Un govern del tot independentista

Artur Mas i els consellers que han substituït als d'Unió Democràtica

Artur Mas i els consellers que han substituït als d’Unió Democràtica

Ja tenim nou govern del tot independentista. Tots els consellers i conselleres són només de Convergència. El president Artur Mas ha protagonitzat una cerimònia curta, sòbria, un pel transcendent. El conseller Francesc Homs es dedicarà a donar suport a la campanya pel 27 de setembre. Trobo que és un error. El portaveu Homs amenitzava els vermuts dels dimarts amb divagacions extraordinàries. No sobre el que s’havia parlat en el consell executiu, sinó sobre els seus pensaments centrats bàsicament amb el Procés. L’atenció periodística era màxima.
Tres membres del govern d’Unió Democràtica marxaren del govern el dijous. No és gens freqüent que se’n vagi una vicepresidenta i dos consellers. El normal és ser cessat, foragitat, abandonat. Aquí són els consellers d’Unió els que han plegat després que la pròpia Unió Democràtica es dividís i gairebé es trenqués.
Es poden dir moltes coses del govern Mas. Una que no s’escau és que tingui la tendència a ampliar el perímetre polític. Duran Lleida ha marxat perquè no està d’acord. Oriol Junqueras no s’ha sumat a la llista del president o amb el president perquè el líder d’ERC farà la seva pròpia llista presidencial. O sigui que en quatre dies hem passat d’una llista del president a tres llistes perquè Unió Democràtica també es presenta el 27S. Com més serem més riurem.
Artur Mas escollí Molins de Rei per fer un dels nombrosos grans discursos que ha pronunciat en la legislatura. Va demanar ajut a l’Assemblea, a l’Òmnium i a la Federació de Municipis que l’ajudin a formar una majoria el 27S. Però els representants de la societat civil sobiranista volen saber més detalls. Els d’Esquerra es queixen que la societat civil no és patrimoni de ningú i ha de mantenir la seva independència.
Tenim, per tant, un nou govern del tot sobiranista. Però hi ha una certa confusió. Els nous consellers són d’un perfil discret, per arribar al mes de setembre, sense ambicions personals excessives. La consellera i portaveu Neus Munté serà menys grandiloqüent que Homs. Potser ens dirà més el que passa que no el que es vol que passi.
És molt probable que CDC no vagi amb aquestes sigles a les eleccions. El procés haurà partit el PSC, Unió Democràtica, Convergència serà un nom relacionat amb el pujolisme, Iniciativa viatja sota les ales d’Ada Colau i la líder del PPC, Alícia Sánchez Camacho, podria ser rellevada del seu càrrec en els propers temps. ERC és, ara per ara, la gran guanyadora. Si més no, és la que escriu el relat.

30 comentarios

  30 comments for “Un govern del tot independentista

  1. dolors
    23/06/2015 at 20:18

    Em sembla que ER, amb les seves exigències, està aconseguint el que volia i necessitava:
    Primer va dinamitar el PSC, ara CDC ho aconseguirà també amb l’ANC?

    Una altra qüestió m’intriga : Algú em pot dir quant de temps cobraran el seu sou – contant la seva «pensió» quan es retirin – els consellers nomenats per ser Consellers de la Generalitat durant 3 mesos incloent el mes d’agost quan el Govern acostuma a estar de vacances?

  2. Àfrica
    23/06/2015 at 14:05

    Va,cremem tots els mals rotllos !

    http://www.youtube.com/watch?v=vlFFfjNWuaI

    Sigueu feliços!!!

  3. Amante furtivo
    23/06/2015 at 00:55

    ¿Pero realmente alguien se cree que España va a permitir cualquier acto jurídico que implique independencia o soberanía de uno de sus territorios? Allá cada cual…cuanto más arriba se deje llevar por esa idea tanto más dura será la caída. Y sí, más se van a reír algunos.

    • Rosamaria
      23/06/2015 at 10:42

      Naturalmente que no lo va a permitir…por no permitir, no permite ni hablar, ni dialogar, ni plantear oros esquemas que no sean los suyos …..con lo cual , no deja demasiadas opciones de maniobra que no sean las de nuestra propia iniciativa…y eso es lo que se está haciendo. Y que hará el gobierno central ??…enviar los tanques ??….lo creo improbable….

      • francis black
        23/06/2015 at 10:50

        Entre las de generalitat y las centrales hay poco tiempo, esos meses hay que esperar y con otro interlocutor en Madrid vuelta a empezar. Es lo que creo que pasara.

