Estado de corrupción

Los casos de corrupción política van desfilando por los periódicos y demás medios de comunicación con una normalidad absoluta. La corrupción forma parte de la vida cotidiana. Salta un escándalo, aparecen policías judiciales, detenciones en masa, instrucciones sumariales inacabables, relatos pormenorizados en periódicos y muy de tarde en tarde conocemos sentencias cuyo cumplimiento se pierde en un recuerdo confuso y lejano.

No es nada nuevo. Los sistemas libres airean todas las irregularidades cometidas desde las esferas públicas y privadas. Las democracias viven en crisis permanente. Cuando todavía no se ha superado la que nos ocupa, salta otra y otra más adelante. Conocemos pocos escándalos políticos en Cuba, China o Rusia.

En nuestro país la corrupción ha penetrado en prácticamente todos los partidos. Cuanto más poder y más años de gobierno, más peligro hay de que la corrupción se convierta en un fenómeno estructural. No se trata de derechas o izquierdas. El fenómeno alcanza a los grandes partidos y a los parlamentos de muchas comunidades autónomas. La dimisión del diputado Cañas, tras ser imputado, nos hizo reparar que cinco colegas parlamentarios, de varios partidos, siguen ocupando su escaño en el Parlament. En Valencia la proporción es todavía mayor. También los hay en Andalucía.

No se trata de que la corrupción desaparezca para siempre. Es imposible. Aquí y en cualquier otro país europeo. Lo que se pide es que cuando un político, servidor público, sea objeto de una investigación de la que resulta imputado, tenga el decoro y la valentía de retirarse hasta que se esclarezcan los hechos.

Hay quien dirá que la política no se hace con la moral o con las moralinas. Cierto. Pero tampoco se puede hacer política desde la inmoralidad. No basta con ser honestos, de acuerdo, pero tampoco basta con no serlo. Un exceso de virtud, de virtud fanática como la del incorruptible Robespierre, acabó en una media de siete cabezas cortadas cada día que el verdugo de Lyon dirigió el terror en la Francia revolucionaria.

La política es el negocio de los hombres o el arbitraje de intereses distantes y contrapuestos. Es muchas cosas más. Pero también es el compromiso para servir al bien común desde principios y categorías éticas. Una sociedad que vive y navega insensiblemente con la corrupción no puede prosperar, pierde cotas importantes de libertad y fomenta las desigualdades.

Se necesitan líderes responsables de las consecuencias de sus acciones, que tengan visión a largo plazo y defiendan los intereses comunes. Una de las diferencias entre la cultura política de la Europa del norte y la del sur no es que sean más o menos corruptos, sino que, al descubrirse irregularidades, tienen consecuencias inmediatas, normalmente dimisiones.

Publicado en La Vanguardia el 8 de mayo de 2014

  20 comentarios por “Estado de corrupción

  1. Sr. Foix: Si se aplicaran las leyes igual para todos se cortaría. Por pegar carteles en la vía publica un Sr. llego acumular mas de 100.000 €, Con lo que se roba en lo publico saldrían unas cantidades importantes, los veríamos pronto durmiendo en la calle.

  2. Sr. Foix:
    En aquest blog hem escrit molt i vostè ha escrit també diverses vegades sobre el tema de la corrupció i els corruptes.

    Tots recordem un president de la Diputació de Castelló amb ulleres fosques, que tothom sabia que era un corrupte, però els ciutadans de la seva província el tornaven a votar.
    Fa bastant temps en una tv privada vaig veure un reportatge d’un poble de la costa andalusa, on la Guàrdia Civil estava realitzant a la matinada una operació contra el mercat negre de tabac.
    Veïns d’aquesta població atacaven i dificultaven els treballs de la Guàrdia Civil.
    Aquest poble deia el reportatge periodístic, té una de les majors concentracions de Mercedes Benz, motos d’alta gamma, i oficines bancàries per metre quadrat d’Espanya.

