Any de gran collita d’olives. Les pluges tardorals han inflat les que eren petites i prematurament ennegrides. L’aigua tot ho reviscola. He donat un tomb pel terme i he vist moltíssims olivers que feien teulada, amb les rames decantades pel pes del fruit.
És l’època de l’any en que més a gust es poden contemplar els olivars. L’oliva trenca el cicle. L’oli és el resum més exacte de la Mediterrània. Potser la senyal més definitiva que recorre la història de la civilització.
A Delfos es pot veure unes explanades d’olivars que guarden el llindar del famós dentell on hi ha escrit el «coneix-te a tu mateix». Amb l’oli s’ungien els reis i es curaven les ferides. L’oli cura les crostes d’una esgarrinxada, l’oli és essencial per fer un bon ou ferrat. L’oli s’usa en el bateig en el bateig, en el sant crisma i en la extrema unció.
En els temps misteriosos del estraperlo es traficava, s’enganyava el franquisme primitiu i es fabricaven fortunes espectaculars amb l’oli amagat a piques secretes o a bots colgats a la pallissa de casa. L’oli taca però també neteja. Els de la meva generació no anàvem a la farmàcia que en pobles petits no n’hi havia però sí que preníem oli de resino quan teníem mal de ventre.
L’oli té una presència fonamental a la cuina més antiga i a la més moderna. Un plat sense una intervenció decisiva de l’oli es propi de civilitzacions nòrdiques on el sol escalfa ben poc i s’amaga durant els dies de mig any.
Enguany entrega una collita colossal. Penso que no tornaré a veure la plenitud dels olivars que avui he pogut observar en el recorregut pel terme de Rocafort, de Nalec i de Vallbona. Tant els olivers regats com els de secà.
Les olives tenen el color grogós, anant cap el negre, abans de confondre’s amb les fulles de l’arbre. Ja s’han començat a recollir les primeres i l’oli verge, brut i tèrbol, ja es comença a distribuir entre amics i parents. Té un gust aspre, una mica amarg, nou.
Després ja vindran les depuracions i la neteja del líquid daurat que lubrica els menjars, el tracte entre les persones i la vida mateixa.
Contemplar un tros d’olivers tot just a punt de la collita és tan antic com la història humana. A Itàlia deien que mentre les dones van a missa els diumenges, els homes van a passejar pels olivars.
Si hi ha oli, hi ha blat i tenim aigua, anirem be. Que no falti!