Seguretat, llibertat i consciència

Edward Snowden fue entrevistado por The Guardian

Edward Snowden fue entrevistado por The Guardian

La seguretat és una legítima preocupació de tots els estats que volen protegir els interessos dels ciutadans i alhora garantir la seva llibertat. La pugna entre la llibertat i la seguretat ha estat un debat inacabable. En temps de guerra la seguretat trepitja les llibertats, tant en règims democràtics com dictatorials. En arribar la pau, les llibertats tornen a exigir-se fins que arriben noves tensions. En les dictadures no hi ha mai llibertat.

Si un país gegantí com els Estats Units pateix un atemptat com el de l’11 de setembre de 2001, els mecanismes de seguretat s’activen amb la força i la intel·ligència pròpies d’un Estat poderós. El president Bush va reaccionar amb la llei del Patriotisme Nacional i amb la doctrina dels atacs preventius. La por estava estesa pel país i s’anà a la guerra de l’Afganistan per destruir el règim dels talibans on suposadament s’havien ensinistrat per perpetrar els atacs de l’11-S. Aquella intervenció que encara no ha acabat fou aprovada per la comunitat internacional. Dos anys després el president Bush decidia envair l’Iraq per por que hi hagués armes de destrucció massiva. Res de res.

En aquella aventura hi participaren amb tropes la Gran Bretanya de Tony Blair i amb una foto ridícula el president Aznar. Les dues guerres s’han perdut. I la por continua. Fins a tal punt que les mesures de seguretat han arribat a un control massiu d’ordinadors, telèfons i altres mitjans de comunicar-se de pràcticament tots els ciutadans nord-americans. Aquesta pràctica d’espionatge sense límits també s’ha produït al Regne Unit amb el total coneixement del govern Cameron, que havia signat un contracte amb la mateixa empresa que feia aquesta feina bruta als Estats Units.

Les guerres han de controlar la informació. Fins ara ha estat relativament fàcil perquè les notícies i les imatges estaven controlades pels diaris, les agències, les ràdios i les televisions que tenien el monopoli i l’hegemonia de tot el que es permetia saber-se. Internet i les xarxes socials causaren els primers problemes a l’exèrcit dels Estats Units en saber-se els abusos practicats a presons de Bagdad i altres indrets de l’Afganistan i l’Iraq. No era material subministrat per l’enemic sinó que havia sortit dels propis soldats o de personatges que treballaven en els serveis de seguretat. Wikileaks fou el primer buidament de tones d’informació confidencial. Julian Assange roman reclòs i asilat a l’ambaixada de l’Equador a Londres des de fa mesos. Després vingué el soldat Bradley Manning, que ara és jutjat per un tribunal militar nord-americà per haver fet arribar a Wikileaks unes seqüències d’helicòpters atacant civils a l’Afganistan. El problema és com controlar la informació confidencial i secreta en temps declarats oficialment en guerra per un govern.

La bomba contra la seguretat dels Estats Units l’ha fet esclatar Edward Snowden, de 29 anys, que ha treballat uns quants anys a la CIA, a l’Agència de Seguretat Nacional i en una companyia que li subministrava material. Snowden ha introduït una nova variant en la sempre tenebrosa relació entre els espies, els estats i els serveis de seguretat d’arreu del món. No s’ha volgut amagar. Va decidir quan estava treballant per la intel·ligència americana a Ginebra que per motius de consciència havia de fer conèixer un material que anava contra els interessos del poble americà i que, segons relata en una llarga entrevista feta a The Guardian, vulnerava la Constitució.

Els grans espies de la història han estat atrapats mentre feien la feina bruta o perseguits i aniquilats pels amics o enemics. Feia setmanes que mantenia contactes amb el diari britànic i també amb el Washington Post. Però no volia donar la cara. No vull atreure l’atenció pública perquè aquest no és un tema personal sinó que es tracta del que fa el govern dels EUA, deia en l’entrevista penjada diumenge al vespre a la xarxa a través del Guardian.

