Pujol renya i no respon

Hem vist el millor Jordi Pujol responent a les preguntes que els grups parlamentaris li han formulat arran de la seva confessió sobre una evasió fiscal prolongada més de trenta anys.
En el torn de rèpliques s’ha permès renyar a tots aquells que li han fet preguntes incòmodes. No s’adonava Jordi Pujol que ja no és president. Que Catalunya no es seva. Que ha estat ell el que va fer el comunicat del 25 de juliol i només se li demanava que respongués a unes preguntes.
Ha parlat de 140 milions de pessetes en dòlars de l’any 1980. Ha dit que dues persones intermediàries havien gestionats aquests diners. No sabem qui són aquests dos personatges ni tampoc si els diners estan a l’estranger, si han tributat fiscalment o si s’han evaporat.
La confusió ha dominat la compareixença de l’expresident Pujol. Alícia Sánchez Camacho ha tingut la barra de parlar en una compareixença contra Pujol quan ella es nega a presentar-se després d’una petició aprovada per la majoria del Parlament. El creuament de retrets entre l’inefable diputat Turull i la senyora Camacho ha estat el més grotesc de la tarda.
Pujol ha dit que s’ha despullat avui davant de l’opinió pública i que no es corrupte. Bé, només s’ha despullat una mica. No ha dit res dels diners que ha acumulat la família, si aquests diners s’han amuntegat sota el paraigües del poder pujolista o quina ha estat la seva trajectòria financera. Cent quaranta milions de pessetes l’any 1980 són molts diners. Pujol ha admès que ha comès frau fiscal.

La bateria de preguntes dels grups de l’oposició, també d’ERC que travessa la línia del govern i de l’oposició com més li convingui, no han merescut cap resposta. És cert que Pujol no té cap causa oberta davant la justícia. El que ha obert la causa ha estat ell mateix amb la confessió del dia de Sant Jaume. Només calia que respongués a les preguntes derivades d’aquell comunicat. No ho ha fet. I, a més, ha renyat com en els temps que ho feia des del Parlament a tots aquells que li portaven la contrària. Això, avui, s’ha acabat. Catalunya no és de ningú. És de tots els catalans.

25 comentarios

  25 comments for “Pujol renya i no respon

  1. dogbert
    28/09/2014 at 19:27

    Y ademas esta cayendo la del pulpo. Esto es un pais de traca. Y parece ser que en nada pasaran unos voluntarios a contarme la buena nueva lo del 9N y creo que lo del 28D (sants i innocents), espero que sean como minimo tan amables como los de avon (llama a su puerta) y no me grafiten la puerta de casa por no mostrar un entusiasmo desmedido.

  2. Josep
    28/09/2014 at 13:36

    Gens d’acord amb vosté Sr Foix, a qui he seguits molts anys, a la VANGUARDIA i d’altres.
    Ara el veig fora del centre, descentrat si vol. Pujol diu que no es corrupte. I que mai ha actuat com un corrupte .
    Hi ha un c corrent del seu pare, que ca lega als nets i jove.
    On es el delicte ?
    No es lo correcte es clar. Pero aixo no son comissións.
    Estic segur que vosté no es com aquest que ara parlan i parlan sense cap prova,voste es rigorós .
    Per aixó no comparteixo la seva posició i em sorprèn … Sembla que hi hagi alguna cuestió personal .
    Es el que sembla

  3. Rosa
    28/09/2014 at 12:27

    Turull feia riure, semblava un nen disculpant-se. Ha fet el ridícul més gran. Tot plegat un circ.

  4. ignasi
    28/09/2014 at 12:06

    QUI FA UN COVE FA UN SISTELL. COM DEIA EL CLÀSSIC: SIN COMENTARIOS

  5. 27/09/2014 at 21:52

    Deixem que parli la justícia i no fem judicis precipitats. La vida sòbria de Pujol no indica que sigui un corrupte. I no hem de barrejar la seva actuació amb la dels seus fills. Ha comès una frau fiscal i se’l jutjarà pel que ha fet. Tot el demés són, ara per ara, especulacions polítiques de partit.

