Un futuro muy distinto

La figura de Josep Maria Bartomeu será juzgada sin el apasionamiento derivado de una humillante derrota y fuera del contexto electoral.

En unas semanas o en unos meses ya no se disparará por tierra, mar y aire contra Josep Maria Bartomeu . Ya no será presidente y la historia le juzgará con más calma y perspectiva, con sus aciertos y sus errores. Ahí estarán los trece títulos en siete años, más los nueve títulos conseguidos como vicepresidente con Sandro Rosell. El periodo 2003-2020 es el más fecundo en títulos de la historia del Barça si se suman, además, los doce conseguidos en la presidencia de Laporta. ¿Será Bartomeu el peor presidente de la historia? Ya se verá cuando se valore su periodo desde el distanciamiento y sin los intereses y la pasión propia de una campaña electoral.

Leo Messi ha sido un protagonista principal en esta larga etapa de triunfos. En unos meses a lo máximo sabremos quién dirigirá el club. Cualquiera que fuere tendrá que tener en cuenta dos factores.

El primero es la bajada espectacular de ingresos como consecuencia de la crisis mundial derivada del coronavirus. Habrá que gestionar el Barça con sobriedad porque el negocio no dará para tanto y porque no es un club financiado por el capital de estados no democráticos que quieren ganar respetabilidad internacional a través del fútbol. La reducción de salarios, también el de las grandes figuras, será inevitable. Y los fichajes no podrán ser tan astronómicos.

El segundo factor será la gestión de la venta de los derechos televisivos y mantener muy alta la valoración de la marca Barça. Para conseguirlo es básico priorizar los valores deportivos que son compatibles con las cargas emotivas que cada uno administra como quiere.

Publicado en Mundo Deportivo el 14 de octubre de 2020

  6 comentarios por “Un futuro muy distinto

  1. Pienso en la actualidad permanente de los antiguos refranes castellanos, de hace unos 200 años, que nos dicen con simplicidad y sabiduria :
    …. » SALUD, DINERO Y AMOR » ….. y …. » EL PODER CORROMPE »

    Añado un refran propio : » SIEMPRE DEBEMOS DE RESPETAR, LA DIGNIDAD DEL INTERLOCUTOR «

    • P.D.

      La autoridad y la enseñanza de los padres, maestros y la religión han sido substituidos por la Televisión e Internet. …. Para bien y para mal.

      • P.D.

        Mientras ha empezado a adquirir el poder ejecutivo , a gobernar y decidir, nada mas y nada menos que la segunda y la tercera generación de mandamases, despues de la 2ª Guerra Mundial.

        Donde algunos poseen una mente normal, equilibrada, ética y honrada y sensata, miran el beneficio de las generaciones presentes y futuras.

        Mientras que otros personajes son bipolares mentalmente, con sus consecuencias de actuaciónes impulsivas y agresivas, que provocan desequilibrios mundiales, con sangre, sudor y lagrimas por bombardeos y muerte gratuita, para conseguir riquezas y poder.

  2. Sr. Foix y compañeros/as del blog : Estimo la llengua catalana i totes les seves derivadas dialectals, pero tambe estimo la llengua castellana i totes les seves derivadas dialectals. tambe estimo la llengua gallega i totes les seves derivadas dialectals, ect. De la llengua basca, no puc dirne res, perque no l’entenc gens, pero estimo a les persones bascas com a les catalanes, castellanes,ect. Com tambe a totes les ESPAÑAS, els seus idiomes i dialectes.

    El meu estimar es respectar la DIGNITAT de cada esser huma, sense distingir la seva raça ó origen geografic.

    El Barça, m’agrada que guanyi, pero no te cap merit que guanyi, a base de pagar cifres astronómiques a jugadors estranyers. Tampoc te merit que hagues deixat d’esser un equip amateur. Tambe penso igual per la reste d’equips de football de la resta de les Españes.

    Penso que te molt mes merit, cuan un equip humilt de Catalunya ó de les Espanyes, guanya a el Barça amb la seva cantera pagada normal.

    Repeteixo una vegada mes : Som IDIOTES … ( En grec ) doncs no estem units mentalment i aixi restem oportunitats i beneficis estimatius, económics i dineraris per a España, S,A…. incluida Cataluña sencera.

  3. VISCA EL BARÇA, VISCA CATALUNYA

    1. Un club com el Barça ha de prioritzar els valors esportius. I també els valors cívics. Formen part dels seus orígens, la seva història, la seva idiosincràsia.

    2. Valors com la llibertat, la cultura, la llengua, el civisme, el treball, la intel·lectualitat, la cohesió social, la projecció internacional… d’un poble, Catalunya, sense estat propi. El Futbol Club Barcelona, a diferencia d’altres clubs de l’establishment com el Real Madrid i el Reial Club Esportiu Espanyol, és una entitat amb la bandera catalana al seu escut sense corona monàrquica. Afortunadament així és en aquests temps de Corinavirus, de crisi borbònica, i d’un campechano fugat matador d’innocents elefants i amants de corrides de braus. Per tot això, el Barça i els seus dirigents son perseguist al llarg de la seva historia pels règims totalitaris i autoritaris espanyols.

    3. Els milers de socis i els milions de seguidors del Barça de tot el món ho saben i, si volen, ho viuen d’aquesta manera per convicció i per compromís esportiu i cívic, no només per emoció, que també. El “Visca el Barça, visca Catalunya”, en les victòries i en les derrotes, és legítim i comprensible. El soci 1424 votarà en les properes eleccions perquè el nou president consolidi aquest Barça en el futur.

Comentarios cerrados.