        • Rosamaria
          23/06/2015 at 12:26

          francis…la desafección, el desencanto, el hastio, la decepción, la impotencia, el hartazgo, el cansancio…es lo que te lleva a funcionar » independientemente»…
          me comprendes ??…

          • david g
            23/06/2015 at 12:48

            se comprende perfectamente, rosamaría, pero ten en cuenta que ese sentimiento también puede ser recíproco… es decir, todos los catalanes que no comparten el «procés» también tienen derecho al hastío, al desencanto y a desconectar emocionalmente de una catalunya oficial que pretende ser monotema, ¿qué hacemos con ellos? ¿les dejamos también funcionar independientemente?

          • francis black
            23/06/2015 at 13:10

            Tu rosamaria eres de buena fe, te crees lo que dicen, yo no me creo a nadie que este en el mundo de la politica, no me creo ni a los independentistas ni a los unionistas ni a las tercera via, ni a los periodista. No creo en Cataluña ni en España ni en Europa. Lo veo todo como una peli de Ozores, cine basura para un mundo basura, otra cosas son las personas concretas esas hay a miles que valen la pena.

          • Rosamaria
            23/06/2015 at 13:13

            …pues no lo sé, david. Me cuesta mucho imaginar qua a alguien le guste ser ninguneado, menospreciado, insultado,..i «cornut i pagant el veure «…porque al fin al cabo, estamos donde estamos, por un trato vejatorio e injusto.

          • francis black
            23/06/2015 at 13:14

            Un texto de Calvino :

            “El infierno de los vivos no es algo que será; hay uno, es aquel que existe ya aquí, el infierno que habitamos todos los días, que formamos estando juntos. Dos maneras hay de no sufrirlo. La primera es fácil para muchos: aceptar el infierno y volverse parte de él hasta el punto de no verlo más. La segunda es peligrosa y exige atención y aprendizaje continuos: buscar y saber reconocer quién y qué, en medio del infierno, no es infierno, y hacer que dure, y darle espacio”.

            Italo Calvino en Las ciudades invisibles.

          • Rosamaria
            23/06/2015 at 13:17

            yo no puedo funcionar asi, francis, porque los hechos me afectan directamente, nos afectan a todos directamente..todo esto no es un espectáculo, es la vida real, se refiere a nuestra vida real y a la de nuestros hijos…si, somos espectadores, pero también afectados…

          • david g
            23/06/2015 at 13:35

            a nadie le gusta ser ninguneado, rosamaria. hace muchos años que vengo defendiendo un cambio de modelo fiscal para catalunya, en esa lucha siempre estaré. por tanto me siento ninguneado como tu por el gobierno español pero también por esta catalunya oficial que sólo acepta un único camino y que tritura todo lo que se le interpone. así que estoy desconectando tanto de unos como de otros y las supuestas patrias, naciones y estructuras de estado empiezan a producirme bastante hartazgo. si aquí se produce una ruptura unilateral ya te puedo decir que me reservo mi derecho de decisiones unilaterales… y no, no me refiero a tanques, sino a llevarme la sede fiscal de la empresa fuera, así de simple. jamás he recibido un puñetero euro de subvenciones de nadie, así que no debo ninguna servidumbre.

  4. Àfrica
    23/06/2015 at 00:41

    Sr Foix: jo tinc un dubte….amb tota la feinada que els suposa l’embolic aquest de barallar-se els uns amb els altres,fer llistes i més llistes, criticar-se i esbrinar misèries mútues…..quí governa el país???

    • Rosamaria
      23/06/2015 at 13:22

      Aquesta és una molt bona pregunta Àfrica…potser la resposta seria que, sense equip de govern, no es pot governar…

      • Àfrica
        23/06/2015 at 14:01

        …i ara ve allò de què és primer…l’ou o la gallina?

    • david g
      23/06/2015 at 13:38

      nadie, àfrica, aquí de lo único que se preocupan es de estar bien posicionados para cuando llegue el reparto de favores de una catalunya independiente.

      • Àfrica
        23/06/2015 at 14:00

        Comparto !!

  5. José A. García
    22/06/2015 at 22:25

    ¿Pero la Societat Civil no es un partido político? Ya que actúa como tañ, hace política, como toda organización social con implicaciones sociales; siempre hacemos política, hasta cuando compramos. La petición de unidad sin fisuras tiene un aire que seria conveniente meditar.

  6. Albert
    22/06/2015 at 21:05

    Sr. Foix: El que ja vareig dic, fa molt poc temps…La desunió de criteris i de partits polítics es el nostre taló d’Aquiles. Els poderosos e invisibles, sense nom,…els » Si Ministre » es freguen les mans. Doncs saben molt be, que no anirem enlloc…Ells son el poder invisible a l’ombra…

    Per el bon entenedor…

    • Albert
      23/06/2015 at 06:20

      P.D. El cor vol ó voldría una cosa i el sentit comú intueix que la realitat es ó será una altre molt diferent.

