Els verds tardorals son més íntims i més pensatius que els primaverals. Hi ha el verd mort dels arbres de fulla caduca, cansats i crepusculars amb tendència a groguejar i caure a terra. El verd pansit de les herbes rep les primeres sacsejades dels freds primerencs. Les vinyes abandonen la verdor intensa i entren en…
Les taques verdes no desapareixen en l’apagada tristor de l’hivern. Els arbres de fulla caduca, les vinyes, els ametllers, s’amaguen en la grisor dels dies ennuvolats, ventosos i esquerps. En el macro quadre queden els verds que donen una vida continuada al paisatge adormit. L’evidència més inevitable son els sembrats que verdegen àmplies extensions de…
Els coloms ajupits a la cúpula del campanar de Rocafort, silenciosos i atordits, mostren el temps esquerp dels dies tardorals. En travessar la Panadella, una de les línies divisòries més radicals dels país, la boira enlairada deixava caure un plugim prim continuat. És bo pels sembrats que ja s’arrengleren punxeguts amb verds vius i tendres.…
El país està assedegat. La sequera no és d’enguany. Ve de lluny. Ja fa un parell d’anys que no hi ha una saó d’hivern, profunda, que penetra dos pams a la terra. Els sembrats d’ordi i blat estan perduts. Tenen aquell color entre blau i verd, escanyolits, empenyent sense esperança. Encara hi ha possibilitat de…
La il·lusió del que sembra i del que planta és l’espera tranquil·la de la collita. Sense presa i sense adonar-se’n. Tot està quiet i tot es mou. El sembrador dona tombs de tant en tant pels camps veient com es belluga imperceptiblement el blat o l’ordi, amb els seus colors de verds variadíssims. Verds negres,…
El sol de gener busca la gent als recers i fa amables les solanes. És clar, nítid, lluminós. El dia s’allarga a passos de pardal però es nota que la primavera empeny les rames de rebolls i ametllers. Les infla donant-los-hi una incipient vermellor. El fred sec, fort, amb temperatures sota zero és el millor…
El fred fa que el silenci sigui més nítid. He caminat pel terme de Rocafort i he vist dos coneguts que collien olives, un veí que anava cobert amb una gorra de llana, dos gats solitaris que no tenen amo i he escoltat els espetecs llunyans dels trets de caçadors que gastaven cartutxos de perdigons…
L’halo solar ha aparegut a l’hora de dinar a la Vall del Corb. L’han vist des de Nalec, Rocafort, Maldà i altres pobles de la Vall. És un fenomen infreqüent. Mai l’havia vist. Ens hem posat a mirar al cel i el sol estava amb una anella colorada i lluminosa. No era l’arc de Sant…
La sequera és un estat d’ànim de la terra assedegada. No hi ha hagut saó d’hivern i les pluges son escasses i en compta gotes. El camp està pansit. Els arbres mostren la tristor hivernal habitual. Les vinyes estan mortes en espera d’explosionar. Els ametllers mostren la seva primera floritura sense pensar que una glaçada…
Veure els sembrats onejant tímidament indica que la primavera ha arribat. Llueixen un verd negre, sortit de l’hivern, amatat, a punt de canonar i insinuar les espigues que es formaran en les properes setmanes. Ens atansem a la lluna plena de Setmana Santa. Les vinyes ploren i es disposen a borronar inflant els brots que…