Mentre caminava per la terrassa de casa, confinat durant 25 dies, he reparat en el Divendres Sant de la infància que em venia a la memòria. Cap cotxe, algun autobús, ningú caminant per les voreres d’una avinguda principal de Barcelona. Silenci. De tant en tant un gos es passejat per l’amo. Mes coloms que mai.…
Dies tranquils i ventosos. Sensació de fred. Pluges puntuals, suficients, remolinades pels vents llevantins. Els pobles es buiden però no desapareixen. Es muten. Després de les caramelles, un esclat de gent jove i infants, donem la volta al poble seguint l’itinerari de les antigues processons. Poca gent dintre les cases per dipositar uns ous o…