Les sarments arrenquen fràgils amb una timidesa indescriptible.
Les vinyes s’arrengleren. Els verds trenquen la monotonia hivernal i insinuen la frondositat de les sarments que en poques setmanes cobriran tot l’espai que ara és d’una immensa grisor. La transformació de la terra en aquests dies primaverals és d’una velocitat imparable. Res s’atura davant les lleis inescrutables de la natura.
No hi ha res tan mediterrani i tan antic com el vi, l’oli i el blat. No es podria viure civilitzadament sense aquests tres pilars que han vist passar segles, imperis, invasions, guerres de tota mena, les creacions artístiques més sublims i les passions iconoclastes més nefastes. No conec cap espai al món on aquests tres elements hagin conformat una cultura tan indestructible.
Les vinyes exigeixen molta cura. No es poden abandonar com el que planta una prunera i espera que s’agafi i que al seu temps doni el seu fruit. La vinya demana atenció, cura, vigilància constant. Des de que es desperten enmig de signes lents, distints, metòdics al bell mig del mes d’abril, les vinyes travessaran una transformació constant que no acabarà fins la verema del mes de setembre. Són uns mesos trepidants. Tot canvia a una velocitat incontenible.
Els ceps borronen després d’uns dies de plors en començar la primavera.
Arreu del món els ceps borronen després d’uns dies de plors en començar la primavera. Les sarments arrenquen fràgils amb una timidesa indescriptible. Saben que porten el vi que es servirà a les taules de rics i pobres però passen uns dies d’una fragilitat desconcertant. Depenen d’una matinada en la que el segarró, com els dits humits de Zeus, sembri la mortaldat al fons de les valls. He vist aquests dies com les gelades suaus dels últims dies han castigat definitivament vinyes senceres a les valls però han estat molt més benèvoles als plans i a cotes altes.
La importància de la geofísica en l’agricultura és fonamental. Trenta metres de desnivell poden representar l’èxit d`’una collita o la seva desgràcia.
En pocs dies els raïms es dibuixaran diminuts, insignificants, desprotegits per les pampes que en uns dies els cobriran o els empararan. Aquests dies tot sembla embrionari, insignificant, precari. La força dels embrions és indestructible quan se’ls tracta amb respecte. Tot el que és gran ha començat essent petit, manejable, destructible. Però un cop comença a fer el seu recorregut és imparable.
El prodigi del cicle de les vinyes es repeteix de forma rutinària. La natura s’encarrega de fer-ho tot. El vinyater ha d’estar atent i visitar els ceps cada dia, de lluny i de prop, amb la imaginació i amb la presència personal. Un bon vinyater és un enamorat de la transformació que comença amb les llàgrimes a les brocades del mes de març i acaba amb els ceps despullats, allà per Tots Sants, quan s’acaba el cicle i cauen les fulles ja pansides.
Aquests dies són molt delicats. La força de les vinyes és imparable. Només pot ser aturada per una glaçadeta de matinada als voltants de la fira de Verdú que sempre ha estat el 15 d’abril. Si és supera aquesta data hi ha molt de guanyat. Però els freds, a vegades, arriben retardats. Són dies claus per la collita del vi, del bon vi que es produeix arreu del país.
Cuando el Maestro Foix se sumerge en el campo siempre es un placer leer su prosa y experimentar la poesia que nos ofrece la naturaleza.
Sensibilidad y respeto hacia la vida.
Dons si Sr.Foix, a les fulles de la vinya a Lleida s´anomenen pampes.
Als llibres de viticultura i enología escriuem pampols.
Me gusta el escrito del Sr.Lluis y el breve escrito de Sr.Dogbert.
Lo acabo de imprimir y en la semana lo voy a distribuir a los Vinyaters, que me sumisnistran sus vinos a nuestro restaurante y tienda en la Bodega.
Como ennoblece a la actividad.Gracias
Alejandro
El canto a la tierra y a la naturaleza del Sr. Foix es siempre una firme y contundente llamada a lo ancestral. a lo magico tambien y a la vida.