El conflicte dels taxis, mal tancat

Els taxis de Barcelona van bloquejar la Gran Via durant sis dies

El conflicte entre les principals companyies de VTC i el sector del taxi a Barcelona s’ha tancat malament. Els taxistes han guanyat la batalla contra els serveis d’empreses que els feien la competència amb eines i aplicacions que eren més modernes i cada cop més utilitzades per una clientela nombrosa. Més de mig milió de persones han fet ús d’Uber en un any, segons les dades ofertes per la companyia. Des de divendres, aquests serveis ja no es presten a Barcelona i uns 3.500 treballadors han perdut la feina després que el decret del conseller de Territori, Damià Calvet, posés unes condicions a les empreses que aquestes no han volgut assumir i han abandonat les seves activitats a la capital de Catalunya. No es tracta només d’un conflicte laboral sinó de la resistència a una reconversió en la mobilitat de les grans ciutats que és inevitable. Han marxat, però tornaran amb empreses i aplicacions diferents.

Els taxistes han fet i fan un servei imprescindible. Han reduït les hores i els dies que operen i també han modernitzat la flota. Agafar un taxi a Barcelona és fàcil i assequible. Però les seves prestacions són diferents i més restringides que les de les companyies VTC, que han operat amb menys regulacions i no tenen el caràcter de servei públic. El gremi dels taxistes veien com rebentaven el mercat i han pressionat les administracions i els ciutadans tallant vies principals de la ciutat durant alguns dies.

S’ha de dir que el ministeri de Foment s’ha rentat les mans sobre aquest conflicte traspassant a les comunitats autònomes i als ajuntaments la gestió dels taxis i dels vehicles que operen amb aplicacions que són acceptades per milions de ciutadans a les principals capitals del món. Em sembla que tant els taxistes com els VTC s’han equivocat. Els primers perquè s’han pensat que es poden resistir a les innovacions que comporta el progrés i els segons per menystenir un sector molt identificat amb la vida de la ciutat. Els uns s’han manifestat amb molta cridòria interrompent el trànsit i els altres han aparcat silenciosament a les dues bandes de la Diagonal restringint parcialment le circulació.

No és una qüestió dels fons voltors que poden acaparar la propietat de les poques companyies que ofereixen un servei que molts barcelonins l’utilitzen perquè el troben més còmode o perquè volen. Ni tampoc de l’obsessió de resistir-se a no canviar res en un servei de taxis que, com a mínim, s’hauria pogut plantejar un programa per oferir els mateixos serveis que la competència privada en un període raonable de temps. Han volgut fer fora els VTC perquè se’ls menjaven quotes importants de mercat. I ho han aconseguit en un decret del govern que pot ser impugnat i una actitud de l’alcaldessa Colau que no ha ajudat a buscar una solució en la qual els dos sectors poguessin conviure. Si Barcelona és una de les ciutats més avançades en noves tecnologies i és la seu del Mobile World Congress no pot permetre no arribar a un pacte entre el taxi i la competència de les VTC.

Des de la Revolució Industrial fins avui Barcelona ha estat pionera en tots els avenços tècnics i científics arreu de les terres peninsulars. Hi ha hagut moltes reconversions. La del tèxtil, per exemple, va suposar un canvi radical d’enfocament de la producció i de la creació de riquesa enviant a casa o a l’atur centenars de milers de treballadors que no s’adaptaren a les noves situacions.

Hi ha un factor que els taxistes no han tingut en compte. Es tracta de la irrupció cada cop més organitzada i més consistent dels ciutadans que volen dir la seva en aquells conflictes en què els seus interessos estan en joc. Els autobusos i el metro de l’àrea metropolitana presten un bon servei i formen part de la rutina diària per la mobilitat d’una gran majoria de barcelonins. Malgrat les seves deficiències en hores punta, mereixen una bona puntuació ciutadana. Els taxis són percebuts cada cop més com un problema, degut, en bona part, a la seva falta de sintonia amb els interessos de la gent.

Dit altrament, Barcelona no pot convertir-se en una de les poques grans ciutats europees en què el taxi i els TVC siguin incompatibles. Això perjudica el turisme i també la marca de la ciutat capdavantera en tota mena de solucions innovadores. El ciutadà va prenent nota de les actituds dels que es neguen a acceptar els avantatges del progrés. Hi ha feina per a tothom, i molta. Però que no s’oblidi que, al final, el que té l’última paraula és l’usuari. Les empreses de VTC, amb les marques Uber o Cabify, o d’altres, tornaran i podran conviure perfectament amb els taxistes, que hauran d’incorporar moltes de les prestacions que ara no tenen.

