El sol de setembre escalfa els clatells i fa brillar les vinyes i els camps ja madurs. Sembla que és el mateix de juliol i agost però està acomiadant la ràbia aclaparadora de l’estiu i obre una finestra a la frescor de la tardor. Al matí s’aixeca suau, amb una llum clara que acarona les…
Fa calor, com cada mes d’agost, i val més l’ombra de l’entrada de casa que no pas sortir mentre el sol caigui verticalment. La sensació de frescor sota una morera o un noguer alleugera la lluminositat ambiental. Carles Cardó deia que és a la nit i no en ple dia quan més coses es veuen.…
Caminar acompanyant el sol que cau a ponent és una experiència notable. La primavera adopta les formes més canviants i revolucionàries. Surten els colors per tot arreu. La terra es desvetlla i les plantes brosten, malgrat la sequera devastadora. Passejar pel terme és un privilegi que els de ciutat no coneixen. Silenci. Un tractor que…
Arriba la boira, silenciosament, entra per les petites fondalades, es belluga sinuosament, puja i baixa, fins que finalment s’ajau i enfosqueix de claredat uniforme, opaca de tanta llum. En travessar la Panadella en un dia hivernal de sol radiant a Barcelona, es divisa una faixa alta, densa, com si fos un núvol ensopit, una paret…
S’acaba l’hivern i el fred gela les matinades i els capvespres. Hivern estrany, insòlit, desordenat. El ritme de la natura avença al compàs de les senyals del sol. Els dies s’allarguen i les nits s’escurcen. Això és inexorable. Ho veuen els ocells que ja no poden estar-se quiets. Canten i s’atrafeguen d’una branca a l’altra,…