La força dels 10 diputats de la CUP

Efusiva abraçada entre el president Mas i David Fernández, membre de la CUP, quan les relacions eren afectuoses.

Efusiva abraçada entre el president Mas i David Fernández, membre de la CUP, quan les relacions eren afectuoses.

Es miri com es miri, avui per avui, la política català depèn de la voluntat de deu diputats de la CUP. Són els diputats que van fer fora a Artur Mas com president de la Generalitat. Els mateixos que ara han impedit que es debatessin els pressupostos, la pedra que corona l’edifici de qualsevol democràcia.

Els dards contra els cupaires han estat constants i enverinats contra el diputats antisistema. Des de la presidència de la Generalitat i des de tots els seus braços mediàtics fins als màxims representants de les institucions que conformen el govern.

En un escratx improvisat davant de la seu cupaire dues senyores insultaven als antisistema dient-los-hi que eren covards i fins i tot els titllaven de traïdors. Ara s’adonen que no tenen paraula, que no són de fiar i que són responsables de l’estat d’interinitat de la política catalana fins passada la Diada. Són el que són i prou que ho sabíem tots. Tenen el suport dels vots que els escolliren com a diputats i fan el que creuen més oportú. Aquestes són les regles del joc.

Estan dividits. Com també ho estan Junts pel Sí i d’altres formacions de la cambra. Les unanimitats no són habituals en la política democràtica sempre i quan no hi hagi un líder carismàtic al que ningú s’atreveix a portar-li la contrària perquè suposaria la pèrdua del càrrec o de la mínima consideració dintre del partit.

Es pot dir que Carles Puigdemont ha actuat amb astúcia. Segurament. També va fer de l’astúcia una de les seves màximes troncals l’expresident Artur Mas. El fet és que ha estat el primer president que li han tornat els pressupostos abans de ser debatuts. Oriol Junqueras no pot estar satisfet amb el paperot de desgranar uns pressupostos que sabia no serien ni tan sols admessos a tràmit.

Aquestes coses són pròpies de qualsevol democràcia. Però la situació del govern Puigdemont és interina fins a meitats de setembre. No es tracta de repartir culpabilitats que, em sembla, són conceptes que entren dintre de l’àmbit del codi penal. Penso que és més adient parlar de responsabilitats.

I la responsabilitat de construir una aliança, una entesa per l’estabilitat, no és només de la CUP sinó també de Junts pel Si. No se’n recorden d’aquelles abraçades entre el president Mas i David Fernández, el cupaire de torn que va presidir amb encert la comissió d’investigació del cas Pujol?

En política importa molt el saber llegir els fets, els gestos, les persones i les declaracions. Tinc la impressió que quan Junts pel Sí signaren el pacte d’estabilitat amb la CUP no sabien amb qui es jugaven els quartos. La propaganda contra els cupaires serà intensa. A no ser que Puigdemont canvii d’estratègia i s’obri a altres formacions que li farien costat. La companyia de la CUP és imprescindible per tal de que el procés no s’aturi. Tanmateix, s’haurà de fer una relectura de la situació catalana després de comprovar els resultats de les eleccions del 26 de juny.

8 comentarios

  8 comments for “La força dels 10 diputats de la CUP

  1. francis black
    09/06/2016 at 22:47

    El sistema ha creado unos antisistema que son un desastre. Hay quien se cree que es la revolución y es la consecuencia.

  2. Bet
    09/06/2016 at 22:19

    Crec que els politics es coneixen molt be entre ells. De cara a l’exterior molt teatre. Tots actuen per defensar els seus propis interessos de partit i per mantenir al maxim de temps la cadira.
    Convergencia necesita temps per refer-se i el President Puigdemont està allargant al màxim.
    Tots els politics sabien que dificilment la CUP acceptaría els pressupostos.
    Convergencia està esmicolada i el Sr. Mas va haver de fer un pas al costat, però la causa ha estat la corrupció.

  3. devonshire
    09/06/2016 at 21:30

    Cada dia està vostè més inspirat, Sr. Foix, amb una sola frase posa sobre la taula el quid de la qüestió «Són el que són i prou que ho sabíem tots», exactament, prou que ho sabíem tots, fa gràcie veure com alguns ara s’estripen els vestits.

  4. dogbert
    09/06/2016 at 18:59

    El Fernandez ni tocarlo Sr. Foix! Fins aqui arrivariam! xD

    La CUP va a lo suyo y no engaña, quiere petar el sistema desde dentro, cuando lo cierto es que el sistema ya esta petado hace tiempo pero como nadie de nosotros sopla con ganas, el espantajo aun aguanta.

    El sistema lo han petado toda esta cadena de personajes de tres al cuarto que se mueven por intereses propios y/o de partido pero nunca al servicio de la mayoria.
    Gente «d´ordre», de ball de bastons folkloric i tortellet el diumenge.

    Los llamados antisistema han llegado tarde pero se llevaran el sambenito, los que han petado el sistema estan en le Generalitat desde el principio de su restablecimiento.

    Y ahora mas sonsonete hasta septiembre, previo tendremos el 26J con el aunciado vencedor, un partido lleno de corruptos.

    No bamos vien.

  5. RamonM
    09/06/2016 at 18:33

    Discrepo, crec que SI podian imatginar amb qui compartiant les estrategies, si no fos aixi serian uns pesims estrategas, o be estan cegats per el objetiu sensa tenir e ls mitjans

  6. 09/06/2016 at 18:30

    Sr.Foix: vamos camino de nuevas elecciones en Catalunya, esto se veía venir de lejos y ahora nos damos de bruces con la realidad…pero no hay que perder de vista, que cada elección, trae consigo un reparto de dividendos importante a cada partido, en función de los votos obtenidos…un dinero nada desdeñable en los tiempos que corremos y más si tenemos en cuanta cómo está el patio económico de muchos partidos, con sedes embargadas, deudas y juicios por corrupción…el periodo electoral, si es tan repetitivo, se puede convertir en un negocio…otra cosa son las consecuencias económicas para los ciudadanos, de tanta precariedad y ausencia de gobierno…

    • RamonM
      09/06/2016 at 18:35

      Es asi BartoloméC, en este muro y en varios sitios muchos opinamos que estos pactos antinatura de liberales de convergencia con antisistema no podia salir adelante, ademas mezclados con republicanos, monarquicos, anarquistas, comunistas e indefinidos….

Comments are closed.