El primer deure cívic

Observar les recomanacions sanitàries per lluitar contra el coronavirus és avui el primer dels deures cívics.

En escoltar els talls del discurs que avui fa 75 anys va pronunciar Winston Churchill per la BBC, a les tres de la tarda, per anunciar la rendició incondicional de l’Alemanya nazi i la fi de la guerra, he pensat en els moments de glòria que venen després de les desgràcies d’una guerra devastadora. Venien temps difícils per tota Europa, tant pels vencedors com pels vençuts.
S’havia acabat amb un malson que sembrà l’odi, la destrucció i molts milions de morts arreu de la terra.

He pensat que avui el món no viu un moment de glòria sinó d’una estesa confusió després de quatre mesos de lluitar contra un enemic invisible que causa un degoteig inassumible de morts diàries. També de persones infectades, ingressades i recuperades de la pandèmia.

Més de 50 dies confinats han servit segurament per aturar els efectes devastadors del virus. Hi ha nervis a les famílies, als barris, a les ciutats i als països. Son nervis que es traslladen a la política que no mira al conjunt de la societat sinó a interessos mesquins, partidistes i electoralistes.

La pressió per reprendre l’activitat econòmica és molt alta. El dilema es plantejà després dels atemptats dels 2001 entre seguretat i llibertat. Guanyà la seguretat. Avui es presenta entre llibertat i seguretat sanitària. La salut ha tornarà a ser predominant.

Les mides per alleugerir el desconfinament han estat molt benvingudes per tothom. Però hem de ser conscients que hi ha una sèrie de preguntes sense resposta sobre un virus que conviurà entre nosaltres, al menys, fins que es trobi una vacuna que l’espanti definitivament. No sabem quantes persones poden o podem estar infectades, com i quan pot rebrotar, qui el pot transportar més fàcilment i fins a quin punt son més vulnerables els nens o els vells. També si els que han superat la prova i han obtingut l’alta mèdic poden o no tornar a ser infectats.
No son preguntes menors i totes les precaucions són poques. El virus no se’l vencerà amb la força sinó amb la recerca per trobar una vacuna i, mentre tant, amb totes les precauciones que indiquin els experts sanitaris i els responsables polítics per tal d’aturar una pandèmia que ja ha causat a Europa més 150.000 morts i molt sofriment. El fer cas al que ens recomanin els experts és avui el primer deure cívic.

8 comentarios

  8 comments for “El primer deure cívic

  1. JoanxMm Martorell I Barberàs
    10/05/2020 at 16:10

    Un ooble petitf, 16morts.a,la Residènci d,àvis …cap al poble.
    Vaig llegir (un 50%- dels morts han sigut a les Residències,d àvis.
    També he llegit (quan passi això res no. serà igual)
    Si obro els ulls veig residències plenes veig parelles de risk de violència veig famílies minis veig poques mares i veig moltes polítiques.
    Si em mirallo veig, (nodèstia,a part) quatre filles,i quatre fills tots universitàris,tots a l eina i a la feina….veig vint. nets i veig tres besbets….. veig els nostres avis a casa cuidats fins el seu. final.
    I penso (modèstia,a,part) nosaltres no hem de canvisr res
    JOAN MARTORELL I BARBERÀ
    CARRETERA,DE TERRASSA 30
    08230 MATADEPERA
    TELF 937870535
    DNI 39054045E

    Obtén l’Outlook per a l’Android

  2. Carlos
    10/05/2020 at 10:08

    Em remeto al Dr. Trilla i les seves recomanacions per superar la situació del Covid-19.

    Los componentes de esta fórmula son las 3P: Paciencia (la capacidad de padecer o soportar algo sin alterarse y la facultad de saber esperar cuando algo se desea mucho), Prudencia (cautela, moderación, sensatez, buen juicio) y Parsimonia (lentitud y sosiego en el modo de obrar; frialdad de ánimo, templanza), a las que hay que añadir dosis altas de Solidaridad (adhesión a la causa de otros) y de Humildad (virtud que consiste en el conocimiento de las propias limitaciones y debilidades y en obrar de acuerdo con este conocimiento). Aunque es sencilla, cuesta mucho aplicarla. Pero si lo hacemos todos, seguro que funcionará.

    Salut per a thotom i molt bon dia.

