Mr. Trump, “the game is over”

Donald Trump ha fet molta política amb milers de tuits i finalment és twitter el que l’ha fet fora per les seves mentides i ximpleries.

El ridícul final del president Trump era el menys esperat. Però és el més representatiu d’un mandat construït sobre la mentida, la venjança, la rancúnia i l’hegemonia de la força i els diners. En un últim intent per conservar el poder en unes eleccions que va perdre el 3 de novembre ha promogut actes que han derivat en sedició i anarquia.

Haurà de transcorre un temps per tal de que la democràcia americana sigui la referència en la que s’emmirallen les democràcies liberals al món. Donald Trump és la conseqüència d’un corrent supremacista que ve de lluny, potser des de que la majoria blanca s’adonà que la demografia els hi disputaria el poder a escala global.

Recordo una conversa amb un funcionari de Houston, Texas, en una parada del recorregut de més de dos mesos que vaig fer durant la campanya de 2008 en la que Barack Obama resultaria elegit president. No oblidi, amic, em digué, que la Casa Blanca es diu blanca per alguna cosa. Em confessà que coneixia bé Barcelona, un port en el que com a marine de la VI Flota hi havia passat molt bones estones els anys setanta.

La victòria d’Obama fou una senyal d’alerta que despertà l’instint de supervivència dels descendents europeus dels primers colons que arribaren amb el Myflower a Nova Anglaterra. Molts eren els perseguits per les seves creences religioses a l’Europa de la Reforma i Contrareforma. Un cop eliminats la majoria dels nadius crearen un sistema polític que ha estat el model democràtic en el que s’han inspirat molts països europeus. Com comenta Thomas Friedman, «s’ha dit que el sistema americà ha estat dissenyat per genis (els federalistes) per tal que pogués ser governat per idiotes». Evidentment, és una metàfora del tot exagerada però el fet que Donald Trump hagi sigut president quatre anys demostra que qualsevol pot arribar a la Casa Blanca tenint en compte que els contrapesos del sistema americà no li permetran actuar de forma autoritària indefinidament.

La derrota de Trump a les eleccions té molt a veure en que havia trencat el principi de consens entre les institucions. Ha demostrat que li agradava crear una crisis, deixar-la escalfar uns quants dies, per després anunciar que l’havia solucionat. Piròman i bomber.

Ha comès una equivocació que era una aposta segura pels seus problemes. S’ha enfrontat amb els mitjans i ha dit en més d’una ocasió que els diaris eren els enemics del poble americà. En la cultura política del país és un suïcidi polític no respectar el paper de la premsa. Nixon en va tenir una amarga experiència.

Trump es va construir un pont per saltar-se els mitjans hostils. Va fer un ús abusiu de les xarxes socials fins al punt que si ell, deia, tenia 88 milions de seguidors a twitter arribava a més americans que tots els diaris i televisions juntes. Ho podia dir tot i, a més, prenia decisions polítiques sense consultar ningú, insultant, menystenint i acomiadant de matinada a qualsevol dels seus col·laboradors més propers.

Després de l’assalt colpista al Capitoli, instigat personalment poc abans per Trump, l’alarma va apoderar-se del país i del món. En veure les destrosses i les burles d’aquells primaris, twitter va suspendre per un dia el compte del president i Marc Zuckerberger, l’amo de Facebook, li tallava el servei de la seva plataforma. Els monstres que havien ajudat a Trump a arribar al poder i mantenir-lo d’una manera tan estrafolària li giraven la cara. Aquests mereixen alguna reflexió. Els tecnològics van neutralitzar al president dels Estats Units. Em va semblar bé. Però una pregunta pertinent és qui controla als tecnològics?

Serà interessant com gestiona Joe Biden la crisi que ha esclatat a Washington. El trumpisme no desapareixerà encara que la cara visible del moviment populista en la primera democràcia del món segueixi aglutinant a milions d’americans. De moment, the game is over, prou de ximpleries, el partit s’ha acabat.

  9 comentarios por “Mr. Trump, “the game is over”

  1. Certament em sembla preocupant la força que tenen les tecnològiques. Són empreses privades, sense control doncs de les institucions públiques, excepte alguns de tipus econòmic. Ja fa anys que em preocupa que Facebook tingui tantes dades de molts de nosaltres. Estem en una nova dimensió social, potser també política, i caldrà madurar per tal que no prenguem mal. Aquest cop han actuat amb ètica. Però i si arriba un dia que no ho fan ?

  2. Sr.Foix : En Trump es culpable, pero els 80 mil-lions de personas que el varen fer el seu lider, el varen seguir i el varen recolsar i obeir inclusive, les seves consignes… Doncs tambe tenen la seva part important de culpa. Perque sense ells… En Trump no sería ningu important, políticament.

    • P.D.

      El nuevo Furer de EE,UU, y su mayor peligro es la nueva SS, que presuntamente están naciendo los nuevos brotes de nazismo, a su amparo y bendición. Mientras el mundo esta en babia, Como cuando el Furer Hitler.

      • Otro gran peligro que es el Mr. citado, es que es… MULTIMILLONARIO en millones y millones de dolares. y eso le da un poder infinito, … de poder hacer lo que le plazca que pase por su mente IMPULSIVA Y BIPOLAR DE FURER NAZI.

  3. La única forma de asegurarse el futuro democrático es neutralizar la posibilidad de ese elemento no pueda presentarse el 2024, mediante su expulsión del cargo. Procediendo a su impeachment.

