Etiqueta: Sagarra

Presentació del llibre “El que la terra m’ha donat” per Josep Cuní

“Dostoievski és el narrador de la vida ciutadana i, poques vegades intenta descriure un paisatge rural o campestre. L’infern de l’autor de “Crim i càstig” és la ciutat moderna i els personatges que es mouen en el subsòl d’aquell San Petersburg empastifat de passions irrefrenables”, escriu en Lluís Foix a la pàgina 102 del llibre…

5 comentarios

Una mirada tendra sobre Verdú

Goso escriure en prosa vulgar unes paraules de salutació a una narració poètica intensa, sentimental, metafísica, sobre un poble que Ramon Cardona porta al seu cap i a les seves entranyes. Quaranta-quatre cançons i un poble diuen tant o més que les històries orals o escrites de la vila de Verdú. Els poetes i els…

2 comentarios

Joan Margarit al claustre

Tot poeta té un punt rotund de metafísica. Un recital de Joan Margarit en una de les naus del claustre del monestir de Sant Cugat, aquest diumenge al migdia, mentre sonaven les campanes i se sentien els cants de la missa dominical, és una experiència íntima i aconsellable en aquests temps de cridòries diverses i…

3 comentarios

Ideas de Keynes, con perdón

Es interesante repasar lo que ocurría en Europa hace ahora cien años cuando el progreso, las ciencias y las infraestructuras estaban cambiando el modo de vivir de muchos europeos. El ferrocarril empezaba a surcar por los estados y los imperios que llevaban a pasajeros desde Lisboa a Vladivostok. Josep Maria de Sagarra cuenta la experiencia…

27 comentarios

Somos lo que hemos leído

Qué sería del mundo sin la escritura y sin la palabra que transmite conocimientos y saber. El libro es el saber ordenado, un hilo conductor, un mensaje que es más perdurable que las piedras, las ciudades y los monumentos. Nada o poco queda desde que se escribió el Génesis, la Ilíada o las tragedias de…

15 comentarios

La fidelitat i l’agraïment de Margarit

No sé si és veritat però he arribat a la precipitada conclusió que els poetes i els filòsofs són els que més influeixen en els canvis de fons que es passegen tranquil·lament per la història. Sempre hi ha un alemany que pensa, em deia un vell professor meu, que en l’obscuritat d’una cambra o en…

2 comentarios