Les bombes i els drons nord americans i israelians xoquen amb el control d’Iran de l’Estret d’Ormuz. Lers borses trontollen i els preus pugen arreu. Una guerra tan innecessària com inútil.
La guerra de Trump i Netanyahu contra Iran ha entrat en el tretzè dia. Es una guerra aèria de destrucció. No hi ha xifres de morts. Però l’expansió dels danys causats comencen a arribar arreu del món. La potència militar d’Israel i els Estats Units ha destruït moltes infraestructures i ha causat centenars de morts.
Però l’Iran té un arma que frena l’eufòria dels bombardejos que han matat al líder Alei Khamenei i molts membres de la cúpula militar i religiosa de Teheran. La resistència del successor s’ha difós llegint-la en la ràdio i la televisió. Però al nou líder, Mojtaba Jamenei, no se l’ha vist. Hi ha rumors que està ferit. Se sap que en l’atac del primer dia morí el seu pare i la seva senyora. També una de les seves filles, un dels gendres, un net i la nora d’un fill.
El fet és que la guerra continua amb la ferocitat habitual i les destruccions a instal·lacions iranianes es respon amb un bloqueig del pas del petroli p’er l’estret d’Ormuz dominat per Teheran. El comunicat llegit del Mojtaba Jamenei adverteix que l’estret seguirá tancat com una forma de pressió contra els israelians i nord americans.
Les bombes mat3n persone si destrueixen infraestructurers però la interrupció del pas del petroli per Ormuz ha fet trontollar les borses, puja el preu del barril per damunt dels cent dòlars i dibuixa el fantasma de la inflació als Estats Units i arreu del món.
Hi ha llocs al món que, sense ser capitals ni grans metròpolis, condicionen el ritme de l’economia global. Un d’ells és l’Estret d’Ormuz, una franja marítima d’uns 39 quilòmetres d’amplada en el seu punt més estret. Per aquest corredor, situat entre l’Iran i l’Oman, passa una part essencial de l’energia que mou el planeta.
Les xifres són eloqüents. Cada dia hi transiten aproximadament 20 milions de barrils de petroli, prop del 20% del consum mundial. Dit d’una altra manera: un de cada cinc barrils que es consumeixen al món ha passat abans per aquest pas estret i vulnerable.
No és estrany que qualsevol tensió militar o diplomàtica a la zona tingui efectes immediats als mercats. Quan els riscos augmenten, el preu del cru pot pujar diversos dòlars en qüestió d’hores. En un mercat global on es consumeixen prop de 100 milions de barrils diaris, petites alteracions logístiques poden tenir conseqüències econòmiques considerables.
Els principals exportadors del Golf —com l’Saudi Arabia, l’Iraq, els United Arab Emirates o Kuwait— depenen d’aquest estret per enviar bona part del seu petroli cap a Àsia, Europa i Amèrica. Si el trànsit es veiés interromput, encara que fos durant pocs dies, el sistema energètic global patiria un xoc immediat.
Europa observa aquest escenari amb una certa distància geogràfica però amb dependència econòmica. Malgrat els avanços en energies renovables, el petroli continua sent una peça central del transport i de moltes indústries.
La geopolítica, sovint, es pot explicar amb mapes. Però també amb colls d’ampolla. I el de l’Estret d’Ormuz és un dels més decisius del nostre temps. Per aquestes aigües estretes hi circulen petroliers gegants, però també una part important de l’estabilitat econòmica del món.
La guerra continua, el règim no ha caigut, el petroli queda bloquejat, l’aviació civil està pràcticament paralitzada i les perspectives de que aquesta situació siguin llargues poden crear problemes seriosos. A Iran en primer lloc. Però igualment a Israel, Estats Units, Europa y el món que depèn de l’economia occidental. Rússia té les mans lliures per bombardejar Ucraïna a tort i a dret, Índia fa els seus negocis i Xina té una justificació per preparar la invasió i incorporació de Taiwan.
Trump pensava que Iran era com Veneçuela. La civilització persa té més de tres mil·lenis d’història, no és un país àrab i ara invoca motius de venjança per respondre a una guerra que no tenia un motiu concret. La frivolitat de Trump, l’oportunisme de Netanyahu, l’odi acumulat a Iran contra els Estats Units des de 1979, les monarquies del Golf adornades de gratacels de disseny i de modernitat i tantes bombes i drons que cauen cada dia en totes direccions indiquen que l’escenari de la guerra no es local ni regional. Cada cop s’assembla més a una guerra mundial.
Buen apunte,
Me temo que vamos que vamos a ver subir los precios de todos los productos y nos vamos a acordar no en muy buenos términos de Donald Trump y Benjamín Netanyahu.
Dejo de nuevo:
Las implicaciones regionales e internacionales de la Guerra de Irán – por Francesc Sánchez
https://www.elinconformistadigital.com/2026/03/08/las-implicaciones-regionales-e-internacionales-de-la-guerra-de-iran-por-francesc-sanchez/
Para dejarlas de fondo. Esta noche, para a quién le pueda interesar, publicaré el informe del cuarto año de guerra en Ucrania,
Un saludo,
Y muchas gracias,
Francesc