  4. El escarnio ha sido y es planetario.
    El sistema ha quedado abierto en canal.
    Tots plegats estem amb pilotes i fot molta rasca.
    Toma ya cuesta de enero! y en febrero mes de carnaval para mas recochineo elecciones (que se aplazaran pero da lo mismo) en Catalunya.
    Tot plegat Sr. Foix si, es per llogar cadira i aixo ja ho deiem fa molts anys!

  5. THE GAME IS OVER? TRUMPISME I FRANQUISME 2021 ATEMPTEN A LA DEMOCRACIA

    1. ¿El joc s’ha acabat? De moment, el trumpisme atempta contra la democràcia, a Estats Units i al món. El franquisme atempta contra la democràcia a l’estat espanyol i a la Unió Europea. Postfranquisme és franquisme 2021.

    2. La democràcia es protegida pels demòcrates i arreu. Al carrer, a les xarxes socials (com aquest foixblog, per exemple), als media, a les urnes. A vegades, però, ¡en nom de la democràcia!, determinats poders desencadenen la repressió contra els ciutadans que volen votar i confisquen urnes.

    3. La democràcia es protegeix també i sobretot a les institucions… menys quan aquestes estan deteriorades i corrompudes. Son les que tenen el seu origen en dictadures com, per exemple, el franquisme, i mantenen el seu tarannà.

    4. La monarquia espanyola va ser imposada pel dictador Francisco Franco en la persona de Juan Carlos. Avui el campechano es un fugat a causa d’obscurs afers econòmics i de faldilles. El campechano fugitiu es i serà per sempre el pare de Felipe VI i l’avi d’Eleonor i Sofia. “Todo está atrado y bien atado”, en paraules de Franco. Tot està ben lligat… El sistema judicial (Tribunal Suprem, Tribunal Constitucional, fiscalia general de l’estat)… La no separació de poders… Les Forces Armades… El sistema policial, el sistema econòmic, el sistema mediàtic….

    5. En aquestes circumstàncies, el trumpisme ha assaltat el Congrés a Washington. Guàrdies civils i militars assaltaren el Congrés a Madrid. Hi ha un assalt al Parlament de Catalunya que succeeix quan els parlamentaris, que son inviolables, son perseguits per raons polítiques. És el cas dels diputats Jordi Sánchez i Jordi Turull als qui se’ls hi ha vulnerat el dret de ser candidats a la presidència de la Generalitat i estan a la presó. També és el cas dels presidents Carles Puigdemont, avui exiliat i eurodiputat a Estrasburg, i Quim Torra. The game is over?

    • hazte un favor a ti mismo y deja tranquilo una temporada el filón ese del franquismo porque ya no da más de sí. si para algo ha servido lo del capitolio es para poner a los puigdemontistas frente al espejo de su propio populismo esencialista. prueba de ello es que hay mucho indepe hiperventilado (canadell, …) haciéndose ahora el despistado borrando tuits de apoyo a trump jejeje. en europa os han tomado la matrícula y ya saben que lo más parecido a un trump arengando a las masas es un torra con su “apreteu, apreteu”. o un redneck es a la extrema derecha lo que un cdr a la extrema izquierda: un peón para provocar algaradas al servicio del populista de turno. y la entrada al capitolio si se parece a algo es al intento de asalto al parlament, por no decir que aquí se ha llegado mucho más lejos cortando autopistas, trenes, meridianas, fronteras y aeropuertos, o quemando barcelona. no tiene nombre los límites a los que se ha llegado aquí. pero el capitolio ha servido para que el mundo se haya dado cuenta de lo que es un golpe de estado perpetrado desde las propias instituciones. autogolpe, sedición, insurrección, etiquétalo como quieras, las portadas internacionales ya han perdido el miedo a llamar las cosas por su nombre: los golpes contra la democracia ya no se dan con armas sino con tuits y masas enardecidas. es lo mismo que pasó en catalunya en 2017 y que un sector irredento todavía tiene esperanzas de repetir. pero ya verás como durante una temporada no se escucha mucho eso de “ho tornarem a fer” porque a nivel internacional declarar una dui no va a tener amigos precisamente. ¿y te acuerdas del payaso ese que iba disfrazado de bisonte? pues en sus redes sociales el tío presumiendo de demócrata y comparándose con gandhi y luther king, exactamente lo MISMO que se ha tenido que tragar hasta la extenuación de muchos indepes y no miro a nadie.

    • Em semblen exagerades les crítiques a la monarquia. Que el sistema polític espanyol sigui una monarquia parlamentaria no vol dir que sigui un sistema dolent (en hi ha de moltes altres). I si, ho van decidir alguns, però ho vàrem votar tots (el que en aquells moments podriem fer-ho) en aprobar la Constitució.

      I en quan a “l’assalt” al Parlament de Catalunya pel fet de jutjar a diputats, crec que cal considerar que no poden ser absolutament inviolables. No son perseguits per les seves idees, sinó que han estat jutjats pels fets a conseqüència de les mateixes, fets que clarament han vulnerat les lleis. En opinió meva un polític mai pot vulnerar la llei. El seu paper ha de ser de proposar de canviar-la, i si hi ha majoria per fer-ho, es canvia. Altres cosa és que el “castig” pels delictes comessos sigui o no just. Particularment em sembla excessiva la pressò, però no la inhabilitació per exercir qualsevol càrrec polític durant una bona colla d’anys.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *