Comença una legislatura distòpica

Pere Aragonès serà investit president de la Generalitat en una legislatura per culminar la independència de Catalunya

Pere Aragonès serà president de la Generalitat en el dia de demà. Tindrà els vots d’ERC, la CUP i JxCat, un total de 74 escons que li atorguen una majoria còmoda. El punt primer del candidat d’Esquerra és que propiciarà la Generalitat Republicana que culminarà en la independència. Aquesta ambició es compartida pels tres partits independentistes. Però a partir d’aquí les diferències son de fons i de forma.

S’inaugura una legislatura que Aragonès vol que sigui per tots els catalans i, pel que s’ha dit, només representarà una mitat aproximada de ciutadans. El llenguatge que basteix el relat independentista va canviant de legislatura en legislatura i es pretén que sigui acceptat per la resta de forces i per la gran majoria de catalans. La confrontació democràtica amb l’Estat és una expressió contradictòria perquè l’adjectiu no elimina el substantiu, es a dir, la confrontació és confrontació, amb tots els qualificatius que s’hi vulguin penjar.

La resposta de Salvador Illa ha estat suau en les formes però contundent en els continguts. Ha dit que és la força més votada de Catalunya i que no entén perquè l’independentisme l’ha vetat de qualsevol tipus d’acord. Illa s’ha declarat tarradellista, no nacionalista espanyol o català, el que ha indignat als que tenen les claus del calaix on es guarden les essències del bon català.

El líder dels socialistes ha retret a Pere Aragonès que en aquest mandat no hi haurà república catalana ni referèndum unilateral o pactat amb Espanya. Aragonès serà a partir de demà el representant de l’Estat a Catalunya. Altra cosa és el que vol fer o ser en un futur. Però ni el llenguatge ni la gesticulació política canvien les coses ni els mecanismes institucionals. El nou govern tindrà, doncs, una agenda nítidament independentista i, segons Illa, «hi ha molta gent a Catalunya que no volem la independència i també som catalans».

Ha quedat clar, doncs, que el PSC farà d’oposició a partir de demà mateix en aquells punts nuclears de l’independentisme però no en qüestions sanitàries ni per rebre d’Europa els fons estructurals.

Els gestos tenen una importància indiciària considerable. Quan Illa s’ha referit a la consellera de Salut, Alba Vergès, dient que ho havia fet molt bé no ha rebut cap aplaudiment de JxCat i sí, en canvi, de pràcticament tota la cambra. En el dia d’ahir l’expresident Puigdemont va fer uns quants tuits sobre qüestions diverses però no va piular res sobre el que passava al Parlament de Catalunya. Tampoc la presidenta del Parlament, Laura Borràs, va voler dir si havia votat a favor del pacte amb Esquerra. Quim Torra es manifestà contrari a l’acord.

Tan de bo el país comenci a ser governat a partir de demà, amb tots els encerts i errors propis de qualsevol executiu. Però la dialèctica dels tres partits que investiran a Pere Aragonès és diferent i contradictòria. De fet, sembla que serà una repetició del que ha passat en els últims tres anys en els que els dos partits comandats a distància per Puigdemont i Junqueras es tiraran els plats pel cap tal com ho han fet darrerament.

La coalició independentista es vol comportar com si Espanya no existís i vol arribar a Europa per una drecera que les institucions de Brussel·les no reconeixen. Si tot va com sembla que anirà continuarem un trajecte liderat pels que representen la mitat aproximada de catalans, en contra de la resta que també son catalans però pensen de diferent manera.

Compártelo:

Twitter

Facebook

Linkedin

Email