Contemplar la maduració de l’ordi des de la cabana és el més semblant a estar davant d’un quadre de Hopper.
Les vinyes s’arrengleren amb una verdor imparable. Els ametllons ja son grossos i han quedat definits a les branques dels ametllers. La rapa dels olivers comença a senyalar. Les herbes invadeixen camins i vores desaprofitades. Les ravenisses grogues s’han menjat a les blanques. El dia és esplendorós.
Per sant Jordi, ves a veure l’ordi. Es una dita molt coneguda en l’ambient rural cerealista. A meitat d’abril l’ordi comença a canonar, les espigues es dibuixes clarament en els immensos llençols de sembrats, es veu que es temps de granar.
En unes setmanes, aquests verds intensos i variats groguejaran, les espigues torçaran el cap tot esperant que la segadora afaiti les tiges que es convertiran en palla comuna, destinada a omplir estables d’aquí o de terres llunyanes. La palla té un gran valor estabulari.
He entrat a la cabana per descansar i per contemplar l’ordi en plena maduració. Les cabanes ja no son necessàries. Però deixar-les caure o ignorar-les és un error inexcusable. Si es conserven endreçades son un lloc de contemplació de la natura. Uns quants llangardaixos s’esvaloten a la cisterna. No tenen visites i s’espanten. Aviat s’amaguen. En obrir la porta s’entra en un món misteriós.
És la quietud i el silenci. El propi de les cabanes tancades amb pany i clau és la solitud perpetua. No hi entra ni surt ningú. El silenci estàtic de Hopper és una de les característiques d’aquests petits temples de pedra seca que encara s’aixequen en mig del no res. Mantenir aquests monuments de la història del país potser no és rendible. Però és el millor que es pot fer per mantenir la història d’un passat que no es pot esborrar per la decadència o la ignorància dels que s’han trobat heretant cabanes sense saber el què significaven
Des de l’interior de la cabana es veu l’ordi a punt d’assolir la seva plenitud. Bufa una marinada suau. Els núvols son llunyans i escorredissos, som prop de Sant Jordi, tot està gairebé fet. Es pot dialogar amb l’ordi des de la cabana? No ho sé. Però sí que es pot parlar amb una realitat canviant, ràpida, fructífera.
Sota aquests sembrats verds hi ha perdius que han fet els seus nius i tan aviat com arribi la sega sortiran esmaperdudes, a tota velocitat, sense poder ser atrapades pels humans. Tot canvia. Però aquestes vivències son sempre les mateixes.
