Els sanglots de Junqueras i les eleccions anticipades

Oriol Junqueras en una entrevista a Catalunya Ràdio

Oriol Junqueras en una entrevista a Catalunya Ràdio

Els sentiments d’Oriol Junqueras són molt respectables. Com els de qualsevol persona que està a punt de plorar per una qüestió que considera de màxima importància personal. L’angoixa del líder d’Esquerra Republicana davant els micròfons de Mònica Terribas feia patir. I, alhora, mostraven la sensibilitat més íntima d’un polític amb gran projecció pública en aquests moments.
Amb la veu trencada, a punt de plorar, Junqueras ha dit «fem-ho d’una vegada, si us plau. Ho demano amb esperança i al mateix temps amb l’angoixa d’aquell que sap que perdre el temps no és bo». Suposo que l’audiència haurà aguantat la respiració. Escoltar els sanglots de Junqueras o de qualsevol altra persona, posa la pell de gallina.
No es freqüent que un polític plori o estigui a punt de que les llàgrimes li caiguin dels ulls cara avall. No hauria de ser notícia. Però l’angoixa de Junqueras no sembla que sigui sentimental sinó política. El seu partit i ell mateix volen la independència de Catalunya. El més aviat possible. I com que el 9N original no se celebrarà, pensa que el millor és anar a unes eleccions anticipades, amb llista unitària o no, amb programa conjunt o sense.
Junqueras sap que tot el que passi el dia 9 de novembre és un acte més de la il·lusió, l’entusiasme i el simbolisme que ha envoltat la política catalana en els últims mesos. Cal comptar vots. I això ho veu clar Junqueras perquè sap que només es podrà arribar a plantejar seriosament la independència quan hi hagi una majoria absoluta al Parlament que surti d’unes eleccions que no es puguin discutir.
Les eleccions anticipades s’han de celebrar el més aviat millor, diu Junqueras. Millor en dos mesos que en dos mesos i mig. Al marge dels sentiments personals del líder d’ERC, una interpretació dels sanglots de Junqueras és la idea de votar aviat i que s’aclareixi el panorama per tal de emprendre un camí diferent per obtenir la independència.
La desobediència civil sembla que no serà acceptada per les altres forces polítiques. Entenc que busqui una fórmula més segura que consistiria en una declaració unilateral d’independència, un cop hi hagi majoria en el Parlament. La gran incògnita és si aquesta majoria sortirà clarament de les urnes.
En tot cas, tot va massa ràpid com per assegurar que el govern podrà evitar unes eleccions anticipades en els propers mesos. No pels plors de Junqueras sinó per la dificultat de governar d’un partit que té només 50 escons al Parlament i necessita suports constants.

  44 comentarios por “Els sanglots de Junqueras i les eleccions anticipades

  1. Jordi Evole en Salvados ha parido un programa emitido esta noche en el cual creo que hemos quedado retratados en mala postura con un Junqueras monotematico y flojito flojito.
    Al tiempo hemos seguido haciendo amigos cantidad.
    No anem be.

  2. Veo que todos estamos bastante por la labor, lo cual esta bien.
    Hay aportaciones francamente interesantes, importantes e informativas.
    Quiero colaborar al apartado informativo, reiterando que no es cierto que el 9N por el hecho de ir con barretina se pueda votar dos veces. La cosa se esta preparando con toda seriedad y garantia.

  3. Em fa una mica de por el Sr. Jonqueras. El veig més un fanàtic de la independència que cap altra cosa. I quan els sentiments volen radicalitzar-se tant és probable que les coses no acabin del tot bé.
    Crec que comença a parlar-se massa de l’estat espanyol com de l'»adversari a vèncer» o «l’enemic», per boca de molts polítics, entre ells el president de la Generalitat i el Sr. jonqueras. Potser el vocabulari comença a ser massa bèl.lic. Esperem que no arribi a més.

