Tiempos muy acelerados

La cúpula de Unió Democràtica de Catalunya cuando no había divisiones

La cúpula de Unió Democràtica de Catalunya cuando no había divisiones

La política en tiempos acelerados va cambiando de rostros, de nombres, de siglas y de contenidos. Todo es más liviano, más rápido y más breve en el mundo virtual. Las controversias adquieren categoría de crisis graves cuando deberían formar parte de la normalidad. No hay para tanto. Sería más interesante respetar al otro sin ser tildado de enemigo de nadie.

Desde las elecciones del 2012 el Govern ha abrazado la causa de la independencia a pesar de haber perdido 12 diputados por el camino. Artur Mas ­siguió tras la firma de un pacto de ­legislatura con Oriol Junqueras que comportaba la celebración de una consulta para el 2014, transformado en el referéndum no oficial del 9-N.

Los resultados de las urnas en las europeas y en las municipales han mostrado que la fuerza de CiU ha ido deslizándose pendiente abajo. ERC no quiere participar en una lista única, aunque acepta que, si se alcanza una mayoría independentista, se puede ir a una declaración unilateral de independencia o seguir la última hoja de ruta, la decimoséptima, creo, para que en el plazo de 18 meses se someta la independencia a referéndum. Contra España y sin Europa. Pretender que Rajoy quiera entrar en una negociación es ilusorio. Me parece un error político de bulto del PP. El tiempo ya no juega a su favor. De hecho, ya no juega a favor de nadie. Las urnas se abrirán dos veces próximamente.

La imaginación del aparato político que rodea al president ha roto con el Estado. El «ellos» que muchos martes articula el conseller Francesc Homs en sus inefables intervenciones causa sensación en las cancillerías europeas. Se ha dado un portazo al Estado, al partido que lo gobierna, a todo el arco parlamentario y ni siquiera los nacionalistas vascos liderados por Urkullu participan de la visión de Mas y de su equipo de guardia.

Se disparó contra el PSC y ha quedado tocado, aunque no hundido. El abrazo con la CUP no sé qué réditos políticos puede tener. Joan Herrera, que estaba en una de las fotos unitarias primigenias, viaja ahora bajo el manto de Ada Colau, que este sábado puede ser la primera alcaldesa de Barcelona. Las relaciones con ERC sólo son aceptables si Mas sigue el proceso tal como lo entiende Junqueras.

Ciutadans es la tercera fuerza en el Ayuntamiento de Barcelona, y Albert Rivera hace y deshace gobiernos en España alejando a CiU del papel de intermediación en la política de Madrid.

Sólo faltaba el intento de dinamitar UDC, que se puede producir este ­próximo domingo si Duran Lleida pierde el referéndum. Unió se romperá si sus soberanistas, con una cobertura mediática formidable, consiguen derrotar a la cúpula que no quiere seguir a Mas. Se habría completado un ciclo. Voladura total y CDC transmutada en una supuesta lista del president que resumiría la historia de una obsesión con un final incierto.

Publicado en La Vanguardia el 11 de junio de 2015

 

  29 comentarios por “Tiempos muy acelerados

  1. Tema Unió ¿quien ha ganado ? Han votado sólo la mitad, ¿Se tenían que poner al corriente de las cuotas para votar?. Es un partido con mucha más cobertura mediática que importancia real.

  2. En los tiempos acelerados que corren, es bueno tomar distancia de los problemas e intentar verlos desde una perspectiva más ecuanime…muchas veces, tomar partido de forma acerrima, nos impide la visión y la objetividad necesaria…algo de escepticismo siempre viene bien…

    • «M’agradaria d’escriure una apologia de l’escepticisme.
      Heus ací uns temes que caldria explanar-hi:
      1) Aspecte intel·lectual: Els escèptics són sempre —i per definició— persones raonables: enraonades. Es posen cautelosament al costat de la raó, i per això solen tenir raó. O dit d’una altramanera: dubten, i encerten.
      2) Aspecte moral: L’escepticisme és l’únic correctiu viable de la fanatització i de la badoqueria. L’únic: no n’hi ha d’altre. De més a més, l’escèptic s’inclina a practicar el sarcasme, que, com tothom sap, és una forma higiènica i eficient de la caritat.
      3) Aspecte social: L’escèptic no serà mai un assassí. Tampoc no incorrerà mai en pecat d’heroisme. Es tracta de dos mèrits que cal valorar en els seus termes justos.
      4) Aspecte polític: Els escèptics no fan les revolucions, certament. De vegades les preparen; de vegades les depuren. I res més. D’altra banda, no indueixen els seus conciutadans a l’odi, ni a la resignació, ni a la indiferència.
      5) Aspecte tècnic: L’escèptic —i només l’escèptic— és sensible al temps, a la història, a l’irrepetible, al concret. Se situa, doncs, als antípodes de qualsevol tendència a l’abstracció.
      6) Aspecte literari: L’escepticisme és incompatible amb la poesia lírica, amb l’oratòria —sagrada o profana— i amb la metafísica. Si l’escèptic intenta fer versos, li sortiran pedestres i àcids; si intenta pronunciar discursos, quequejarà, per indecís o per escrupolós; si intenta elaborar disquisicions sobre l’ésser, acabarà burlant-se’n.
      Etcètera.»

