Acompanyant Josep Vallverdú el dia que s’inaugurà la biblioteca de Sant Martí de Maldà que porta el seu nom, el setembre de 2022. Vallverdú va passar moltes temporades de la seva vida a Sant Martí i a Puiggròs.
Josep Vallverdú era un artesà de la llengua, un picapedrer del català que va viure més de vint anys a Puiggròs, a les Garrigues, on el vaig conèixer per primera vegada feinejant a l’hort que conreava al costat de la casa d’uns parents meus on anava a passar els dies de la Festa Major.
La relació de Vallverdú amb Puiggròs començà, en realitat, durant la Guerra Civil. El 1938, quan els bombardejos i l’avanç de les tropes franquistes feien perillosa la vida a Lleida, la família Vallverdú es va refugiar a Puiggròs, aquell poble que surt com un bolet observant les planícies de les terres lleidatanes.
Després passaren a Sant Martí de Maldà i el 1939 retornaren a Lleida. Però Puiggròs no va quedar com un simple record de la infantesa. Els Vallverdú hi tenien arrels antigues. Una branca dels seus avantpassats s’havia establert a Puiggròs ja a començaments del segle XIX. De petit hi passava els estius i visitava els parents de les Borges Blanques. Ell mateix deia: «Soc garriguenc.»
Després de la seva etapa a Sant Feliu de Guíxols, Vallverdú va tornar a les terres de Lleida. L’any 1959 es va instal·lar definitivament a Puiggròs, on acabaria construint una casa en uns terrenys heretats del seu avi. El 1968 la casa ja estava acabada. La proximitat amb les Borges Blanques va fer possible una vida assossegada treballant de professor i, al mateix temps, viure en un entorn rural. Durant deu anys va ensenyar al col·legi dels Caputxins de les Borges.
Però, sobretot, Puiggròs va ser on va néixer l’escriptor fent possible una combinació que marcaria la seva llarga trajectòria literària molt lligada al camp i a la pagesia. Tenia hort, arbres, animals, paisatge i boira. La biografia oficial de l’escriptor descriu precisament aquesta felicitat: un ambient camperol, repòs, estabilitat i un hort per conrear personalment; i, per damunt de tot, temps per escriure.
És també a Puiggròs on cal situar el naixement de Rovelló. L’any 1968 Vallverdú va escriure d’una tirada la novel·la que guanyaria el Premi Josep M. Folch i Torres. En aquell moment vivia a Puiggròs i encara no tenia gos. Ell mateix explicava que es va proposar crear «un gos que sigui el resum de tots els gossos possibles». El Rovelló és un gos que protagonitza la seva novel·la més coneguda. Es tracta d’un cadell aventurer que després de perdre’s és trobat per en Llisot mentre buscava rovellons. D’aquí ve el seu nom de Rovelló. El gos acaba vivint al món rural, entre masies, camps, animals i persones, i passa per diverses aventures: és raptat, es perd, el confonen amb un llop i, finalment, torna amb els seus.
Rovelló representa també el descobriment del món, de la llibertat, l’amistat, la por, l’aprenentatge i també la duresa de la vida. Vallverdú va convertir així la vida rural de les terres de Lleida en matèria literària per als joves. El va escriure l’estiu de 1968, en una cabana de canyes al seu hort utilitzant com a taula la soca d’un ametller.
Rovelló és el gos que Josep Vallverdú va convertir en un símbol de la infància, de la vida al camp i de la capacitat de descobrir el món amb curiositat i llibertat. Es pot dir que Puiggròs no és només un punt en la biografia de Vallverdú sinó també el lloc on l’escriptor va trobar la seva identitat definitiva.
Lleida li donà els orígens. Barcelona, la formació intel·lectual. Sant Feliu de Guíxols, els anys de joventut i maduració. Però Puiggròs li proporcionà la terra, el silenci i la distància necessaris per convertir-se en l’escriptor de Ponent que vàrem conèixer.
Els seus anys a l’Espluga de Francolí foren de plenitud intel·lectual i els últims temps passats a Balaguer, fins al seu traspàs als 103 anys, es convertiren en uns anys de recollir tot el que havia sembrat amb els seus llibres, articles, assajos, traduccions, classes i conferències arreu del país. Vallverdú havia treballat molt.
Aquell home que vaig conèixer en la meva infantesa traficant a l’hort de la casa d’un veí de Puiggròs estava construint la seva pròpia pàtria literària, des de les boires, els freds, les calors estiuenques fins a les ventades que bufaven en totes direccions al bell mig del remarcable turó de Puiggròs. No sabia aleshores que Vallverdú necessitava la terra sota els peus per poder escriure.
Josep Vallverdú és una de les figures més sòlides i singulars de la cultura catalana contemporània. La seva trajectòria no es pot reduir a la literatura infantil i juvenil, encara que sigui aquest el territori on ha aconseguit una popularitat extraordinària. Escriptor, traductor, pedagog, assagista, memorialista, poeta i divulgador, Vallverdú ha construït al llarg de més de vuit dècades una obra extensa i coherent, profundament vinculada a la llengua catalana, al país i, d’una manera molt especial, a les Terres de Ponent.
Era una persona que volia mantenir per damunt de tot una cultura i una llengua. Tenia una agilitat mental formidable. Quan a Sant Martí de Maldà, poble on havia passat estius a casa del seu padrí, li van dedicar la biblioteca que porta el seu nom, quan ja ratllava els cent anys, vàrem conversar a bastament sobre la cultura i l’actualitat del país.
Mentre enraonàvem signava llibres, feia dibuixos improvisats, escrivia poemes curts. Vaig tenir el privilegi que presentés un dels meus llibres i una vegada va venir a Rocafort, el meu poble, a presentar-ne un altre. No va improvisar sinó que portava el seu discurs escrit i corregit.
El secret de Vallverdú ha estat parlar als nens sense tractar-los com si fossin nens. Els seus lectors hi troben aventures, però també responsabilitat, amistat, lleialtat, llibertat, coratge i les conseqüències de les decisions.
Aquesta és, probablement, una de les raons per les quals els seus llibres han resistit tan bé el pas del temps.
Vallverdú va mantenir una extraordinària capacitat de treball durant la vellesa. El 2023, amb motiu dels seus cent anys, va publicar Mosaic de tardor, un nou exercici de memòria. I el 2026 va aparèixer El retorn de Rovelló, retornant al personatge que probablement més ha contribuït a convertir-lo en un escriptor estimat per diverses generacions.
La seva vida cobreix pràcticament un segle de la història catalana: la República, la guerra, la dictadura, la resistència cultural, la recuperació de les institucions, la democràcia i la transformació profunda de la societat catalana. Es podria dir que Vallverdú va creure sempre en el poder de les paraules.
Publicat a la revista Política & Prosa, número 96 d’octubre de 2026