  4. El » nosotros» es complicado a muchos niveles: pareja familia trabajo país… Es un tema a tratar con calma.

    • Ya lo pondré más tarde…

      Alguien a quien observo desde hace un tiempo
      No llega en tropel.
      No se reúne multitudinariamente.
      No participa en masa.
      No celebra a lo grande.
      No saca de sí mismo
      una voz coral.
      No declara ante todos y cada uno.
      No afirma en nombre de.
      No en su presencia
      este interrogatorio:
      quién a favor, quién en contra,
      gracias, nadie.
      Falta su cabeza
      donde cabezas y más cabezas,
      donde paso a paso, hombro con hombro
      y adelante hasta alcanzar el objetivo
      con propaganda en los bolsillos
      y el producto del lúpulo.
      Donde sólo al principio
      todo idílico y angélico,
      porque pronto un tumulto
      con otro se mezcla
      y nunca se sabrá
      de quién, ay, de quién
      son estas piedras y flores,
      estos vivas y palos.
      Ni mencionado.
      Ni espectacular.
      Está empleado en el Servicio de Limpieza.
      Al despuntar el alba,
      en el sitio donde tuvo lugar todo,
      recoge, lleva, arroja al contenedor
      lo clavado en árboles medio muertos,
      lo aplastado en la fatigada hierba.
      Pancartas rasgadas,
      botellas quebradas,
      peleles quemados,
      huesos mordisqueados,
      rosarios, silbatos y preservativos.
      Una vez encontró en los arbustos una jaula de palomas.
      Se la llevó
      y para eso la tiene,
      para que siga vacía.

      Wislawa Szymborska

      • Szymborska es muy buena.

        UNA DEL MONTÓN

        Soy la que soy.

        Casualidad inconcebible

        como todas las casualidades.

        Otros antepasados

        podrían haber sido los míos

        y yo habría abandonado

        otro nido,

        o me habría arrastrado cubierta de escamas

        de debajo de algún árbol.

        En el vestuario de la naturaleza

        hay muchos trajes.

        Traje de araña, de gaviota, de ratón de monte.

        Cada uno, como hecho a la medida,

        se lleva dócilmente

        hasta que se hace tiras.

        Yo tampoco he elegido,

        pero no me quejo.

        Pude haber sido alguien

        mucho menos individuo.

        Parte de un banco de peces, de un hormiguero, de un enjambre,

        partícula del paisaje sacudida por el viento.

        Alguien mucho menos feliz,

        criado para un abrigo de pieles

        o para una mesa navideña,

        algo que se mueve bajo el cristal de un microscopio.

        Árbol clavado en la tierra,

        al que se aproxima un incendio.

        Hierba arrollada

        por el correr de incomprensibles sucesos.

        Un tipo de mala estrella

        que para otros brilla.

        ¿Y si despertara miedo en la gente,

        o sólo asco,

        o sólo compasión?

        ¿Y si hubiera nacido

        no en la tribu debida

        y se cerraran ante mí los caminos?

        El destino, hasta ahora,

        ha sido benévolo conmigo.

        Pudo no haberme sido dado

        recordar buenos momentos.

        Se me pudo haber privado

        de la tendencia a comparar.

        Pude haber sido yo misma, pero sin que me sorprendiera

        lo que habría significado

        ser alguien completamente diferente.

        • «»»Un tipo de mala estrella

          que para otros brilla.

          ¿Y si despertara miedo en la gente,

          o sólo asco,

          o sólo compasión?

          ¿Y si hubiera nacido

          no en la tribu debida

          y se cerraran ante mí los caminos?»»»

          Muy actual Francis…

        • Gràcies BartoloméC per compartir aquests dos poemes de la Wislawa Szymborska… Són exepcionals! No la coneixia i ara mateix donaré un tomb per conèixer-la millor. Gràcies!

          «Pude haber sido alguien
          mucho menos individuo
          «.

          Molt bo…

  5. Sr. Foix:
    Tenim una classe política catalana que en això s’assemblen a l’espanyola, el càlcul a curt termini i premiant els interessos personals (la seva cadira) i els del seu partit als del interes general i de país.

