Temps de festa major i retrobament. Les generacions s’entrecreuen i es difuminen en arrels llunyanes borroses. Les cases canvien les fesomies humanes però mostren la seva personalitat històrica. Hi ha un corrent imparable de cercar les arrels perdudes en el temps i que es troben a les cases i als carrers transitats per avantpassats. També…
La imatge és desoladora. No hi ha record d’una sequera tan ruïnosa. Els blats i els ordis no s’han aixecat un pam de terra. Dels quinze o vint grans que donen les llavors de mitjana, enguany només n’han produït dos o tres. Les recol·lectores han repassat els camps però el preu de la sega se…
Primer venen les cireres i a continuació el albercocs. Son les primícies de les fruites de pinyol en terres de secà. Vindran els préssecs, les prunes… fins a l’entrada de l’hivern es cullin les olives. Tot un procés imparable que no l’atura ni un any de sequera extrema com enguany. L’albercoquer és un arbre sofert…
Cabana caiguda, sembrats perduts, arbres patint estralls per la sequera. Han caigut uns vint litres aquesta setmana. El terme respira. Està tot més endreçat i les fulles dels olivers lluentegen una mica. Tornar a començar. Si els sembrats es poden donar per perduts queden més collites. Els olivers i les vinyes han reviscolat. No es…
El país està assedegat. La sequera no és d’enguany. Ve de lluny. Ja fa un parell d’anys que no hi ha una saó d’hivern, profunda, que penetra dos pams a la terra. Els sembrats d’ordi i blat estan perduts. Tenen aquell color entre blau i verd, escanyolits, empenyent sense esperança. Encara hi ha possibilitat de…
La sequera és un estat d’ànim de la terra assedegada. No hi ha hagut saó d’hivern i les pluges son escasses i en compta gotes. El camp està pansit. Els arbres mostren la tristor hivernal habitual. Les vinyes estan mortes en espera d’explosionar. Els ametllers mostren la seva primera floritura sense pensar que una glaçada…