L’oli no sabrà mai mentir

Camp d'olivers

En una sòbria cerimònia, presidida per la presidenta en funcions, Joana Ortega, s’ha atorgat els premis de les cinc denominacions d’origen protegit de l’oli d‘oliva de Catalunya en la segona edició. Dues acadèmiques, Maria José Motilva i Mª Paz Romero, el restaurador, cuiner i grastrònom, Nandu Jubany, i jo mateix hem estat guardonats.

No calia cap guardó per difondre públicament la qualitat de l’oli verge i la defensa dels productes de la terra. Ho he fet i ho seguiré fent. Gràcies, en tot cas, per compartir la cultura de l’oli amb molts dels que avui ens trobàvem a la Llotja de Lleida.

L’oli i els olivers formen part de la cultura mediterrània. No s’entendria Catalunya sense oli, vi i cereals. El gran historiador francès, Ferdinand Braudel, definí la Mediterrània com el lloc on creixen els olivers. És el lloc on creixen i on s’hi queden per sempre. Foren els fenicis els que els portaren a les nostres terres i els grecs i romans escamparen el seu cultiu als dominis hispànics.

L’oliver té arrels profundes, casi eternes, resisteix les inclemències del temps, supera les llargues sequeres i mostra la seva exuberància quan les pluges d’hivern i de primavera han estat generoses. Difícilment mor. Sempre broten llucs nous i tendres en una soca mig morta en la vora d’un camí o en un bancal on hi havia hagut olivers en el passat.

L’oliver resisteix les boires, els freds, els calors exagerats i les sequeres. Ho aguanta tot. Un autor romà el va qualificar com el “rei dels arbres”, un títol adient per les seves múltiples utilitats pràctiques però també per la simbologia que desperta en la literatura.

Joana Ortega i Àngel Ros entre els guardonats avui a la Llotja de Lleida

Cada cop que, des dels temps de Noè, un colom ha portat una branca d’oliver ha portat la pau. La vara d’Hèrcules era un tronc d’oliver i Crist fou crucificat en una creu de fusta d’oliver. Els vencedors olímpics eren coronats per corones d’oliver i se’ls retribuïa amb oli dels arbres sagrats. L’oli significa victòria i riquesa. També la transferència del poder de reis i emperadors que eren ungits amb oli. A Atenes, l’oli significa també fertilitat.

Sòfocles, autor d’Antígona, parla de “l’arbre gloriós de la nostra terra dòria, dolça, humida i platejada”. I diu que l’oliver es nascut de sí mateix i immortal, sense por als enemics; la seva força intemporal desafia als dolents, ja siguin joves o grans, doncs Zeus i Atenea els guarden amb ulls que mai dormen. Van Gogh pintà divuit quadres de nobles olivers, en aquells verds i blaus obscurs. Cézanne els pintà des de lluny amb el seu estimat Mont Sainte-Victoire al fons.

Les gelades de 1956 mataren molts olivers de les terres de Ponent. Els pobles es buidaren després d’arrencar els arbres morts pels freds. Fou una equivocació perquè anys després ja haurien tornat a ser vigorosos. Però avui hi ha una gran abundància de noves plantacions. Sense perdre la qualitat ni la identitat de les varietats locals, l’oli té un gran futur que el Canal Segarra-Garrigues, quan finalment sigui operatiu, farà de les planes de Les Garrigues i L’Urgell una massa productiva extraordinària d’oli verge, un dels millors del món.

Un tros d’olivers, deia un escriptor italià, es com una biblioteca on un va a oblidar la vida o a comprendre-la millor. En alguns pobles italians, on no existia altra distracció que la solitud, els homes van a visitar els olivars al matí mentre les dones van a missa.

No és romanticisme ni literatura. La cultura de l’oli va fent-se rendible, malgrat que els preus estan per terra. Però si el món augmenta en consumidors, si els xinesos arriben a descobrir que l’oli els pot fer encara més treballadors, el futur de les plantacions joves i velles està assegurat.

