En el dibuix de Jordi Taulats Oriol s’il·lustra metafòricament la pressiò sobre Europa des de la força militar de Putin i l’abscència de Trump.
Donald Trump és la conseqüència d’un corrent supremacista, amb deriva autoritària, que ve de lluny, i que avui es concreta en un corrent il·liberal que no valora prou la força de les imperfeccions de les societats democràtiques.
La influència nord-americana a Europa ha estat colossal en l’àmbit militar, econòmic i cultural des de la fi de la Segona Guerra Mundial. Quan la Unió Soviètica es desintegrà el 1991 i els països que vivien en l’òrbita del Kremlin anaren integrant-se en les institucions europees, hi havia més d’un milió de soldats americans repartits en territoris europeus. L’OTAN, de fet, actuava com un protectorat militar nord-americà amb bases militars repartides arreu de l’Europa occidental. Avui, sembla una càrrega feixuga per a tothom.
Donald Trump passarà i els Estats Units seguiran sent una gran potència. Però l’hegemonia global l’hauran de compartir amb les potències emergents que aporten un 45 per cent de la població mundial, uns 4.000 milions d’habitants, agrupats en la institució dels Brics, que inclou la Xina, l’Índia, Rússia, Brasil, Iran, Egipte, Sud-àfrica, Indonèsia… Fora del Brasil, l’Índia i Sud-àfrica no hi ha cap d’aquests països que mantingui uns mínims valors democràtics. El més preocupant de la nova realitat política a Occident és que el referent més important, els Estats Units de Donald Trump, mostra més interès a portar-se bé amb els règims autoritaris com la Xina o Rússia que amb els vells aliats europeus.
El problema de fons més significatiu és que l’aliança amb Europa passa per un moment delicadíssim perquè les polítiques de Trump menystenen les velles nacions europees a les quals acusa d’insolidàries, poc cooperants amb els pressupostos militars de l’OTAN i crítiques amb la seva política exterior que té seriosos conflictes oberts a Orient.
La guerra contra L’Iran no ha canviat el règim i els clergues de Teheran han resistit la superioritat militar nord-americana entorpint el comerç mundial i creant una crisi energètica que afecta bona part del món. Què ha de fer Europa en aquestes circumstàncies? De força militar no en té per fer front a un hipotètic trencament de l’aliança amb els Estats Units. Tampoc disposa de la tecnologia punta per no quedar despenjada dels avenços de la IA de Silicon Valley i la potència robòtica i digital de la Xina.
Una de les ambicions de Putin és guanyar la guerra a Ucraïna, costi el que costi, i refer l’imperi soviètic, heretat de la Rússia dels Romanov. Europa està donant tot el suport econòmic i polític al president Zelenski, però si falla la connexió militar amb els Estats Units Putin podrà continuar la guerra a Ucraïna i Europa es trobarà fit a fit amb un Putin que pot voler recuperar les repúbliques bàltiques i inquietar militarment Polònia i la resta de països que formaren part de l’antic Pacte de Varsòvia. Els incidents militars d’aquests dies indiquen que Putin vol Ucraïna al preu que sigui i fer que als dos costats de les seves fronteres hi hagi soldats russos, com deia un general que acompanyava la tsarina Caterina II en un cèlebre viatge per Crimea.
Hem arribat a un punt en què la mateixa idea d’Europa fa nosa al més important dels aliats, els Estats Units, i a les potències autoritàries que volen influir econòmica i políticament en els afers europeus sense compartir els valors bàsics del que anomenem estat del benestar. Europa ha de despertar de la seva atonia ambiental, ser competitiva com urgia l’informe Draghi, promoure l’esforç i rejovenir-se corregint la corba demogràfica via polítiques natalícies o via immigratòria. Venen temps complexos i difícils.
En l’entrevista pòstuma de Nuccio Ordine a George Steiner, publicada per Acantilado el 2023, el gran intel·lectual jueu diu: “Avui es respira un aire perillós al nostre continent. Em fa molta por el vent xenòfob i antisemita que bufa en molts països europeus. L’odi a l’estranger, la persecució dels jueus, l’apologia de l’autodefensa i de les armes són els senyals perillosos d’una regressió terrible, el preludi de la violència.” “Què en quedarà, de l’Europa dels cafès, de l’Europa del pensament i de la cultura?”, es pregunta el desaparegut crític literari.
Les democràcies liberals som una minoria en termes demogràfics. Però els paràmetres globals se situen avui entre l’autoritarisme i la llibertat, entre la justícia i els abusos contra la dignitat de les persones. Una victòria de Putin a Ucraïna equivaldria al triomf de la força sobre el dret i a una extensió del conflicte a Europa.
Publicat al diari El Punt Avui el 19 d’octubre de 2026