  6. José A. García
    27/09/2014 at 13:16

    De totes maneres, ahir al programa 8aldia en una enquesta sobre si havia fet bé renyant els polítics, la majoria de respostes eren que sí (75% a favor) Què vol dir això? Doncs, crec jo, que el Sr. Jordi Pujol és com un «deu» per a moltes persones i que s’ha tornat en un personatge mític, amb el que això comporta. Les persones som una barreja d’emocions i raó, i en aquest cas l’emoció és molt intensa. En el programa esmentat, el Sr. Foix estava en minoria, inclòs es va dir que encara que fos veritat l’estat era corrupte per haver mantingut tot això fins que l’ha convingut; si així ha estat, que es el que sembla, es cert però quan es diu això l’efecte que provoca és de disculpa: aquells (els governs d’Espanya) són pitjors i per tant nosaltres mira que li farem… Per cert, la intervenció més elegant i seriosa fou la del Sr. Miquel Iceta, i també, coses de la vida, el Sr. Corbacho es va apropar al Sr. Pujol per a donar-li la mà. Em sembla molt bé, i hauríem de tornar a veure el PSC com el que ha estat: sense el PSC, CiU no hagués pogut construir la Catalunya actual, ERC estava «out» en aquella època. Sr. Foix el considero una persona molt valenta, i coherent, i lamento que la seva posició li pugui comportar malentesos, però en els moments de crisi moral ser neutral és amoral (crec que això està a la Divina Comèdia)

    • david g
      27/09/2014 at 14:07

      dices que en una encuesta el 75% aprueba que pujol abroncara a los políticos. en otra encuesta de ayer, el 77% afirma que pujol no convenció con sus explicaciones. ambos resultados son perfectamente compatibles. por un lado, el espectáculo de ayer fue bochornoso. pujol no respondió a las preguntas de los parlamentarios y encima se hizo el ofendido. lamentable e irritante. pero, por otro lado, en los últimos tiempos, el descrédito de los políticos es tan alto que la gente los está esperando con ganas para ajustar cuentas en las próximas elecciones. en sus artículos, enric juliana apunta a un vector social que llama el partido de la ira, que va a recoger todo ese descontento. el partido de la ira era, al principio, un concepto etéreo no articulado. en las últimas europeas, podemos ha canalizado con fuerza todo ese voto y ha introducido un nuevo actor en el escenario político.

        • Bet
          27/09/2014 at 18:00

          Bon article.

        • José A. García
          27/09/2014 at 18:05

          Sr. Bartolomé, el artículo del Sr. Juliana es excelente. Podemos es un partido de la ira, pero esto es peligroso: observamos cada día en que se convierte la ira. La CUP, representada ayer por el Sr. Fernández también es un poco un partido de la ira, para mi su intervención no me pareció muy brillante, es el discurso tópico de la izquierda radical, en el que se presentan como inmaculados profetas que barrerán los pecados del mundo, y que se permiten asignar sillas a las personas y expulsar de su paraíso a quién no les agrada. El partido de la ira es también el de la extrema derecha, no se comenta pero haberlo haylo… No son buenos tiempos para la moderación. Hasta el capital especulativo ha ganado su revolución y domina urbi et orbe e impone su ideología contra el ser humano.

        • francis black
          27/09/2014 at 21:51

          Estoy de acuerdo con Juliana. Pujol es brillante, a años luz de lo que hay ahora. Creo que Felipe González y él se tienen un respeto de personas que han entendido lo podrida que es la política de verdad. ¿ se puede ser buen político sin ser mala persona? No creo .

      • José A. García
        27/09/2014 at 17:46

        Tienes razón, existe mucha ira, reconozco que en momentos determinados la he sentido; pero no me ha provocado más que problemas y contradicciones que me nublan el discernimiento. Es humano sentir ira, normal en la situación actual, pero no debemos dejarnos dominar. Antes existían los motivos para la ira, pero, o bien, no nos importaban porque no teníamos carencias económicas o no se divulgaban como ahora. No lo sé, pero las decisiones no se pueden tomar bajo el influjo de la ira, hemos de conservar un equilibrio que nos permita ver con claridad. Si le sirve de algo, a pesar de que digo esto, yo no veo claro casi nada, y me cuesta mucho decidir que es lo más correcto que debiera hacer. A muchos les parece evidente, pero para mi solo percibo confusión y miedo, lo que favorece la ira.

    • Bet
      27/09/2014 at 18:09

      Qui ha votat aquesta enquesta?. La majoria, militants de convergència. Aquest resultat no el comparteixo com tampoc la defensa del Sr. Turull a l’ ex-President Pujol.
      Hem d’aprendre a esser autocritics, jo com molts vaig votar en algunes el·leccions a Jordi Pujol.

    • Rosa
      28/09/2014 at 12:24

      Lo de l,enquesta del programa de la nit no li donaría massa valor ja que els comentaris de la xarxa eren molt altres. No se qué passa amb el programa de Cuni sembla que nomes interve una tipología de gent. De fet a mi m,avorreix moltes vegades i no dono mai la meva opinió.

  7. Albert
    27/09/2014 at 07:46

    Sr. Foix: » Pujol renya i no respon.» pero… » Pujol a admès que ha comès frau fiscal «…

    Amb aixo ja en tenim prou.