La gent que està davant de les denominacions d’origen, els pagesos i productors, la sensibilitat dels consumidors i la qualitat d’aquest producte que surt de les entranyes de la terra han sabut capgirar una tendència pessimista.

Acabo trastocant un poema de Màrius Torres en La Ciutat Llunyana quan parla de que la «terra no sabrà mai mentir». És el que penso de l’oli. Tampoc sabrà mai mentir, sempre estarà present, mai es perdrà. Encara que els homes l’oblidéssim  l’oli es quedarà per qui vulgui conrear els olivars.

15 comentarios

  15 comments for “L’oli no sabrà mai mentir

  1. Roberto Martín
    25/06/2012 at 16:14

    Felicidades por el premio amigo. Magnífico artículo.

  2. 23/06/2012 at 23:06

    Gracias Sr. Foix. Creo que se lo he dicho cada vez que me hace sentir muy proxima a la tierra. A nuestra tierra , a mi Maestrazgo, a los almendros ,a los olivos , a su serenidad , a su belleza….Ahora otra vez , le doy las gracias . Un articulo precioso por su forma y por su tema. Te raó, la terra no mentis may y fá company; Gracies.

  3. Jordi P
    23/06/2012 at 10:49

    Sr. Lluís Foix,
    Enhorabona per aquest merescut guardó!!! i pels seus articles que esperem llegir cada dia i ens fan gaudir d’uns moments de tranquil·litat i lucidesa del que passa al món.
    Estic totalment d’acord amb la seva citació de Màrius Torres quan diu que la “terra no sabrà mai mentir”, que vostè fa extensiu als nostres olivers ancorats a la terra.
    M’ha vingut a la memòria aquella dita vella: «Déu perdona sempre, l’home algunes vegades, la naturalesa no perdona mai».
    Efectivament, mai surt a compte anar contra la naturalesa, contra la realitat de les coses. En aquesta apassionant època que ens a tocat viure, sovint trobem molta gent que s’entesta en anar contra la realitat, inventant-nos teories totalment il·lusòries, fora de la realitat, una vida virtual, sense fonaments sòlids, . . . i l’ensopegada, evidentment, ha estat forta.
    Quan aprendrem tots plegats a actuar d’acord amb la realitat de l’home i de la naturalesa?

  4. Albert
    23/06/2012 at 08:15

    Sr. Lluis Foix : Encara que tard el felicito pel seu sant.

    Voste es com les oliveres. Doncs de voste, en treiem molt de profit de les moltes ensenyances, de la cultura i aixi com tambe de la vida viscuda per voste personalment.

    A Catalunya tenim gent de totes clases, comportament i taranna. Pero els que fant Catalunya grant i perenne son sempre personas com voste, com el Pep Guardiola, Gaudi, ect. ect. No voldria deixarment cap. Perque la llista es molt grant.

    Pero son personas grans, tolerants i humils de caracter. I que sobratot tenent ética i honrades i sencillesa de comportament.

    Aixo es el que fa mes grant a Catalunya. I el que fa que tots els que venen a viure a Catalunya després se la facin seve, s’íntegrin i la defensin.

    Pero no oblidem que el costat d’aquest grans homes tambe hem tingut botiflers i esclavistas comerciants.

    Companys/es del blog, bones respostes. Hem quedo en especial la resposta del pep.

    I Sr. Foix, hem quedo amb tot el seu article.

    Adeu siau a tots.

    • Albert
      23/06/2012 at 08:32

      P.D. Soc conscient de que faig faltes d’ortografía cuan escric en català. Pero com que soc de l’epoca que durant anys i mes anys, alguns personatges, de cuyo nombre no quiero acordarme, ens humillaven obligan-nos a parlar el castellá amb la força de les armes, doncs ja está tot dit.

      Ara faig el que puc. Penso que la llengua catalana ja es parlaba a Roma. Doncs es la primera llengua llatina i juntament amb el castellá podem entendre el portugues, el francés i l’italia. L’anglés mateix te el 60 % de paraules del seu vocabulari en llati vulgar.

