estació. Les fulles havien estat verdes com a promesa de fruits ja collits i ara s’han tornat rovellades, color de coure i…
Bufa llevant i s’anuncien pluges que no acaben d’arribar. Les gotinyoles persistents tot el dia mullen els sembrats i humitegen la terra. Però la saó d’hivern és minsa. El terme dorm entre la grisor de les vinyes despullades i la verdor dels blats i ordis que es disparen punxeguts. El temps mort hivernal es remou.…
Les taques verdes no desapareixen en l’apagada tristor de l’hivern. Els arbres de fulla caduca, les vinyes, els ametllers, s’amaguen en la grisor dels dies ennuvolats, ventosos i esquerps. En el macro quadre queden els verds que donen una vida continuada al paisatge adormit. L’evidència més inevitable son els sembrats que verdegen àmplies extensions de…
S’acaba la verema i es precipita la tardor. L’estació ha canviat amb la desaparició dels raïms de les vinyes. Queden pomes, peres, magranes, codonys, figues, palosantos i les verdures que es mantenen verdes i canviants al llarg de gairebé tot l’any. Però els colors, les olors i el regust de la maduresa s’endinsen en la…
El fred fa que el silenci sigui més nítid. He caminat pel terme de Rocafort i he vist dos coneguts que collien olives, un veí que anava cobert amb una gorra de llana, dos gats solitaris que no tenen amo i he escoltat els espetecs llunyans dels trets de caçadors que gastaven cartutxos de perdigons…
Som al pic de l’hivern, glaçades de matinada, neus als pics dels Pirineus, darrere la serralada del Montsec, i un vent que bufa com un ganivet afilat. Tot està aturat i les fulles que s’aguantaven fràgils als arbres ja estan amuntegades al terra i podrint-se per les humitats i les pluges. Comença el temps de…
Dies breus i nits llargues. La naturalesa descansa, sembla morta, està despullada. Els dies de l’home són una ombra que passa, diu Cohélet. Com les estacions que van i vénen amb una puntualitat rutinària. L’hivern no és trist com molts pensen. Els colors d’aquests dies curts contenen en potència totes les varietats cromàtiques. Els cereals…
S’acaba l’hivern i el fred gela les matinades i els capvespres. Hivern estrany, insòlit, desordenat. El ritme de la natura avença al compàs de les senyals del sol. Els dies s’allarguen i les nits s’escurcen. Això és inexorable. Ho veuen els ocells que ja no poden estar-se quiets. Canten i s’atrafeguen d’una branca a l’altra,…