    Estem en un procés i és normal que hi hagi pujades i baixades, passos endavant i passos per a enrere.
    Perquè servirien ara mateix unes eleccions plesbicitarias amb llista única en cas de poder-se fer, si un cop celebrades a Madrid tenim al mateix interlocutor del plasma i del NO a tot?. Resposta de res.

    A nivell internacional la foto de persones amb el seu DNI anant a votar amb un paper i unes urnes, té molta força moral, a la llarga per dret internacional.

    El meu avi matern era d’ERC i sempre deia que el problema d’ERC és que es carregava als seus líders, és el que té el poder assembleari.
    Aquest cap de setmana aquest problema el viu Podemos.

    De moment el PP aquesta descol·locat i dividit entre impugnar aquesta consulta i/o ridiculitzar-la.
    Les presses en tot aquest procés són males conselleres.

    El Sr. Junqueras i Sr Herrera han quedat nus se’ls ha vist el llautó.
    Per ara el Sr. Artur Mas, ANC, Omnium, i molts ciutadans/es tenen clara la meta i l’enemic a vèncer per arribar a bon port.

    El més important és no desanimar-se i que el que va davant no li tremolin les cames.
    Totes les cartes que les té no les pot ensenyar al del NO.
    Estadista i estratègia es tenen o no es tenen.
    Això és el que dóna confiança en tot aquest procés iniciat.

    El ciutadà amb els seus vots no perdonarà als polítics que no siguin seriosos i conseqüents.
    Per això en el proper Congrés d’Espanya veurem grans canvis en diputats i sigles en la pròxima legislatura.
    A Catalunya pot passar el mateix.

    • Sr. Foix,

      la «clase política» catalana y la española no es que se semejan o podrían ser parecidas dentro de poco, si ocurre, como usted comenta…son idénticas en su inexistencia, NO EXISTEN. O, tal vez esta Usted queriendo sugerir que lo que se ve en las diversas pantallas televisivas en todo el territorio del Reino es una clase política…?

      La política catalana no se enfoca a plazo corto, medio y/o largo, esta enfocada a termino inmediato, ya…y, como comprenderán los analistas y otros comentaristas, esto no es «fem país» esto es nada, así lo entendemos en Escandinavia.

      Los partidos que he visto, en vivo durante sus protestas, durante la «V», Pl.Catalonia ayer y, en otros foros…sus fraseologías, declaraciones, discursos emitidas por los altavoces eran infantiles. No he oído una frase con carga de profundidad enfocada a unos objetivos con seriedad. Ocurrencias, improvisaciones, redactados en la mesita de un bar o algo parecido.

      Desean votar…donde, como, que, porque, todos los que se presentan, pasan por allí, invitados, residentes no residentes o se requiere alguna identificación también, como se contabiliza, actas verdaderas o a lo bravo y loco…los hermanos Marx…si no les gusta tengo otro…!

      Ademas, creo que el votante no es que no les perdonará, ya les ha perdonado todo, los robos, estafas, extorsiones, falsedades, incumplimientos y hasta la poca clase que ponen y exponen en sus discursos en los canales televisivos…

      Por ultimo, Sr. Foix, cuantos políticos catalanes tienen los números de sus teléfonos en el listín publico y cuantas llamadas ha de hacer un ciudadano de a pie para contactar con su presidente…?

  6. Jordi Pujol: “Vaig robar perquè volia ser tan espanyol com els altres”

  7. L’ANC intenta clonar Lluís Companys perquè encapçali la candidatura única

  8. El president Mas havia promès una consulta el 9N i la farà. Complirà la seva promesa. Em sembla que el Sr. Junqueres vol anar massa depressa i les presses no són bones i menys davant d’un enemic tan potent com l’estat espanyol.
    L’estratègia d’Artur Mas em recorda l’estil del Barça de futbol. Marejar al contrari esperant el moment oportú per a fer un atac fulminant.
    Es urgent, primer de tot, recuperar la unitat. Això és la nostra força. Si ho aconseguim hem guanyat.