      Pero penso ¡ Quina mania que ens tenen i quines crítiques mes ruins ens fan els altres habitants d’Espanya.!

      ¿ Será per ignorancia ?

      • Àfrica
        23/06/2012 at 09:02

        Albert, qui fa el que pot no està obligat a més.El més important és que t’ entenguem, si fins i tot entenem el català de la Franja!!

        • Albert
          23/06/2012 at 16:30

          Gracies Africa. Bona revetlla. I tambe bona revetlla a tothom.

          Per cert al meu Pare era de Montroig de la comarca del Matarranya. A la franja. A n’el mapa diu Montroyo. Pero ells en diuen Montroig.
          Per cert els meus avis no savien parlar castellá. De fet es terra d’Almogavers.

          Segurament els catalans de la franja els varen fer d’Aragó fa mes de 160 ó mes de 170 anys, desde Madrid cuan varen fer i crar les provincies.

          Com ara que fican el nas por tot arreu.

          Salutacions
          Albert.

  5. Àfrica
    23/06/2012 at 07:47

    JAUME SISA NIT DE SANT JOAN

    La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
    Estrellat de Flors, L’estiu ens arriba
    De mans d’un follet que li fa de guia.
    Primavera mor, el hivern es retira.
    Si arribes l’amor, mai mes moriria.

    Les flames del foc la nit tornen día,
    Si arribes l’amor, que dolç que sería.
    La nit de Sant Joan, és una frontissa.
    La porta de l’any, tan grinyoladissa.
    Comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
    Que és la nit més curta i el día més gran.
    Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
    Bona revetlla a tothom!!

  6. pep
    23/06/2012 at 01:59

    Felicitats passades Lluís, i enhorabona pel preuat guardó que t’acaben de concedir. Tots estem orgullosos de tu. L’escrit el signo totalment, m’agradat molt i tots estem molt orgullosos de l’oli extra verge arbequí. Curiosament ahir estava buscant raons per seguir plantant olivers i l’us de l’oli; amb una mica d’esforç vaig arribar a mes de trenta. Déu ni dó. O sigui que seguirem plantant olivers ben convençuts que en cap cas ens equivoquem.
    Repasant formularis antics de medicina, un manual d’un curandero de Girona de 1822 i un altra col.lecció de remeis casolans de 1845, també de Girona, es fa palès que l’oli hi era present en molts remeis, quasi imprescindible.
    Des de molt petit, que tant a casa, com al cafè , al sortir de missa, o a mercat a Bellpuig, el tema de l’oli sempre hi és present, això vol dir que ja va en el nostre ADN .
    Parlant de la fortalesa dels olivers, el tros veí de casa, fa 40 anys que no el cuida ningú , o sigui que està erm, amb molt sotabosch pel mig i cap oliver s’ha mort, tot i les llargues temporades de sequera, que molt sovint pateix el nostre país. senzillament admirable.
    Sr. BartoloméC enhorabona pels refrans sobre l’oli que ens acaba d’oferir, no en sabia cap, moltes gràcies me’ls quedo amb el seu permís.
    Els companys guardonats que surten a la foto, se’ls veu contents. Vol dir que les denominacions d’origen s’esforçen dia a dia per què la qualitat de l’oli sigui un fet. Els pares, jo i el meu fill estem molt contents d’aquest entranyable guardó, que alhora també és un reconeixament al cents de pagesos que dia a dia ho fant tot per cuidar i mimar els camps d’olivers.
    Ara que el Canal Garrigues-Segarra ja és una realitat i canviarà el paisatge cent per cent per be., vull recordar que sota una olivera gegant a principis de segle XX, si podien trobar tres generacions d’una mateixa familia , mosssos, veïns, mules, gossos, borrasses, els sacs,, el silló per beure; o sigui un món sota un oliver, Quan tingui oportunitat us enviaré una foto.
    Bona nit i novament gràcies per aquest bonic article i la confiança que tens amb l’oli extra Verge ; això ens anima a tots.
    Adéu-siau i us desitjo una bona bervena de Sant Joan.