Vaig ser protagonista de la reconversió de les màquines d’escriure als ordinadors en un diari barceloní. Una vintena de periodistes volien seguir amb la màquina d’escriure. Cap problema. Al costat se’ls va posar un ordinador. Al cap d’un mes, tothom, menys dos, es va incorporar a la nova manera de treballar. Els canvis, quan faciliten la feina o fan els productes més atractius per a la gran majoria, són imparables.

Publicat a El Punt Avui el 3 de febrer de 2019

9 comentarios

  9 comments for “El conflicte dels taxis, mal tancat

  1. Bet
    04/02/2019 at 19:26

    Estic totalment d’acord amb el Sr. Foix i els comentaris dels companys del bloc.
    I subratllo que els polítics no han estat a l’ alçada per sol.lucionar aquest problema
    Han perdut la feina molts treballadors i s’ha perjudicat la imatge dels polítics, dels taxistes i de la ciutat
    Mal tancat: Si. El conflicte continuarà.

  2. R
    04/02/2019 at 18:26

    Si en otros paises conviven, hay que preguntarles como lo hacen……en todo caso las emrpesas buscaran otros modelos, el modelo del taxi no puede ser unico, porque sera actualizado, y modernizado….y ante ello no podran hacer nada, todo es cuestion de tiempo.
    Aqui los politicos no han sabido reglamentar para que ambos puedan convivir.

  3. Josep Ramón
    04/02/2019 at 07:46

    Reconozco mi incapacidad para opinar con pleno conocimiento de causa en el conflicto, pero veo claro que algo no funciona como es debido o no estoy suficientemente informado.
    Por ejemplo:
    ¿Estas empresas donde pagan sus impuestos por las comisiones que cobran? Si como creo , no lo hacen en España, mejor se queden fuera.
    ¿Qué régimen de Seguridad Social tienen sus empleados? Si son autónomos, entonces tampoco está claro. Al trabajar solo para una empresa que les facilita los medios y les obliga mediante unas instrucciones concretas, podrían ser simplemente empleados por cuenta ajena y por tanto tributar como hacen todas las empresas soportando mas de un 30% sobre el sueldo.
    Si no tienen que existir diferencias entre uno y otro servicio, porqué no son obligadas a pintar de amarillo y negro el vehículo?
    No todo es contra las VTC,.
    ¿Porqué la licencia de un taxi es de propiedad, cuando es una concesión al titular, sujeta a su exclusivo uso?
    ¿Porqué se consiente el traspaso de licencias, cuando estas solo son licencias y no son un título de propiedad?
    ¿Porqué se consiente a los taxistas clásicos traspasar sus licencias o tener empleados en régimen de autónomos?
    Como siempre, demasiada gente no está haciendo bien su trabajo.

    • Albert.
      04/02/2019 at 09:08

      Josep Ramón, tens tota rao.

  4. Albert.
    04/02/2019 at 07:22

    Sr. Foix : Estic totalment d’acord amb tot el que voste ens diu en el seu article d’avui …» El conflicte dels taxis, mal tancat. »

    Nomes m’atraveixo a proposar que potser solucionaría aquest conflicte del taxi, …autoritzan i permeten que els taxisten trevallesin amb les mateixes condicions d’impostos, metodes trevall, informàtica, ect. ect que els VTC.

    Apart de pagar el mateix porcentatge d’impostos, ect. encara que continuessin siguen tambe… un servei public. Pero que tindría les mateixes condicions i prerrogatives que els servei VTC.

    ¿ Perque NO ?

  5. Sinera
    03/02/2019 at 22:39

    És el de sempre. Posar portes al camp mai ha servit per res. El futur recomença a cada instant. Però hi ha un trist -i breu- futur pels incapaços d’adaptar-se.

  6. Rosa Maria Tous
    03/02/2019 at 20:47

    Un conflicte mal resolt que d’aquí quatre dies hi tornarem a ser.
    Segur què hi ha alguna manera de resoldre aquest conflicte entre els taxis i els vtc tot son ganes d’arribar a un acord.

  7. Santiago Casan Cava
    03/02/2019 at 17:58

    Si, quan Henry Ford va començar a fabricar vehicles en una cadena de muntatge, les autoritats haguessin afavorit als constructors de diligencies, avui aniriem en diligencia… Tothom te dret a defensar els seus interessos, pero els politics han de donar suport a la innovacio.

Comments are closed.