Categoría: Cultura

Atenció, drama a pagès

Son dies de sequera. Els sembrats groguegen escanyolits adoptant un to blavós que és símptoma de fracàs. Son dies en que les espigues acostumaven a torçar el coll exhibint la plenitud de la seva trajectòria vital. La falta d’aigua ho ha enterbolit tot. Els que seguin podran obtenir dues o tres llavors. Màxim quatre o…

Les primeres cireres

Les cireres han arribat un pel més d’hora degut a la sequera endèmica que pateix el país. Han madurat més aviat, vermellegen precipitadament i son més dolces. És una vella costum de plantar fruiters en caps de trossos, a les marjades, en una vora que no facin nosa. Totes les cases tenien un presseguer, un…

La memoria de Barcelona es de todos

Me sorprende la falta de acuerdo de los vecinos en dejar constancia visual en forma de lápida discreta pero visible que Gabriel García Márquez, premio Nobel de Literatura, vivió en la calle Caponata de Sarrià de 1969 a 1975. Tampoco hay unanimidad en recordar con lápida que otro galardonado con el Nobel, Mario Vargas Llosa,…

Un passeig per la sequera

La sequera, llarga i persistent, eixuga el paisatge. Tot s’ha precipitat. Les cireres vermellegen més aviat, els albercocs s’han fet grossos i demanen ser aclarits, les figues ja surten grans al costat de les fulles. Els sembrats viuen el drama de la sequera. En molts casos no pagarà la pena segar-los. Si hagués plogut en…

Aquests blaus del Maresme.

Els que som de terra endins quedem enlluernats per la claredat del mar. I més encara, per la senzilla blavor del Maresme, terra de Manuel Cuyàs i de tants amics meus. És un blau tendre, tranquil, prudent. Sembla que no passa res i passa molt. He vist aquest mar enfadat amb tempestes inhumanes engolint vaixells…

Barcelona, pensar en grande

Barcelona ha avanzado con pasos de gigante cuando sus gobernantes han pensado más en las próximas generaciones que en las elecciones inminentes. La Exposición Universal de 1888 fue la consecuencia del espíritu de la revolución industrial que latía en una ciudad pionera en la ciencia, la industria y la cultura. Las grandes familias burguesas protagonizaron…

Una terra assedegada

El país està assedegat. La sequera no és d’enguany. Ve de lluny. Ja fa un parell d’anys que no hi ha una saó d’hivern, profunda, que penetra dos pams a la terra. Els sembrats d’ordi i blat estan perduts. Tenen aquell color entre blau i verd, escanyolits, empenyent sense esperança. Encara hi ha possibilitat de…