Unió, dividida i trencada

Duran en el moment de votar avui

Duran en el moment de votar avui

Una majoria raspada de militants d’Unió Democràtica de Catalunya ha decidit donar suport a la directiva per continuar el seu compromís amb el procés de transició nacional des del catalanisme integrador. La victòria de l’equip de Duran Lleida és mínima, per no dir pírrica, només per 125 vots de diferència. Ha votat més del 60 per cent de militants.
En democràcia un vot és suficient. Però les coses no poden quedar així a Unió Democràtica que ha sortit partida de la consulta. Una partició que comporta una divisió en un tema que la direcció del partit havia considerat cabdal.
La divisió té conseqüències pel procés, pel govern i per la federació de CiU que ha durat gairebé 40 anys. Duran ha guanyat per tres punts de diferència després d’una campanya en la que ha rebut de valent. El debat a les xarxes ha estat clarament en contra seva. El resultat no es bo per Unió però tampoc per CDC. Què passarà amb els tres membres del govern que militen a Unió?
Aquest resultat tan ajustat tindrà probablement conseqüències en la configuració de les llistes electorals del proper 27 de setembre. La candidatura del President es va perfilant oficiosament i, pel que sembla, seria al marge de CDC i d’Unió Democràtica de Catalunya.
La divisió que aquest vespre s’ha oficialitzat en la militància d’Unió és la mateixa que assenyalen les enquestes en el conjunt del país. Duran Lleida haurà de prendre decisions clau. Una d’elles hauria de ser la convocatòria d’un Congrés especial. L’altra, veure si té prou força política per decidir el futur del partit. El procés va devorant partits i polítics. El conseller Espadaler intentarà aplicar els criteris democràtics. Però una meitat aproximada de militants estan en contra de la direcció. Moment delicat.

16 comentarios

  16 comments for “Unió, dividida i trencada

  1. devonshire
    15/06/2015 at 15:09

    Pregunta, estaria molta gent dient el que diu (empat tècnic, majoria insuficient…) si haguera guanyat l’altra opció?

  2. francis black
    15/06/2015 at 15:06

    Si hay un partít del president convergencia tendrá su candidato ? o renuncia a la pasta de los votos publicidad…. el partit del president que será Mas acompañado de tertulianos ?

  3. José A García
    15/06/2015 at 13:58

    Como no sé nada sobre las interioridades de UDC no puedo opinar sobre las implicaciones internas y las luchas por el poder en UDC. Sin embargo, si podemos obervar los datos. Un partido con 5000 afiliados (aproximadamente el 0,001% de la población de Catalunya). Se hace una consulta y resulta que el SI c¡vence con un 51% de los votos, se considera que es insuficiente (nadie dice que procentaje sería adecuado, ¿60%? ¿70%? ¿80%?. Se deduce una división que puede romper el partido. Se critica a la cúpula por hacer una consulta confusa: ¿Cömo se define que una consulta es confusa? Según la pregunta, y ¿Quién decide esa confusión? Creo que Confució dijo una lenguaje inadecuado conduce a la confusión. Por otra parte, queda calro que todos aquellos que no coinciden con la hpja de ruta son una especie de aguafiestas por no decir algo más serio. La confusión está servida. Mientras, la Sra. Ada Colau ha definido una serie de medidas posibles para mejorar la situación de personas en emergenciasocial, si esto es posible (no lo sé) ¿Por qué no lo hacía el Sr. Trias?

    • Rosamaria
      16/06/2015 at 10:35

      Penso que un 51% és guanyador. No hi ha volta full.

      Aquí el que es planteja és si un partit pot tirar endavant amb la meitat dels seus afiliats en contra de les directrius del partit.

  4. Magí de Cal Corona
    15/06/2015 at 12:02

    Hi ha un aspecte de la vida actual a la qual no se l’hi dona massa importància, i és el fet de poder expressar lliurement una opinió política, sigui del signe que sigui. Però també hi ha reminiscències de temps de dictadura i de poder absolut. Persones que quan es refereixen al conjunt dels ciutadans en diuen «gente» o «las gentes». Mentre hi hagi persones que es creguin amb el dret vitalici de viure de la política, com els reis, els comtes o els ducs… la democràcia (del grec «demos») serà un somni.

    • José A García
      15/06/2015 at 14:02

      Vosté creu que a Catalunya no n’hi ha que voldrien el poder absolut, no crec que estiguem lliures d’això. No fa molt es ca demanar una majoria decisiva, s’ha proposat una llista única… No ho sé, potser som millors nosaltres els catalans que els altres pobles del mon.