  7. Àfrica
    22/06/2012 at 19:59

    Enhorabona pel guardó,Sr Foix i gràcies pel petit oasi del seu post.A la vida hi ha petits plaers que no es paguen amb diners, per mi una llesca d’ un bon pa, oli sal i un porró de vi fresquet em reconcilia amb ella.

    • 22/06/2012 at 20:49

      Me sumo a la felicitación de África por el premio…

      Aceituna, una por San Juan y ciento en Navidad

      – Agua y luna tiempo de aceitunas.

      – Año heladero, año aceitero.

      – Aceituna comía, hueso a la calle. (a olvidar el pasado infeliz)

      – El que coge aceitunas antes de Enero, deja el aceite en el madero. (porque aún no llego a su tamaño ni maduración)

      – El remedio de la tia Mariquita que con aceite todo lo quita.

      – Flor del olivo en Abril, aceite para el candil. (por temprana y poder helarse)

      – Flor del olivo en Mayo, aceite para el año.

      – Flor del olivo por San Juan, aceite para entinajar.

      – Quien a los propios olivos varea, a su propio caudal apalea.

      – Quien tiene olivares y viñas, bien casa a sus niñas.

      – Blanquizares para viñas, que no para olivares.

      – El olivar hace el bien, aunque le hagan el mal.

      – El olivar y el potro, que los crie otro.

      – Si alguna vez me olvidares, tálame aunque no me ares. (dice el olivo)

      – Si por San Juan y San Pedro en tu olivar aceitunas hallas, una aquí y otra allá, buena cosecha habrá.

      – Por Santa Catalina todo el aceite tiene la oliva.

      – Aceite y vino, bálsamo divino.

      – Aceite y romero frito, bálsamo bendito.

      – San Silvestre en tinaja el aceite.

      – La mejor cocinera, la aceitera.

      – Cada mochuelo a su olivo.

      – Aguas por San Juan, quitan vino, aceite y pan.

      – A la aceituna y al gitano no lo busques en verano.

      – Olivo, bruto, que a fuerza de palos da su fruto.

      – Para ser Extra Virgen: del olivo a la prensa y de la prensa a la despensa.

      – Si quieres llegar a viejo, guarda aceite en el pellejo.

      – Sin tierras y olivares que seria de las ciudades.

      – Mas prestan sobre olivos que sobre pergaminos.

      – Hacendado con olivos, un año en terciopelo y seis en cueros vivos.

      – En el tiempo de las aceitunas, tienen novio las sobrinas.

      – Hombre fantasmón, poco aceite y mucho algodón

      – A lo que aceite de oliva hecho, sácole provecho.

      – El vino calienta, el aceite alimenta.

      – El rancio es bueno en el vino, pero malo en el aceite y en el tocino.

      – El pez ha de nadar tres veces: en agua, en vino y en aceite

      – El olivo es más agradecido que la gente, por cada beneficio te devuelve veinte.

      – Aceite y aceituna a veces mucha otras ninguna.

      – Aceite abundante buen año por delante.

      – Casa del padre, viña del abuelo y olivar del bisabuelo.

      – La verdad como el aceite, queda siempre por encima

      – Olivo, vino y amigo, el peor el más antiguo.

      – Aceite de oliva, todo mal quita

      – Si te duele la barriga úntale con aceite de oliva, y si no se te quita el mal, reluciente se te pondrá.

      – Para el Vareo: A las mujeres de frente, a los olivos de lado

      – Con aceite de candil, mil males curar vi

  8. 22/06/2012 at 19:44

    sr.Foix: Yo pensaba que era el algodón el que no engañaba…pero me ha convencido es l´oli…

    • Àfrica
      22/06/2012 at 19:59

      I és que qui oli remena, els dits s’en unta..

Comments are closed.