      Joan Fuster. Diccionari per a ociosos .

      En una sola entrada he colado textos de Joan Fuster y Josep Pla. Me lo ponéis a huevo.

      • Que il.lustrat que ets, francis…!!

        El progres està renyit amb l’ escepticisme.
        Un esceptic és un topall, una tanca….

    • Para objetivo el Sr. Foix…que asegura que el «marrón» de UDC, es fruto de la obsesión del President… eso si és objetividad de la buena…

    • El escepticismo es en realidad el motor de la investigación científica, como la curiosidad es el origen del conocimiento…el escepticismo nace de la humildad, de la conciencia de la limitación de nuestras capacidades, del inconformismo y la actitud alerta hacia el progreso intelectual…

  3. Sr. Foix: Siempre he pensado que la mentalidad catalana es muy individualista y que nuestro talón de Aquiles, es la falta real de unidad de criterio y de acción.

    En cambio tenemos talento creativo y somos emprendedores, comerciantes y muy pactistas …que no aprovecha el Gobierno Central de España…mal aconsejado por el invisible y sin nombre…el… » Si Ministro «…

    Para…el buen entendedor…

    • “L’ individualisme català, però té un gran defecte: és un microindividualisme. És un individualisme petit,migrat, de vitalitat molt limitada i, per tant, d’ una imaginació escassa. Té una mediocre capacitat d’ invenció i de creació. El seu fort és la imitació, repetir el que fan els altres, caminar pel camí traçat.”

      “Hi ha molts individualistes petits, que coneixen perfectament el seu negoci, però que semblen indotats per a la progressió indefinida”

      “Catalunya és un país destruït per la seva pròpia història. La limitació és l’ essència de l’ esperit del país, però el seny té un gran defecte: és indefens. El seny és un estat de passivitat i de tolerància: és el microindividualisme.”

      “D’individualisme, potser, n’hi ha massa”

      “En tot cas, és el mal menor. Els detractors de l’individualisme voldrién donar la direcció dels nostres afers, sobretot del nostres afers econòmics, a buròcrates de l’ Estat i a megalòmens del Leviatan, Jo preferiré sempre una Catalunya dirigida per els nostres industrials i comerciants amb tots els seus defectes que dirigida per buròcrates ineptes i per socialistes puritans, propulgadors de falses estadistiques. Jo sóc partidari de l’ individualisme- factor de tota economia possible- però m’ agradaria un individulisme cortès, ben educat i conversacionalista”

      Notes disperses (P. 540- 541)Josep Pla.

      Ya la había puesto.

      • En Josep Pla és un «gran» de la literatura catalana, igual com Vargas Llosa ho és de la literatura peruana/española, pels quals sento gran admiració literaria, però que no hi comparteixo pas ideología.

        • Ya pero no hay necesidad de compartir ideología, son cosas diferentes, esto forma parte del libro Notes Disperses que según él se tendrían que publicar junto a Quadern Gris y Notes per a Silvia.

          Joan Fuster y Josep Pla no pensaban igual en muchas cosas y eran amigos y muy buenos escritores los dos. En otras si que tenian semejanzas.

          Hay un libro interesante sobre el tema :

          https://tirant.com/libreria/libro/de-fuster-a-pla-amb-cami-de-tornada-9788486927578

          • Em fa l’efecte que si no hi haguessin, tantes » sangoneres » tant allá com tambe aquí, segurament sería molt mes facil el unificar criteris i actuacions.

            Pero es que, entre les » Sangoneres » i els » Si ministre » no hi ha manera de que ens en sortim amb exit…Doncs nomes faltaba el…» Peix al Cobe «…

            ¿ Do you understand ?