    És el món al reves pensava quan vaig veure la gent donant suport als delinqüents, i torpedinant a les forces de seguretat de l’Estat.

    Sense independència judicial, sense persecució dels corruptes, dels seus còmplices (polítics, partits polítics, empreses públiques i privades, governs locals, autonòmics, i central)
    no veig una solució a curt termini del problema.
    La democràcia, el país, i els ciutadans ens veiem més pobres en tots els sentits, sinó aconseguim treure’ns de sobre aquesta xacra que és la corrupció.
    A Espanya i a Catalunya són molt pocs els que dimiteixen perquè no tenen consciència ni professional, ni ètica, i no diguem moral.
    Però els que els segueixen votant després de conèixer les seves malifetes també haurien examinar-se i veure si no es converteixen en els seus còmplices de la seva corrupció i robatori.

    Els perjudicats com sempre els ciutadans/es del carrer i la societat en general.
    Hem de prendre consciència tots/es que la corrupció ens perjudica a curt i llarg termini.
    I fa més difícil la solució de molts dels problemes actuals com la sortida més ràpida de la crisi en tots els seus fronts.

    http://www.lavanguardia.com/politica/20140420/54405974122/radiografia-corrupcion-espana.html

    https://maps.google.es/maps/ms?msa=0&msid=208661973302683578218.00049ca0e3e7654bb763a

    http://wiki.15m.cc/wiki/Lista_de_casos_de_corrupci%C3%B3n

  3. la gran corrupció és la corrupció submergida aquesta ÉS LEGAL. Em refereixo als bancs que em rescatat als grans empresàris que es fan la foto amb RAJOY…. ahir sortien jnts RETRATATS como una gran famÍlia.
    a PARTIR D’AQUI, LA CORRUPCIÓ VISIBLE ÉS UNA POBRE I INEVITABLE IMITACIÓ, A PARTIR DE LA GRAN CORRUPCIÓ SUBMERGIDA I ILEGAL TOT ÉS POSSIBLE,ÉS LA FORÇA DE L’EJEMPLE

  4. Existeix algú, en politica, que respongui a la categoría moral que fotografía el Sr. Foix ?? Busquem l’ agulla dins del paller ??…..

    Com que això és un imposible…..perque no obliguem «per llei» a dimitir primer i retornar el botí després…???…potser perque no interessa arreglar res……..

  5. Sr. Foix:
    En aquest blog hem escrit molt i vostè ha escrit també diverses vegades sobre el tema de la corrupció i els corruptes.

    Tots recordem un president de la Diputació de Castelló amb ulleres fosques, que tothom sabia que era un corrupte, però els ciutadans de la seva província el tornaven a votar.
    Fa bastant temps en una tv privada vaig veure un reportatge d’un poble de la costa andalusa, on la Guàrdia Civil estava realitzant a la matinada una operació contra el mercat negre de tabac.
    Veïns d’aquesta població atacaven i dificultaven els treballs de la Guàrdia Civil.
    Aquest poble deia el reportatge periodístic, té una de les majors concentracions de Mercedes Benz, motos d’alta gamma, i oficines bancàries per metre quadrat d’Espanya.

    És el món al reves pensava quan vaig veure la gent donant suport als delinqüents, i torpedinant a les forces de seguretat de l’Estat.

    Sense independència judicial, sense persecució dels corruptes, dels seus còmplices (polítics, partits polítics, empreses públiques i privades, governs locals, autonòmics, i central)
    no veig una solució a curt termini del problema.

    La democràcia, el país, i els ciutadans ens veiem més pobres en tots els sentits, sinó aconseguim treure’ns de sobre aquesta xacra que és la corrupció.

    A Espanya i a Catalunya són molt pocs els que dimiteixen perquè no tenen consciència ni professional, ni ètica, i no diguem moral.