      La política i la democràcia son necessaries. Pero la desunió imperant dona facilitats a els lobbies ó gangs, perque es vagin introduint desapercebudament a tot Espanya i vagin apoderanse de tot el que sigui productiu. Per terra, mar i aire. Pero no ens en donem pas compte, encara.

      Exemple: Dediqueuse a observar el carrer i els barris i els comerços de tota clase. Bars, petits restaurants i de mes grans, colmados, supers, fruiteries, basars i mes basars, sabateries, modereries, roba de vestir de dona i de homa, ect. ect. Les botigues dels carrers mes importants i el seu cambi de nom, que poc a poc va siguen estranger, ect. ect.

      Mentrestant els polítics juguen el joc de la política, d’esquena a els ciutadans…perque la realitat es que els desamparats segueixen i no paran.

      A el meu mode de veure, él que en realitat necessita. DE UNA VEGADA PER SEMPRE, Catalunya, tota la corona d’Aragó i tambe totes les zones industrials, productivas i cotitzants de tota la resta d’Espanya. es una REFORMA FISCAL recaudatoria i equilibrada i no extremadamenmt e injustament desproporcionada i abusiva, com ara.

      I tambe Espanya te el deure i la obligació ineludible de protegir i defenssar tambe la llengua catalana. Perque la castellana ja ho fa. Pero li falta la catalana.

      ¡ Ah ! I no oblidem el respecta a la dignitat humana dels pobles amb llengua propia.

      Aquest 2 punts solucionarian el problema enquistat i no resolt durant encara ni mai, durant mes de 3 segles.

      Els catalans ens creiem que erem la hostia…i en realitat som com tots els demes humans… Exemple…» Peix al cobe. »

      Ho deixo…per el bon entendedor…

      • Albert
        23/06/2015 at 09:08

        P.D. Tot va començar cuan el honorable President Artur Mas va anar a parlar amb el honorable President Mariano Rajoy, per sol-licitar la reforma fiscal. I el honorable del gobern central es va negar a la demanda del honorable del gobern autonomic.

        ¡ Que s’ho facin mirar ó s’envagin ! Perque es facil la solució. El que pasa es que a un no l’hi dona la gana. I aquest es el Principal element que ho pot fer. Doncs que no escolti…els » Si Ministre «.

  7. Santiago Casán Cava
    22/06/2015 at 20:04

    Als que s’han mantingut fidels a Convergència i que tenien possibilitats d’entrar en el nou Parlament (o sigui, els més propers al President), no els farà cap gràcia que aquest recorri a l’Assemblea Nacional Catalana i a Ómnium Cultural per a confeccionar les llistes, perquè es poden veure foragitats de la cómoda posició en que están actualment.
    El Sr. Mas es pot trobar, doncs, amb que no només no el segueixi Unió Democràtica ni Esquerra Republicana, sinò tampoc Convergencia, amb el que haurà fet això que en castellà se’n diu «un pan como unas tortas»…

  8. francis black
    22/06/2015 at 19:56

    Ya queda menos, yo creo que si Junqueras se rodea bien arrasa. Junquera ha de conseguír que el voto de Barcelona pierda fuerza. No es difícil a muchas personas Cataluña no les importa son más de ciudad que de pais, por contra fuera de Barcelona muchas personas se identifican más con los países que con su ciudad o pueblo. Yo no votaré creo.

  9. Rosamaria
    22/06/2015 at 19:37

    PSC : SUCURSAL DEL PSOE amb una bandera española gegantina reclamant la ESPAÑA UNA,GRANDE Y LIBRE. Pobre ICETA !!!..

    UDC: encara no se sap que farà…amb un partit afablit i dividit….potser presentar-se defensant una pseudoindependencia consensuada amb el Govern Central. Quelcom del tot inútil i absurd.

    CDC: ha unit forces i ha obligat a decidir als qui tenien un peu aqui i l’ latre allà i feien més nosa que servei. No està malament…

    CIUTADANS I PP: ja no compten per res. No existeixen.

    ICV: SUCURSAL de PODEMOS, però que defensen el dret a decidir.

    ERC: decididament la ganyadora i mantenint la seva coherencia des del primer dia.

    ..però penso igual que Jordi P, tots venen fum fins que el 27 S les urnes diguin cap a on s’ha d’anar.