  3. Albert Peris
    09/05/2020 at 08:58

    Sr. Foix i companys i companyes del blog :

    Penso idem com tots vosaltres. No hem de tenir por, ni panic, pero si hem de tenir precaució.

    Aquest virus, ha vingut per quedarse, per tant esperarem pacienment, que tinguem la sort de trobar una vacuna molt aviat i que no facin negoci multimil-lionari especulatiu amb ella.

    No comment.

  4. 08/05/2020 at 22:37

    DIVERSOS PRIMERS DEURES CÍVICS

    1. Fer cas al que recomanin els experts és avui el primer deure cívic per superar la pandèmia. I és que el coronavirus actua sobre la humanitat com aquell asteroide que va caure fa milions d’anys a la Terra i va liquidar els dinosaures. Cal sobreviure i viure.

    2. Hi ha alhora altres primers deures cívics. Acceptar amb humilitat la fragilitat de la condició humana. La devastadora pandèmia es produeix en un mon d’altíssim nivell tecnològic i científic com mai havia tingut. Sembla que la humanitat te un poder il·limitat… però la realitat, el sofriment i la mort demostren que es tracta d’un altre de tants ídols que hi ha hagut al llarg de la història.

    3. Un altre primer deure cívic consisteix en alliberar-se de la temptació de retornar al refugi de les cavernes, o d’abraçar-se a un sistema autoritari o dictatorial. Les persones i els pobles no poden renunciar als valors de la democràcia, la convivència, la solidaritat, els drets humans, els drets i les llibertats de totes les persones i de tots els pobles.

    4. Un altre primer deure es reconèixer que la pandèmia no pot ser tractada arreu de la mateixa manera com pretenia el Govern de Pedro Sánchez, potser amb la intenció de consolidar la unitat d’Espanya per sobre de tot. Els fets demostren que el virus incideix de manera diferent segons les característiques de cada territori i segons la gestió que es faci per fer front a la pandèmia. Un exemple. La gestió és molt millor a Alemanya i a Portugal que a Espanya on el nombre d’infectats i de morts és molt elevat. L’Espanya del “mando único competente” ha d’analitzar de manera urgent que fa malament i com es, en canvi, que Alemanya i Portugal ho fan be.

    • Sip
      10/05/2020 at 00:36

      La capital de ese estado q supuestamente pretende sobre todo la unidad de España, está sufriendo de una manera atroz las consecuencias de la pandemia. Al día de hoy, y viviendo en el centro agradezco q Madrid no pase a la fase 1. Pura sobrevivencia. Me importa poco o muy poco en este momento las intenciones últimas del gobierno, si estamos vivos podremos luchar contra él centralismo , las cavernas y un sistema dictatorial. Observen cómo se han conducido en Alemania y otros países donde las medidas eran de obligado cumplimiento para todo el estado. Portugal es un referente de primer orden.

    • Carlos
      10/05/2020 at 10:12

      Raca raca raca. Crec que en el fons demostres la teva alegria quan algú séquivoca.
      Salut i molt bon dia, sense exclusións ni supremacismes excloents.

  5. RamonM
    08/05/2020 at 22:23

    No hay que politizar este asunto,como bien hacen muchos. Ahora seguimos ganando tiempo hasta llegar al 66 % de contagiados, hasta que llegue la vacuna o la tercera posibilidad un farmaco que cronifique la enfermedad, que no mate el virus pero que al menos reduzca su carga viral. Despues del tema económico pues nada como siempre, aplazar deudas, unos 3 años otros 10 años, pasar al 132 % del deuda del PIB para ir reduciendo año a año.

  6. dogbert
    08/05/2020 at 22:01

    Cuando el Sr. Foix nos conmina a que hagamos caso a los expertos, no puedo evitar una sonrisa que seguramente el compartira.
    Expertos?
    Estamos de lleno en la politica espectaculo mas indecente imposible.
    Sugiero prudencia, sentido comun , escuchar, ponderar, discernir y decicir.
    Decidir seguir siendo prudente aplicando el sentido comun.

    PS: El presidente del PNV conminaba a no cambiar de caballo a mitad del rio. Yo creo que copio el aforismo a nuestro anfitrion.

    Sean buenos (el finde tambien)

Comments are closed.