    Però els que els segueixen votant després de conèixer les seves malifetes també haurien examinar-se i veure si no es converteixen en els seus còmplices de la seva corrupció i robatori.

    Els perjudicats com sempre els ciutadans/es del carrer i la societat en general.

    Hem de prendre consciència tots/es que la corrupció ens perjudica a curt i llarg termini.
    I fa més difícil la solució de molts dels problemes actuals com la sortida més ràpida de la crisi en tots els seus fronts.

    http://www.lavanguardia.com/politica/20140420/54405974122/radiografia-corrupcion-espana.html

    https://maps.google.es/maps/ms?msa=0&msid=208661973302683578218.00049ca0e3e7654bb763a

    http://wiki.15m.cc/wiki/Lista_de_casos_de_corrupci%C3%B3n

  6. Sr.Foix: Estic totalment d’acord amb tot el que ens diu en el seu article.

    Me acuerdo que, en una manifestación de indignados por las… » Preferentes «… que tuvo lugar hace tiempo, en una plaza de Madrid y que fue emitida por TV…, se vió a una mujer que decía:

    » A mi no me importa que no los metan en la carcel,… pues lo que yo quiero es que, devuelvan todo el dinero robado.»

    En resumen diré que basicamente existe la: Corrupción generalitzada y su falta de control, por tolerància, por indolencia y por prevaricación de lo mismo.

    Al buen entendedor…

    • Albert, por desgracia al final los ciudadanos vemos pasar por delante nuestro los casos de corrupción como si formasen parte del paisaje…sabemos que no será el último…sabemos que no pasará nada…nos limitamos a darnos golpes de pecho y el problema es que los corruptos lo saben y tapan un caso de corrupción con el siguiente…

      • el de sempre…..i nosaltres a caseta ben calladets !!!
        tenim la política i els politics que ens mareixem.

        • Torno a discrepar amb tu,Rosamaria.No ens mereixem els polítics que tenim…que sóm bona gent,coi !!

          • Los politicos salen de la sociedad, a la larga si que son los que nos merecemos. Son los que la sociedad ha generado.

      • BartoloméC, Rosamaría, Àfrica i francis Black, no ens els mereixem, perque be ens manifestem molt indignats en places i molts llocs importants, però l’aparell de corrupció està tant generalitzat e institucionalitzat a tots els països del mon, sense excepció, que te un poder inmens. I per això es una labor cuasi be impossible.

        Recordo que fa molt anys, cap els anys seixantes, a n’els Estats Units d’America, varen asesinar a n’el president Jhon Fitgeralt Kenedy. I no en van tenir prou amb això que desprès, al cap de poc temps tambe varen asesinar a n’el seu germà, que era el fiscal general dels EE.UU.

        Aixo ó aquests fets, per si sol significa que el poderós poder invisible de cada nació es molt capaç d’asesinar a qui sigui ó d’eliminar també a tot el seu equip de col-laboradors, si convé.

        Cosa que la majoría de ciutadans som incapaços de fer. Ademes aquest criminals citats son invisibles i per tant passan desapercebuts.

        Es segurament per això que aparentment som tolerants i també semble que ens els mereixem….

        ¡ Pero no en els mereixem pas, gens ni mica !

        • Sense lluita, no hi ha canvi. Jo veig un país prou tranquil davant tot el que està passant. En castellà diuen : «Quien calla, otorga». Si no expressem el nostre rebuig de manera contundent…estem otorgant……i per això, ens mareixem el que tenim.

        • Albert

          Nuestro problema lo veo más de deficit de cultura democratica que otra cosa, nos falta tradición e interiorizar que no somos subditos o empleados del poder. Solo hace falta ver los debates que hay, a la minima te cae el insulto o el desprecio.

          • Francis, aunque ya sabemos que se ve enseguida, pero los tertulianos deberian llevar camisetas para que quedase claro el equipo que les paga…

Comentarios cerrados.