  5. Rosamaria
    15/06/2015 at 11:09

    Diu el Sr. Foix que el Procés va devorant partits i politics….algú seria tan amable de recordar-me la llista de partits i de politics a qui ha devorat el procés ?? UDC en tot cas ha estat devorada en un 50%. Qui ha esat devorat, això si, ha estat el Sr. Durán, però jo seria més del parè que s’ha devorat ell mateix… El PP i Ciutadans, també , és clar. però algú més ??…..i la resta estem tots sota la obsessió personal del Sr. Mas, segons el Sr. Foix…si això és així Sr. Foix, és innegable que el President ho està fent molt bé…quin poder de persuassió per part del President…no ??…

    En el mapa d’Ajuntaments a Catalunya constituits dissabte :
    Ciutadans: 0
    PP: el de Pontons ( 500 habitants)

  6. Albert
    15/06/2015 at 06:51

    Sr. Foix: No soc de cap partit polític, ni tampoc de cap tendencia, ect. Pero per la experiencia dels anys i de la vida, he aprés que cap partit polític, ( sigui de extrema dreta, dreta, centre, esquerra, extrema esquerra ) te la solució bona, perfecta, equitativa i honrada de gobernar la societat humana.

    Tambe he aprés que la Dictadura es l’exemple de un mal gobern i que aixo no la voliam, pero tots aquets anys de la tant desitjada Democràcia hens han mostrat que la Democràcia, cuan el partit polític que goberna obté la gobernancia per majoría absoluta, pot i de fet es converteix en una Dictadura i en una Corruptocracia. Que a la curta ó a la llarga encara es ó pot arribar a esser pitjor que la malaida Dictadura.

    La conclussió es que es el ser huma, la seva bondat ó la seva maldad, amb la seva generositat i esprit de sacrifici ó el seu egoisme, cobdicia, ect. el que marca la nostra vida i la nostra relació social.

    Resultat: El nostra Taló d’Aquiles ( es a dir: el no actuar amb unitat de criteri i d’acció d’una vegada per sempre ) es el que ens defineix i explica el perque Catalunya es fa mal, es castiga i es condena a si mateixa. De pas i de fet arrossega tambe a tota la resta d’Espanya. Perque exercim ó tenim una influenciem definitament total sobre la resta de la societat espanyola.

    Si el Taló d’Aquiles es la nostra debilitat, tenim que el nostra Poder es la influencia total que exerseix sobre tota la societat espanyola la antigua corona d’Aragó. Perque es per aquest nom que ens reconeixem molt mes les nacions extrangeres. Sobretot les Europeas. I no tant pas ó gens pel nom de Catalunya.

    En fi : Catalunya i Espanya s’estimen pero no pas aixis els corruptes de un bando i del altre ó els d’aqui i els d’allar. Que fan tot el que está en la seva ma, per dividir-nos i dominar-nos i aixis poder enriquirse mil-lionariament a mansalva.

  7. dogbert
    15/06/2015 at 01:54

    El Sr. Duran LLeida preside desde hace trope años la comision de exteriores del congreso de los diputados, que no es moco de pavo lo que conlleva. Tiene una suite en el Palace de Madrid asignada desde hace quinquenios y en general es un personaje que ha sabido optimizar de forma espectacular el peso cuantitativo de su partido (menos de 5000 militantes), en la federacion de CiU, en colocar a su gente en puestos clave y de alta representacion.
    Ahora se ha montado un cum laude de jeroglifico absolutamente «andreotico» con esta pregunta(s) de pitorreo sobre lo que aun no sabemos que sera.
    Listo como el solo, sabe que aixo va pel pedregar y no ha tenido por menos que montar un requiem que ha sofocado hasta a nuestro querido anfitrion el Sr. Foix.

    • 15/06/2015 at 12:39

      Hoy en día Dogbert hay miles de personas con más seguidores en Facebook que los votos obtenidos por Duran Lleida…

      • dogbert
        15/06/2015 at 13:19

        Pues eso, amigo BartolomeC, que el Josep Anton ha rentabilizado la cosa de manera exponencial y de hecho estas batallitas lo aburren mucho. Ya toca desfilar y con gracia y salero no fuera caso que tropezara con alguna historia pasada.

  8. joan mpartorell
    14/06/2015 at 23:10

    Pregunta absurda inecessària i exprés per divdir elll Partit

    • dogbert
      15/06/2015 at 13:21

      Es lo que quieren Duran LLerida y Sanchez LLibre, despues de ello division, y mejor aun, la desintegracion.

  9. 14/06/2015 at 22:48

    Sr.Foix: esto es sólo el comienzo…

    • francis black
      14/06/2015 at 23:09

      Eso si es un buen partido. Un partidismo.

Comments are closed.