    Tambe hem d’admetre que l’honorable expresident en Jordi Pujol i Soley tambe ha fet molt per Catalunya i per la Pau d’Espanya. Ha ajudat amb capital dinerari, ha fundar partits com el PP, el PSOE, ect. ect.

    Pero el haber comes frau fiscal es sagrat i es el seu taló d’Aquiles.

    Tot Espanya incluida Catalunya esta plena de grans defraudadors fiscals que pressumeixen de salvapatrias, nacionalistes, unionistes i tambe de separatistes.

    Aquest es el problema principal d’Espanya…Catalunya incluida…i que després hem de pagar els paganos ó cotitzadors. Amb aument d’impostos a tort i a dret. I retallades de sou i pagues extras a gran escala i per tot arreu.

    Mentrestan els que van de Bar i de Cenas, que son moltissims, encara piulen i continuan hanan de Bar y de Cenas. Per tot arreu de les Espanyes, incluida Catalunya.

    Pero, ¿ I que passa amb els milions de desamparats per l’atur, el sense ingressos, el sense vivenda que ja passan fam ?

    ¿ I de la seva family que en sabem ?

    No comment…

  8. Bet
    27/09/2014 at 06:22

    Jordi Pujol, un gran comediant. Tinc clar que ell, la seva familia, i molts dels seus amics i companys de Partit i de Govern s’han beneficiat, en detriment dels ciutadans.
    L’ex-President Pujol durant anys va fer i desfer a la seva voluntat, tenia tot el poder a Catalunya.
    Es un error no voler aclarir els fets, així no apaivaga el nostre enfado. Es un error minimitzar la inteligencia dels ciutadans. Som ben capaços de discernir entre Soberania i corrupció. El Sr. Pujol no sap que els catalans hem madurat, ja no som com fa 40 anys enrera i a més tenim més mitjans de comunicació. Ahir va renyar als parlamentaris, o sigui a tots nosaltres, els ciutadans. Patètic.

  9. 27/09/2014 at 00:10

    Catalunya es de tots els catalans, conclou Foix. Els catalans tenen dret a votar per decidir el seu futur

    • 27/09/2014 at 21:46

      Ni més ni menys. Votarem i guanyarem!

  10. S R F
    27/09/2014 at 00:09

    He estat vergonyos, i que s’esperaba de un gran mentider, calia tornar a preguntar perque ens tornes a enganya ??????
    De la Sra Camacho es millor no parlar, es retrata sola com tots els del PP, cinics, mentides, grolles, donant lliçons ???? de que ??? de com roba……
    Intentem una Catalunya nova, si es possible …..

  11. Sinera
    26/09/2014 at 22:02

    Crec que en Turull avui ha fet molt de mal a CIU mostrant un pujolisme patètic en un discurs patètic. I la Camacho. Quin espectacle tan grotesc. I en Pujol, esclar. Però demà ja ho haurem oblidat tot… Pobre trista i dissortada terra… Sembla que en lloc de portar-nos a Ítaca ens estan menant cap al Cementiri de Sinera…

  12. francis black
    26/09/2014 at 21:34

    El nivel es un desastre.

  13. Francesc
    26/09/2014 at 21:26

    La grolleria d’Alicia Sánchez Camacho és irritant i veure com el grup del PP intervé picant a les taules i cridant sense respectar el torn de paraula és inacceptable i impropi d’un país civilitzat. I si això els hi dona vots mereixem que ens caiguin les set plagues. Sobre els diners ocults del senyor Pujol que «era el tema», per molt que alguns grups volguessin barrejar naps i cols, queden coses per aclarir però no hi ha cap motiu per no creure la seva versió sobre l’origen del diners. Aquí no hi ha presumpció d’innocència perquè ell ha reconegut el pecat. Sobre la resposta irada de l’expresident la sensació que tinc és que li ha sortit de dintre (que no estava calculada). Ha sigut d’indignació i ha estat una col·lisió de dues maneres diferents de fer política: la antiga política del respecte cap a l’ofici de polític i a l’institució (Pujol) i la fatxenderia dels polítics actuals (cridant, difamant i mentint ja ni sense dissimular). Potser per aquest motiu agrada escoltar a Junqueres i a Iceta. ¿Nostàlgia?

  14. Àfrica
    26/09/2014 at 21:19

    Sr Foix: Pujol ha fet de Pujol….algú s’esperava alguna cosa diferent???

    PD: se li ha despistat una «h» al darrer paràgraf

  15. 26/09/2014 at 20:57

    Sr.Foix: ha sido un espectáculo lamentable y grotesco…

  16. Roberto
    26/09/2014 at 20:30

    Turull, más que diputado, ha fungido hoy de palanganero del molt lladre Pujol.

Comments are closed.