Voluntarismo emocional

La cumbre de Barcelona pasará por encima del independentismo. El president Aragonès se fue antes de que sonaran los himnos de España y Francia.

Los gestos y las palabras tienen gran relevancia en política. Pere Aragonès saludó brevemente a Pedro Sánchez y a Emmanuel Macron y se fue precipitadamente antes de que sonaran los himnos nacionales de Francia y España. Un anfitrión no suele comportarse así y si recibe a los presidentes de Francia y España lo hace al menos con las exigencias mínimas de la ­cortesía.

La importancia de la cumbre hispano-francesa pasará por encima de las reivindicaciones de los miles de independentistas que se han manifestado a los pies de Montjuïc para proclamar que el procés no se ha acabado. “Ni Francia ni Espanya, Països Catalans”, se leía en algunas pancartas. El Estado francés y el español tienen cuerda para mucho rato y los Països Catalans es un anhelo que tiene raíces históricas y culturales pero que no existe como ente político.

El procés como fenómeno que desestabilizó España y dividió Catalu­nya en el 2017 no existe. Continúa el independentismo aunque mucho más dividido que entonces. El hecho de que Oriol Junqueras fuera abucheado y obligado a una retirada prematura indica hasta qué punto el independentismo está quebrado, que no desaparecido.

Lo que cuesta entender es ser anfitrión a medias, estar pero marcharse antes de que el acto de bienvenida terminara. A medio día, Aragonès habló desde la Generalitat para reivindicar la autodeterminación y la independencia. A Pedro Sánchez le costará rentabilizar electoralmente la apuesta de aliarse con el independentismo para aprobar presupuestos, leyes y mantenerse cómodamente en la Moncloa unos meses más.

En vez de aprovechar la ocasión para exigir beneficios sociales, libre tránsito por los puntos fronterizos cerrados por Francia desde el 2021 y fortalecer la necesidad de que Catalunya sea el pasadizo necesario de la Península con Europa, seguimos instalados en una de tantas crisis emocionales que periódicamente estimulan a multitudes de catalanes a sentir el gusto por la agitación para resolver los problemas permanentes de nuestra vida pública. Volvemos al voluntarismo emocional.

La independencia de Catalunya, lo repito, la veo inviable yendo en contra de España y sin el beneplácito de Francia, que es lo mismo que la aprobación de Europa.

Publicado en La Vanguardia el 20 de enero de 2023

  8 comentarios por “Voluntarismo emocional

  1. No sé si somos conscientes de que está naciendo una nueva sociedad. Aún no podemos comprender la inevitabilidad de este proceso porque estamos pegados a nuestros sesgos e ideas que nos retienen en una realidad que ya no existe.

    Todas las naciones y estados son fruto de conquistas y de muerte. Esto afecta a todos los pueblos de la Península Ibérica, incluido el catalán. Recordemos que los pueblos al sur de los ríos Ebro y Duero no eran cristianos durante bastante tiempo. Y que a muchos reyes se les apodaba el Conquistador o el Conqueridor. Y

    La construcción de Europa ha sido un constante baño de sangre. Esto no es agradable de recordar, como tampoco que su consolidación histórica fue a costa de la explotación y esclavización de otros pueblos en distintos continentes.

    Con estos mimbres que podemos esperar de lo antiguo. Es cierto que no se puede pasar de 0 a 100 en 0 segundos. Todo tienen un proceso, pero las culturas y las naciones/estados deben iniciar su repliegue para dar paso a una humanidad menos violenta y capaz de enfrentarse a los retos de una población mundial de 9.000.000.000 personas. ¿Cómo hacerlo no es fácil? No tengo ni la menor idea, pero mirando hacia atrás será más difícil. Esto no es óbice para el mantenimiento de todas las culturas y de los rasgos propios de cada pueblo, pero no del poder político clásico que está en crisis, como también el capitalismo y la alternativa comunista.

  2. AUTODETERMINACIÓ (BOE 1977/10733) O UNITAT ESPANYOLA IMPOSADA

    1.- Els gestos i les paraules tenen gran rellevància en política. El borbònic i juancarlista espanyol Pedro Sánchez i el republicà francès Emmamuel Macron impediren la interpretació del himne nacional català a Barcelona, capital de Catalunya. Lamentable, manca d’elemental cortesia, tarannà colonialista, significatiu.

    2.- Els estats francès i espanyol tenen corda per molt de temps, diuen. El sobiranisme / independentisme català també te molt corda, malgrat els Sánchez i els Macron. El catalanisme sobiranista te arrels històriques, socials, econòmiques, lingüístiques, culturals, polítiques. A més, avui i en el futur, es basa en el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics plenament vigent. Aquest pacte fou aprovat el 1976 per Nacions Unides. Consta en el Boletín Oficial del Estado (BOE 1977/10733). Forma part del bloc constitucional. El seu primer article estableix: “All people have de rigt to self-determination”. Aquest principi és d’obligat compliment per Catalunya, França, Espanya, Zarzuela, Moncloa, forces armades, aparells judicials i policials, per tothom. Els demòcrates, inclosos els periodistes demòcrates, han de col·laborar a fer-ho viable.

    3.- L’espanyolisme no accepta aquest Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. L’espanyolisme vol la divisió de l’independentisme català democràtic i pacífic, i s’alegra de les seves fissures. Però la unitat espanyola imposada viola els drets i les llibertats. L’unionisme espanyol es basa en la monarquia decretada pel dictador Francisco Franco; en el borbonisme desprestigiat per Juan Carlos I afectat per afers financers i de faldilles; en la complicitat entre el PSOE, que llença el republicanisme i el federalisme a la paperera de la historia, el PP amb adn franquista, l’ultra VOX…

    4.- El present i el futur de França, Espanya, Catalunya, Europa, les democràcies del món només passa per respectar els drets i les llibertats de totes les persones i de tots els pobles, per respectar les urnes i rebutjar els cops de porra.

  3. Benvolgut Lluís. Tu saps bé que els quatre grans problemes de l’estat espanyol des del segle XIX han estat lagricultura, el paper de lEsgésia, lexercit i la integracio de Catalunya a Espanya. Jo crec que de forma general els tres primers shan solucionat, cosa que no ha passat amb el quart. Al meu entendre sera molt difícil, atesa la idiosincràcia darrel medieval castellana, que es la que domina lestat, integrar el nostre pais, annexionat a Castella arran duna guerra, cruel i despietada, Catalunya i els catalans. Espanya no ha estat al llarg daquests mes de tres cents anys amb el pais sotmès amable, sino mes aviat opressora i hostil. Entenc que canviar aquesta actitud sera complicat… daltra banda, el sentiment de rebuig per part dels catalans es mantindra fins que el problema se solucioni amb llibertat dexpressio, se lanomeni com es vulgui, que en aquest cas no canvia la “cosa”… es tal com ho veig jo, sempre esperançat en el manteniment de la meva pròpia identitat i la col.lectiva …

  4. Catalunya, si. França i Espanya ja hi són. El Països Catalans si volen.

  5. Estic d’ acord amb el que diu del comportament del President de la Generalitat.
    No estic d’ acord amb la seva opinió de la manifestació, aquesta va ésser pacífica i ben argumentada pels seguidors. Que una part del poble expressi la seva voluntad és bo i necessari en democràcia.
    Vostè creu que l’ independència és inviable, però altres no ho veuen així.
    Qui sap, amb el temps potser uns i altres s’ escolten i el que ara sembla utòpic, deixa de ser- ho.

Comentarios cerrados.