            Per …el…bon entenedor…

          • Si que t’expliques, si…Albert. Se t’enten perfectament….però tenim el que tenim…i potser és el que ens mareixem…ves a saber…

          • P.D. ¿ Perque a Catalunya, paguem les autopistes i a la resta d’Espanya, no ? …¡ Potser… la Generalitat … ho sap !
            ¿ Perque… paguem mes que ningu a la resta d’Espanya ? Doncs …idem i aixis amb tot. ¿ Ho no es veritat ? I sino es aixi, corregiume.

            Peix al cobe…Peix al cobe…Peix alcobe…

            Per…el…bon entenedor…

          • P.D. L’enemic el teniem a casa i no ens en donabem compte…per aixo no estabem en guardia…

            Per…el…bon entenedor…

    • P.D. De todas maneras, hemos de tener en cuenta, que el problema principal de España con su relación con la productiva e industrial antigua corona de Aragón, es ni más ni menos que, el desequilibrio económico-fiscal, que crea y provoca el propio estado español sin apenas apercibirse de ello.

      Además de que hemos de tener en cuenta de que otras regiones industriales y productivas de España, también les ocurre algo parecido, pero por su situación geográfica, tienen menos gastos en infraestructuras, ect. y por ello lo soportan mejor.

      Temas aparte es el de Andalucia ó Extremadura, que aún parecen la colonia de España con sus grandes latifundios y sistema económico basado en lo mismo. El resto lo dejo para el…buen entendedor.

      En resumen : Para unos España va bién …pero para otros España va mal, porque no pueden vivir sin subvenciones.

      El resultado es que, con tanto cotizar y tanta carga injusta de impuestos por tierra, mar y aire, y repetidos también el propio Estado está acabando, sin darse cuenta, con la gallina de los huevos de oro.

      Por ejemplo el impuesto del IVA, debia substituir a 24 impuestos diferentes, pero…el invisibles y sin nombre … » Mr. Si Ministro » con su codicia, ha continuado durantre años asesorando, cobrando y exigiendo todos los demás impuestos existentes ó casi todos.

      Y esto también ocurre en algunos otros estados…como para citar un ejemplo la Great Britain.

      En fin…lo dejo para …el buen entendedor…

  4. Sr.Foix: la mayoría de los partidos no se habían regenerado, ni habían dado paso a las nuevas generaciones, simplemente se limitaban a cambiar el discurso,pero con las mismas caras y eso les ha pasado factura…

  5. LLegit, tal i com ho escriu el Sr. Foix, sembla com si el fet que CIU perdés 12 diputats en les eleccions de 2012, fos degut a la deriva independentista del partit, quan el fet cert és, que les raons per les quals CIU va perdre 12 diputats, no eren pas raons sobiranistes ni independentistas, atès que el país va deixar clar de manera sobrada, cap a on volia anar, fent que ERC en aquelles mateixes eleccions, passes de 10 a 21 diputats i la CUP de 0 a 3 diputats. És a dir, que CIU, no va perdre els seus diputats per raó de la independencia.

    «Contra España y sin Europa»…no crec massa afortunades aquestes assevaracions, Sr. Foix, massa dures , contundents i tal vegada injustes. Som nosaltres que patim persecució , represió i expoli. No a l’ inrevés. Catalunya no va «contra» ningú. Europa, per ara, no s’hi pot posar, és un afer intern que hauriem de saber resoldre nosaltres mateixos, però el nivell d’incomprensió i de falta de diàleg que exhibeix el govern central, obligarà a Catalunya a resoldre per ella mateixa, el que no pot fer per consens…i Europa no ens girarà l’ esquena.

    La setzena full de ruta, si. La burla, per discreta que sigui, no és necessaria, ni constructiva. No tothom té les idees tan clares com vostè. És un procés difícil . El que està passant no és fácil de fer. La posició d’observador crític del periodista, és el paper més fácil de l’ auca.

    Realment creu, Sr. Foix, que qui ha donat el cop de porta és Catalunya? M’ho haurà d’explicar molt millor aixó. A mi em sembla insultant aquesta afirmació.

    Estic realment dolguda amb aquest article. No seré jo qui elogiï i defensi al President Mas i la seva gestió, però d’aqui a ridiculitzar el «procés» hi ha un pas.

    Ajuntaments de «Ciutadans» a Catalunya 0%
    Ajuntaments del PP a Catalunya 0,1 %

    Aquesta és la realitat de Catalunya. Podem ridiculitzar tot el que es vulgui, però la realitat, és la que és.

