Son tres quarts de deu i el sol s’apaga a ponent. El solstici d’estiu s’atansa. El 21 de juny serà el dia mes llarg i la nit més curta de l’any. Sant Joan és la sublimació de la llum del dia. Les nits son transparents, clares, les estrelles surten amb una puntualitat inexorable.
És a la nit quan es veu més clar. Carles Cardó, el canonge de Valls exiliat en acabar la guerra, té un llibre il·luminador que titula La Nit Transparent. És en les nits fosques i negres quan es veu més clar. La claror ens dibuixa una realitat bonica i plena de tonalitats i matisos. És la realitat immediata, la que ens dibuixa la realitat cromàtica amb totes les seves varietats.
Però és a la nit quan apareixen les grans dimensions del Univers. Veiem que tot és molt gran, immens i inimaginable. La nit pertorba perquè el que veiem i el que imaginem no cap en les ments. Ni els científics amb tots els seus telescopis arriben a copsar la magnitud de l’espai.
El sol és l’ànima del dia. Però la nit és el misteri que ens empetiteix. Per això la caiguda del sol és un moment màgic del dia. En la fotografia que es veu com la última llum es fon agafant les tonalitats crepusculars que anuncien la foscor.
S’observen dos ocells, penso que son falcilles, que travessen l’espai dibuixant trajectes curts i fantasiosos. Els ocells no paren de volar sense esma, veloçment, fent les últimes cabrioles abans d’ajocar-se en un niu, sota una teula o a la cúpula del campanar. És un misteri on dormen les aus que a l’albada ja volen, canten i piulen amb una vitalitat renovada.
Aquests colors de capvespre estiuenc son estimulants, conviden al descans, a mirar l’univers sense entendre’l, observar i pensar. La nit ensenya les estrelles més properes, les que han orientat els navegants i els terrícoles des de temps primitius. Aquesta nit apareixerà en tota claredat l’Ossa Major i la Menor. L’estrella Polar és fàcil detectar-la. També Venus i Mart. Hi ha aplicacions que indiquen tots els noms dels astres coneguts.
L’aventura d’explorar l’espai és fascinant. No perquè Elon Musk s’hagi convertit en el primer bilionari de la història amb la seva industria espacial sinó perquè ens permetrà anar coneixent més i millor què hi ha més enllà, si hi ha límits, si hi ha un primer moment i com es va produir. Tot i que la ciència ens proporciona cada cop més dades verificables, el misteri de la Creació segueix.
De dia toquem de peus a terra, estem acotats en la nostra parcel.la i no pensem en la dimensió de l’ espai . És divertit pensar com ha surgit tot, com ens hem desenvolupat a la Terra , com s’ aguanta tot i si no hi ha límit d’ espai, on som? On pertanyem? L’ espai és únic o n’ hi han més? I si és degut a un miracle, com es produeixen els miracles? En definitiva hi han fets certs i fets més desconeguts .
De llums
Diu el llibre: Al principi era el caos. I Deu va dir: que es faci la llum. I la llum va ser creada. El caos seguia igual, però es veia una mica millor…
XA
Molt be Xavier. Nomenar a Deu es de justicia. Es rar que el Sr. Folix no el citi.
Jo crec que el senyor Lluís el cita implícitament amb el llibre La Nit Transparent del canonge Carles Cardó.
I malgrat la física o la ciència doni resposta a moltes preguntes , això no treu en pensar que Déu és el nostre Creador.