Una terra assedegada

La llarga sequera té conseqüències catastròfiques pel país.Un sembrat de color verd i blau, l’indici de que la collita està perduda. 

El país està assedegat. La sequera no és d’enguany. Ve de lluny. Ja fa un parell d’anys que no hi ha una saó d’hivern, profunda, que penetra dos pams a la terra. Els sembrats d’ordi i blat estan perduts. Tenen aquell color entre blau i verd, escanyolits, empenyent sense esperança.

Encara hi ha possibilitat de salvar la collita. Però cada dia que passa és més incerta la salvació de les llavors. Tothom parla de la sequera amb una certa confiança de que si plou en uns dies encara es pot arribar a segar amb una certa fortuna. Però passen les setmanes i només bufa vent.

La primavera esclata amb força però amb una certa contenció. Els olivers assenyalen la rapa i les vinyes s’arrengleren amb el ritual habitual de la fira de Verdú que tradicionalment era el 15 d’abril. La velocitat de creixement dels ceps i les sarments és inexplicable. En pocs dies la verdor ho ocuparà tot. La primavera té aquestes coses de canviar el paisatge en qüestió de dies. Cada setmana que baixo a Rocafort em trobo amb escenaris canviants que es transformen gairebé d’un dia per l’altre.

Però perdre la collita de blat o d’ordi és com arrencar un queixal principal quan es va al dentista. És la primera adversitat seriosa de l’any. No es perd tota l’esperança però el desànim no es pot evitar.

A la sequera ambiental s’hi ha d’afegir la plaga dels conills que va rossegant molts arbres fins asfixiar-los. Els pagesos son perseverants però es cansen de tantes adversitats. No tiren la tovallola però el problema és el que passarà amb les generacions vinents. Ens encarem cap a una Catalunya erma i no conreada? És una opció.

Quedaran els fondos i els plans que poden patir sequeres llargues i severes. Però resistiran.
Als desesperats els hi dic que tornarà a ploure i plourà amb abundància. El problema és que no se sap quan ni si serà suficient. Recordo les llargues sequeres de fa més de setanta anys que buidaren el país de pagesos. Però la terra a la Vall del Corb segueix conreada. Tornarà a ploure i tornaran a baixar robines.

  9 comentarios por “Una terra assedegada

  1. Pugen o baixen els de Barcelona quan venen a l’Urgell o a la Segarra?

    • Sense els de Barcelona moltes comarques de Catalunya serien més pobres. També és cert que això te un cost per a les comarques… Ara bé, quina societat volem? Al final tot es redueix a això. O, el sistema econòmic actual és l’adequat?

  2. Sabemos que las placas solares captan un 15% de la luz solar. El resto se devuelve a la atmósfera en forma de calor.
    Muchos payeses están completando su jubilación alquilando sus terrenos a empresas de generación de electricidad via placas solares.
    Si estas aumentan el calor de la atmósfera, no nos quejemos de que no llueva.
    Manipular la naturaleza no lleva a nada bueno.
    Creo que es peor el remedio al calentamiento que dejar que la sabia naturaleza haga su trabajo.
    Y me pregunto: Nadie se ha dado cuenta o no lo quieren publicar
    Si estoy equivocado, argumentario al canto.

    • Robines?. Ara ja sé què son. Avingudes d’aigua bruta. El parlar de les terres de Lleida.

    • Bon dia,
      L’agricultura, com a tal, no es un fet natural. És una tecnologia que afecta als ecosistemes naturals de mode directe i intensiu. Un ecosistema només permet el desenvolupament de plantes i animals que s’adaptin i mantinguin un cert equilibri en el ecosistema. Si els conills no tenen depredadors, llavors seran imparables (recordem Australia!). L’agricultura europea està fortament subvencionada per la UE, em sembla bé, és curiós que això no espanti als defensors del mercar lliure que no volen que l’estat intervingui en l’economia.

      Bé, pensar que les plaques fotovoltaiques són el problema és reduir-lo a una anécdota. Plourà, sí, serà suficient? De vegades, però el clima està canviant a tot el món i les prediccions ens haurien de fer pensar si no hauríem de canviar com fem les coses.

      Saltacions,

  3. La Generalitat tiene esudios fiables de hace veinte años anunciando una situacion tal cual la de ahora. Y que han hecho unos y otros, blancos y negros, rojos y azules? Res, nada, rien…
    Dar la nota i ahora con pactes de claredat ya caer en el ridiculo mas absoluto.
    Claro que llovera Sr. Foix, pero de momento cosechas mas que mermadas, ruina, precios arriba y un encadenado de miseria y desanimo.

    • Tiene razón, pero no se ha hecho nada en ningún país del mundo. Esta previsión climática se conocía desde los años setenta del siglo pasado. Es decir, no se ha hecho nada sabiendo lo que ocurriría. La ciencia no se tiene en cuenta, y los científicos también tienen una responsabilidad, menor porque trabajan para otros, no son ni independientes ni libres, ni se les hace caso con datos empíricos fiables en la mano. La economía va por un lado, el planeta va a sus cosas que no tienen en consideración las necesidades humanas. Parecemos una especie inteligente, solo porque no tenemos con quién compararnos, y no son otros animales, no, sería una especie con tecnología, una especie similar a la nuestra. No la conocemos, es cierto, y eso no permite mucha arrogancia.

      • Aunque ya se ha olvidado, se sabía que la probabilidad de una pandemia como la covid19 era muy elevada, muy probable. Hubo dos avisos, la gripe aviar y el MERS. ¿Estábamos preparados? No, porque, es sencillo porque nadie quiso tener infraestructuras y materiales al no ser rentables económicamente a corto plazo. Es el capitalismo, y ni bueno, ni malo, es así.

Comentarios cerrados.