    I és clar que Mas s’allunya del paper d’intermediació amb la política de Madrid. De tots és sabut i està sobradament demostrat que l’ entesa és imposible. No es pot parlar amb qui et gira l’ esquena.

    No li perdo el respecte, Sr. Foix, però em sembla increíble que aquestes alçades del partit encara estiguem així.

    El tema d’ Unió no és altre cosa que «l’ego» del Sr. Durán i Lleida. Un «ego» massa gran i massa ferit.

    • Tens tota la raó Rosamaria, el senyor Foix tergiversa com ho fan molts del Grup Godó i satèl·lits com es ell mateix. Es totalment acceptable simpatitzar amb el lobby del Pont Aeri i no fer-ho amb el Procés de Sobirania, però quan un periodista es dedica a opinar constantment i pontificar arrogant-se una suposada autoritat, tindria que deixar ben clar quines son les seves conviccions i les seves servituds. Ja sabem que això no ho fa ningú habitualment, però es clar que no fer-ho resta molta credibilitat.

    • rosamaría, los escoceses hicieron una pregunta clara y directa que todo el mundo podía entender. aquí, para el 9-n, nos inventamos una pregunta doble que tenía varias posibles interpretaciones: novedad mundial en referéndums. en la encuesta interna de unió del domingo, la pregunta tiene hasta 6 cláusulas. resulta que somos incapaces de hacer preguntas sencillas y pretendemos construir un país nuevo con toda la complejidad social, económica y política que comporta… a muchos esto nos parece simplemente ridículo, con todas las letras.

      • Estic d’acord amb el teu comentari i tot i així, no entro en contradicció amb tot el que he dit abans. Ja he dit que no seré jo qui elogiï la gestió del Sr.Mas…., però em saben greu afirmacions categoriques que no responen a la veritat.

        «Contra España y sin Europa». Catalunya no va contra ningu, en tot cas, està unicament actuan en «defensa propia».

        Y , on i quan Europa ha manifestat que gira l’ esquena a Catalunya ??, on està escrit això ?? qui ho ha dit ??…per afirmar-ho amb aquesta seguretat….em desagrada molt la manipul.lació camuflada….

        • hola rosamaría, a mi no me parece manipulación lo que tú dices. yo entiendo que europa es un club de estados y por lo tanto ningún país va a abrir el melón de los cambios de fronteras en los países miembro. algunos de ellos tienen sus propios problemas internos y no estarán dispuestos a abrir un precedente al respecto. no es un tema de dar la espalda a catalunya, a veces nos creemos los más guapos del mundo mundial y luego nos quejamos de que los demás nos tienen «tirria» (homs dixit). pero no es un tema personal, es un tema de intereses internacionales que vienen de lejos. catalunya no tiene aliados internacionales relevantes para el proceso y ya está, pese a todo el dinero que el señor mas (líder en recortes sociales) lleva gastados en diplocat.

          • Sembla que Xina està molt interessada en el Port de Barcelona….

            L’ estil de redactat del Sr. Foix, si que manipula i tergiversa….en aquest article, segur….però és tan sutil….

            Europa no obrirà cap meló,no té perque fer-ho, l’ obrirem nosaltres i la resta dels Estats membres , un cop obert el meló, no el deixaràn podrir….

            No som els «guapus»…som el que som i ens defensem del qui s’aprofita de nosaltres pel seu benefici….

            He llegit més adhesions internacionals al Procés, que no pas de rebuitx.

    • El Sr. Foix es conservador, no le gustan las aventuras.Ahora que falla lo establecido es una situación difícil, por un lado ven que lo anterior ya no funciona y por otro no tiene claro que la novedad sea la solución. Encima eso se da a nivel nacional y social y lo nacional lo encabezan los conservadores, contra sus gemelos españoles, que no temen una ruptura con el estado pero meten miedo con el cambio social.

      • La ploma del Sr, Foix hauria d’estar per sobre de manipulacions vergonyants. Ho dic amb tot el respecte que em mareix. No fa per ell i em sap molt de greu.

        • No me ha parecido un artículo tan duro como a ti. El grupo Godó me es antipático y el director actual de La vanguardia también. La tele que tienen no la veo y la radio muy poco.Lo que se ha llamado la centralidad: Godó TV3 CiU,fc Barcelona tiene un punto rancio que me crea rechazo.

          • Justament aquests quatre que anomenes…si que es miren el malic. Pur narcisisme.

Comentarios cerrados.