Caminant per terres conreades de la Segarra i l’Urgell encara se’n veuen de cabanes dempeus. Son com vells guardians muts, testimonis d’un temps on es feia tanta o més vida al camp que a casa. N’hi ha moltes, però, mig ensorrades, envoltades per alzines o figueres que s’arropenjen damunt de teulades ensulsiades. Les cabanes son…
El setembre és un temps de transició, un pont que uneix l’esclat aspre de l’estiu amb la serenor freda de la tardor. A Rocafort de Vallbona, aquest mes es desplega com una paleta de daurats i ocres, una successió de matisos que cobreixen vinyes, ametllers i olivers. El sol, encara viu i insistent, baixa més…
Lluís Foix (Rocafort de Vallbona, Urgell, 1943) s’enorgulleix dels orígens, i quan ha voltat pel món, i ho ha fet força –a més de corresponsal d’aquest diari a Washington i Londres, ha enviat cròniques des de 84 països–, als formularis pertinents sempre hi ha escrit el nom del seu poble. Ho recorda tot just començar…
El Ramon era d’una generació de catalans obligats a deixar la terra cercant un horitzó vital menys precari. La Catalunya buida començà a finals dels cinquanta i començaments del seixanta i setanta. Una desbandada de les cases més pobres, de jornalers, de jovent que no veia clar el futur. El Ramon del Rito deixà la…
El Miquel del Sila sempre hi era observant la vida des del silenci i el respecte. El trobava cada dissabte, estiu i hivern, a la primavera i a la tardor, cercant els recers o els llocs frescos en una sintonia perfecta amb la natura. Ha marxat amb 91 anys carregats de contemplació de totes les…
Dia tardoral, ennuvolat, fred. Son els últims sospirs de la natura abans d’entrar a les llargues nits de l’hivern. Les fulles caduques s’aguanten perfectament als arbres. Encara no ha glaçat ni ha fet una forta ventada. Les vinyes encara verdegen adquirint unes tonalitats que van del color ocre al vermellós, passant per la precarietat de…
“Crec en el cor amagat de la neu.” J. Mª Nogueras Acabo d’apagar el televisor. Potser per alguna d’aquelles felices casualitats que fan que les coses convergeixin, els dos reportatges que he vist m’han dut de nou al llibre de Lluís Foix. Darrerament, l’arrossego a tot arreu, m’acompanya la seva veu reflexiva, aquesta seva actitud…
“Potser passaran unes quantes generacions però arribarà el dia que l’autèntica distinció dels humans es mesurarà pel coneixement que tenen de la natura, dels seus cicles inexorables, de la seva autenticitat. Viure envoltat de camps, veure com es comporten, com manegen els temps, com parlen des dels silencis, serà un dels luxes que estaran reservats…
En compondre un llibre per parlar de la Terra en lletres grosses, hom comença per evocar el terrer immediat on has nascut, o has passat la infantesa i més anys. La terra té un missatge ficat a la sang del natural del lloc, i que pot ser atractiu per al forà, per al visitant, ni…