Categoría: Cultura

El periodismo volverá a la crónica larga, a la explicación de los hechos

-Entrevista publicada en espacioangular.com en diciembre 2022- “En aquella cofradía entró un día Lluís Foix, no sé si aún estudiante o ya periodista, como traductor rápido y experto, que escribía a máquina a toda velocidad y con toda energía, sin mirar la máquina, sino al papel que traducía, y sin equivocarse. Todos decían que aquel…

Tot s’acaba i tot comença

El fred fa que el silenci sigui més nítid. He caminat pel terme de Rocafort i he vist dos coneguts que collien olives, un veí que anava cobert amb una gorra de llana, dos gats solitaris que no tenen amo i he escoltat els espetecs llunyans dels trets de caçadors que gastaven cartutxos de perdigons…

Simbologías y emociones

Un Mundial de fútbol es también la máxima exhibición de nacionalismo concentrado para aquellas selecciones que han conseguido participar. El España-Alemania del domingo tuvo un 60,3 por ciento de share en la televisión pública. Se nota la ausencia de China, Rusia, India, Italia y todos los estados que no alcanzaron la clasificación. Dos terceras partes…

Simfonia cromàtica tardoral

Les olives han ennegrit en pocs dies. La tardor té pressa i les nits apaguen la llum a mitja tarda. Es fa fosc de sobte. Avui hem anat amb el Josep a veure colors canviants, rogents, grogs, efímers. La sequera ha fet estralls i les pampes de les vinyes esperen la primera glaçada per caure…

Els buròcrates i la terra

La tardor s’imposa lenta i cansada. La sequera es nota en una pols ambiental que ho embruta tot. Els país està assedegat malgrat que plou intensament en llocs propers i llunyans. No son pluges tardorals, necessàries i profundes, que habitualment deixen un pam o dos de saó. Son tempestes que descarreguen amb ràbia aigua que…

Les olives amb aigua

La tardor meteorològica ha arribat finalment. Un serè que bufa de Ponent ha netejat l’atmosfera que ha quedat neta i transparent. El Pirineu, al fons, més enllà del Montsec, cresteja emblanquinat. Fa el temps que ha de fer passat Tots Sants. La sembra deixa grans partides planes i rosses, com planxades. La llavor està colgada…

La Seu Vella, revisitada

Cada vegada que pujo a la Seu Vella m’envaeix la nostàlgia i la tristor. I alhora una sensació de que la destrucció continuada no ha pogut aturar l’esforç també constant de preservar el conjunt monumental que identifica Lleida des de la llunyania i des de la proximitat de la vella catedral que ha rebut tots…

La cisterna solitària

Donar un tomb pel terme és una experiència cada cop més singular i més antiquada. La terra, les pedres i les cabanes viuen soles. Desafien el pas dels segles amb una decadència més inevitable que els xiprers dels cementiris que sempre miren amunt amb un orgull impertorbable. Però aguanten les estacions, els freds, les gelades,…