    • Doncs en Jonqueres haurà d’estar a l’alçada….perque si no ….malament !!

  9. Sanglots apart…el que mes hauría d’importar a n’els polítics es…el desamparo dels aturats, de les petites, mitjanes i mig grans empreses que desde finals del any 2007 han agut de plegar.

    A tot Espanya hem perdut mes de 600.000 empresaris amb talent creatiu d’articles, de comerç, de llocs de trevall, consumidors i de cotitzants a l’Estat i a la Seguretat Social.

    En cambi els corruptors i els grans tarjeteros han proliferat a doju. Pero de una forma descarada e institucionalitzada.

    Inhumanament indiferents amb els desamparats, sense ingresos, sense vivenda per culpa precisament dels tarjeteros, que amb tota la cara van de Bar y Cenas junt amb els del Peix al Cobe.

    Tampoc es parla de que tenim mes de 5.000.000 de personas a n’el atur. Que coincidexen amb els mes de 5.000.000 d’estrangers que varen venir cridats pels Bancs, per trevallar a la construcció cobrant sous d’esclavitut.

    Actualment es poden veure per tot arreu que a totes les obres i trevallan gent estrangera…i d’espanyols molt poquissims.

    Tenim l’atur mes gran d’Europa, pero allá a n’els estrangers els hi fan un contracte…i cuan l’acaben s’en han d’anar ó retornar el seup pais d’origen.

    En fi. Spain is different.

    Aqui ens preocupa mes el » To be or not to be » … ó …

    Mentrestant ja han passat 7 anys desde l’inici de les crisis…perque son varies… I no em avançat pas gens.

    Hem perdut el dret a decidir, precisament perque no estem i actuem units. Es el nostre taló d’Aquiles. I el que dona força a els que si estan units, encara que sigui per interessos de poder i de diners.

    Pero estan units.

  10. Quan diu, Sr. Foix, que «Entenc que busqui una fórmula més segura que consistiria en una declaració unilateral d’independència, un cop hi hagi majoria en el Parlament.«… I que creu que passaria l’endemà? Doncs ara sí que no entenc de què està parlant. Perquè vostè ho posa en la seva pròpia boca i no pas en la d’ell (del Junqueres). No sembla que vostè hi hagi cregut mai en aquesta fórmula, com tampoc jo hi crec pas gaire… En què quedem? S’ha oblidat del procés escocès? De veritat creu que amb una DUI tot s’arreglaria? M’imagino que ha estat un lapsus o que no l’interpreto prou bé…

  11. si todos los políticos se pasearan por las entrevistas de los medios haciendo pucheros, imagino que nos parecería a todos un espectáculo lamentable. lo ha hecho el sr. jonqueras y hemos de decir que los sentimientos son respetables. pero de un político se supone que se esperan otras cosas. si el sr. iceta, el sr. herrera, el sr. rivera, la sra. camacho, etc, fueran todos del mismo palo cada mañana… en fin, me guardo lo que realmente pienso.

  12. 1. Els sanglots d’Oriol Junqueras
    son millors que la ganyota de M A Rodríguez, col.laborador d’Aznar,
    clamant per l’afusellament del president de la Generalitat

    2. La serenitat d’Artur Mas és millor
    que la ganyota de Rajoy vanagloriant-se
    en nom de la democracia de fer tot lo possible per tal que no es voti a Catalunya

    3. I sobre la desobediència civil?
    Beneïts siguin Gandhi i Luther King
    i, per que no, Xirinachs
    que deixen en evidència l’assenyada gent d’ordre.
    O millor dir del desordre com deia el personalista cristià Emmanuel Mounier

  13. Personalment, i al marge de sanglots, estic molt d’acord amb el Sr, Jonqueres.

    Un Parlament fort, ens farà forts. Ja n’hi ha prou de «marejar la perdiu».