    • francis black
      22/06/2015 at 21:27

      Podemos tiene alguien para la Generalitat? Creo que en Cataluña ese perfil de votante lo pude aprovechar Erc. El problema que le veo a Ercilla es que Junqueras parece un cura de pueblo y eso tira para atrás a mucha gente. Es joven pero antiguo. Un poco caspa.

  10. josep Ramon
    22/06/2015 at 19:27

    Com més serem més riurem. El cas és que cada vegada tot això fa més riure.

  11. 22/06/2015 at 19:26

    Sr. Foix:
    Per entendre al President i sobretot a la persona i al polític cal haver treballat colze a colze amb ell.
    Les persones que el coneixen des dels temps de regidor a l’Ajuntament de Barcelona, ​​després d’alt càrrec i més tard conseller a la Generalitat, a l’oposició per designis del Tripartit,…
    Saben que el Sr. Artur Mas, estudia, analitza, escolta, i després actua sense que li tremolin les cames.
    Dissabte tenia la xerrada a les 12:00h al Foment Cultural i Artistic de Molins de Rei, a les 11:00h la sala ja era plena i molts no són votants de CDC.
    Va fer de presentador el Sr. Joan Ramon Casals actual i anterior alcalde, un jove molt preparat, jove promesa, i que va preferir en el seu dia ser alcalde del seu poble, abans que conseller.

    Els que anaven i van dient que Artur Mas no anava de debò amb el procés s’equivoquen.
    Tindrà o no la victòria en el 27-S però almenys no diu a Madrid una cosa, i una altra a Barcelona.
    Ell s’ha mullat i més amb un estat espanyol pot fins i tot que el fiqui pres amb la querella pel 9-N.

    El PSC (PSOE), i UNIÓ ja no els serveix a Madrid dir A ia Barcelona B, arribats a aquesta alçada de la pel·lícula o estas en un costat o en l’altre, no valen les mitges tintes, i la tercera via del Sr. Duran Lleida fa temps que va quedar tancada amb pany i clau pel Sr. Rajoy.

    Independentment de les idees polítiques que cada un de nosaltres tinguem, i totes molt respectables. Trobo a faltar més líders polítics catalans que es juguin la cadira per uns ideals i en coherència amb les idees i projectes que defensen.

    A molts el càrrec, la cadira, el sou, i la seguretat els pot més que la veritable defensa de les seves idees.

    El govern i els poders de l’estat ja fa molt de temps es van equivocar en jutjar al Sr. Artur Mas.
    L’estat espanyol té les institucions i lleis que utilitza per amenaçar i enviar querelles.
    El Sr. Artur Mas i altres que defensen el procés tindran els vots de la democràcia exercida lliurement pels ciutadans/es.
    Veurem qui triomfarà al final si la Sra. Saenz de Santamaria i/o el Sr. Artur Mas.

  12. Jordi P
    22/06/2015 at 19:19

    A mi em sembla que el relat l’escriu l’Artur Mas i no pas l’Oriol Junqueras. És el Mas qui ha marcat el ritme i porta el pes de tot el procés. És ell qui -en l’exterior- s’enfronta al centralisme de Madrid, i -en l’interior- és ell qui ha clarificat amb més força i decisió l’opció sobiranista forçant a decidir els que tenen dubtes o posar en evidència aquells que sota l’excusa dels aspectes socials volen encallar el procés. És ell, en definitiva, qui rep les bufetades dels uns i dels altres.
    El Junqueras té, ara per ara, un paper còmode i penso que ell no hagués pogut pas liderar aquest procés, ja que -al menys avui per avui- fa sobretot política de partit, però no pas de país.
    Que el 27S parlin els ciutadans i sortirem de dubtes!

  13. 22/06/2015 at 18:59

    Sr.Foix: la propuesta del President Mas a la Sociedad civil soberanista ha sido acogida con ciertos recelos…todos vemos demasiados cambios en poco tiempo, y la verdad es que no da tiempo a asimilarlos, cambios de estilo de comunicación, de formas, de caras, de siglas, de compañeros de viaje…ahora, si no vas sin corbata, en bici y con mochila, entonces es que no estás a la Page…todos quieren imitar a Obama y su estilo, se fotografian cercanos a los ciudadanos, sentados en el autobus o el metro, tomando cañas en el bar, pero con la prensa cerca para grabarlo todo…gesticulan en sus discursos, se dejan tocar por sus correligionarios…una puesta en escena nueva, con las televisiones en directo, claro que como diría Federico Fellini,»» La televisión es el espejo donde se refleja la derrota de todo nuestro sistema cultural»»…

Comments are closed.