    • Posem com exemple la trista fortalesa del «Fuerte Parlamento madrileño» amb una majoria absoluta! La veritat: no m’agradaria una majoria absoluta, sense importar gens ni mica de quin partit fos.

      • En l’anomenat Procés Català, si no anem tots a una…ho tenim magre !!!

        • Aquest és el gran problema, que no anem tots a una. I els primers en trencar-se han estat el que en havien de portar a la terra promesa. Com dius… «Ho tenim magre!».

  14. Junqueras va a aguantar la presión? Esto acaba de empezar y el resto ciu pp psoe son profesionales del tema no como él.

  15. It was predictable the elections would be called around or on the 22nd of February, 2015.
    Now is becoming clearer.
    The question is going to be whether the leading man on the lists would be the incumbent Artur Mas, our sobbing big guy Mr. Junqueras or someone else: a widely accepted candidate to be the president of the Catalan Republic!!!
    My bet would be on a lady. I’ll let you guess who.

    • This would be the height of madness and the limit of populism! Fortunately, I believe your predictions aren’t going to be true! Lots of unpredictable things should happen before this, and all of them would take us to a lamentable situation. Let her lead the flock the way she has done so far… Although I bet she would accept!

  16. Sr.Foix: el Sr.Oriol Junqueras tiene todo el derecho a emocionarse por aquello que considere prioritario para él…pero me gustaría que a nuestros políticos se les empañaran los ojos también por temas como el paro, la pobreza, la falta de vivienda, los embargos, la ley de dependencia, la corrupción y tantos y tantos otros problemas que nos asolan diariamente… y de los que no veo que se hable ni por asomo ultimamente y mucho menos que nadie vierta una sóla lágrima por ellos…

    • OK BartolomeC, deberiamos hacer un largo parentesis en toda esta movida y dedicarnos a lo que se cuece y escuece en el pais real y en las personas.

    • O.K. BartoloméC. Parece mentira pero es verdad. Los políticos y los financieros-grandes banqueros presuntamente solo buscan su beneficio personal. Estamos a merced de los panzacontentos que continuan yendo de Bar y de Cenas de bracete con los del Peix al Cobe y presuntamente pagando conel sistema del tarjetero.

      Eso si, la chica separada, sin ingresos por estar en el paro… que se encontro una tarjeta y gasto unos euros para comida de sus 3 hijos y que fue perdonada por la propietaria de la tarjeta, debe de ir a la carcel y otras calamidades o servicios a la comunidad además…

      No comment.

      ¡ Algo grave falla en el Sistema ! ¡Cuando fallan presuntamente los que no deben fallar por su cargo directivo ó de responsabilidad !

      ¡ Adios PSOE…Adios PP…Adios CDC…Adios todos los demás…sin excepción…!

      • O.k.BartoloméC.
        Les llàgrimes del Sr.Junqueres no em fan patir. Hi han temes molt més greus i prioritaris que realment fan plorar.
        El Sr. Junqueres és monotema, no va respondre a les preguntes de la Sra.Terribas, només repetía la paraula : Independencia.
        Cal molta política, i no sé si està prou preparat….

    • bartolomec, es imposible que un político sienta empatía por los terribles problemas sociales que comentas mientras tenga a su disposición una tarjeta black sin límite de crédito.

      • La verdad es que estoy curado de espanto David g, especialmente después de ver que ningún político salió compungido, tras la bronca con la que les obsequió el expresident Jordi Pujol el día de su declaración…

    • Però tampoc ell s’ha emocionat pels problemes reals del que tu parles…

  17. Una DUI es una formula mas «segura» Sr. Foix?
    Para mi que Vd. tambien esta pelin afectado por este tsunami o estamos delante de otro ejercicio de su inefable flema e ironia.

    Y lo dels «sanglots» del alcalde de Sant Vicenç dels Horts, el municipio con mas paro de Catalunya por cierto, son del todo respetables y muy humanos, pero la cosa esta au dessus de estas emociones individuales, la cosa al fin esta resultando ser muy seria.

Comentarios cerrados.