Snowden vivia tranquil·lament a Hawaii amb un sou de 200.000 dòlars l’any, la vida professional encarrilada, amb la seva parella i fent un treball que el situava en les entranyes de la seguretat de l’Estat.“Estic disposat a sacrificar tot això perquè no puc permetre en consciència que el govern dels Estats Units destrueixi la privacitat, la llibertat d’internet i la llibertat de milions de persones arreu del món amb aquesta màquina de control massiu a milions de ciutadans que estan imposant des de Washington.” Fa tres setmanes es va escapar a Hong Kong, on ha passat tot el temps en un hotel, curiosament molt a prop del consolat dels Estats Units. És una persona perseguida pels serveis policials i judicials del seu país que no pararan fins que l’atrapin i el portin a Amèrica. Se li aplicarà la llei sobre l’espionatge per haver ajudat possibles enemics i per haver trencat el principi sagrat de la seguretat nacional. En l’entrevista diu que sempre havia pensat que internet és la més gran invenció de la història humana per haver-li facilitat parlar amb persones de molts països i amb molts punts de vista diferents des de casa seva quan era adolescent. Va tan enllà que diu que la xarxa d’espionatge de l’Agència Nacional de Seguretat representa una “amenaça existencial” per a la democràcia.

És possiblement el cas més dramàtic d’una persona, un jove amb tot el futur al davant, que posa la consciència personal per damunt de la seguretat personal i col·lectiva. Per què ho va fer, sabent que seria considerat un mal patriota i perseguit fins a ser jutjat per tribunals militars nord-americans? Sabia que perdria la seva llibertat personal i un estil de vida privilegiat. No ho va fer per diners. Hauria pogut vendre parts dels documents i fer-se milionari.

Diu que aquesta invasió de la intimitat d’americans i estrangers no contribueix a la seguretat nacional i posa en perill les llibertats que es vol protegir. És interessant que molts documents que afecten persones concretes no els ha filtrat perquè considera que no són d’interès públic. Fer mal a la gent no és el seu objectiu, però la transparència, sí. Estem davant d’una situació nova en què es barregen la seguretat nacional, les xarxes socials, el control de les vides alienes sense motius justificats, la consciència individual i la llibertat. Daniel Ellsberg, que va filtrar els Papers del Pentàgon als anys setanta al The New York Times i que feren trontollar la política militar del Pentàgon al Vietnam, ha dit que les informacions filtrades per Snowden revelen que l’anomenada comunitat d’intel·ligència s’ha convertit en una mena de Stasi dels Estats Units. Edward Snowden serà segurament atrapat i jutjat. No tindrà una vida fàcil. Les raons de l’Estat passen per damunt de les consciències individuals. Però hi ha també una lliçó de tot això i és que en nom de la seguretat no es pot fer tot. Avui, un sol individu ho pot descobrir i esventar-ho per tot el món.

Publicat al PuntAvui erl 12-6-2013

6 comentarios

  6 comments for “Seguretat, llibertat i consciència

  1. Ramón
    13/06/2013 at 00:04

    El mundo esta cambiando, estamos en transición, los jovenes se informan en las redes sociales, el gran hermano vigila, pero los ciudadanos en las redes tambien….el conocimiento, la información nos hara libres….y ademas… «Tenemos que crear un sistema donde recuperemos la visión a medio y largo plazo y donde la ciudadanía participe en la solución de los problemas. Hay gente que dice que este cambio que necesitamos va a venir por el decrecimiento. Empezar a pensar que para vivir mejor no tenemos por qué crecer. Ahora tenemos un Producto Interior Bruto mucho mayor que el de nuestros abuelos, pero ¿estamos seguros de que vivimos mejor? ¿Somos más felices? Otras personas hablan de la economía del bien común, que trata de dejar de medir a las empresas por su cuenta de resultados y empezar a mirar cuánta riqueza retornan a la sociedad.»Guillermo Dorronsoro http://www.eldiario.es/norte/euskadi/bizkaia/Apostar-conocimiento-hace-libres_0_142086597.html

  2. dogbert
    12/06/2013 at 21:24

    Supongo que el sistema aprovechara toda esta movida para «sugerirnos» que estemos al loro de lo que decimos, que seamos buenos, nos portemos bien y no frecuentemos malas compañias.

  3. joan
    12/06/2013 at 21:16

    En Bauman ja ho diu hem declinat més seguretat??? versus menys llibertat.
    Un gran engany……

  4. 12/06/2013 at 17:15

    Sr.Foix: Me llama la atención que una persona como Edward Snowden, que por lo que he leido había dejado los estudios a temprana edad, hubiera llegado en poco tiempo a tener acceso a toda una red de datos secreta de la CIA y de la Agencia Nacional de Seguridad de los Estados Unidos…evidentemente los sistemas de control fallan con más frecuencia de la deseada en todos los niveles y este es el último ejemplo…gracias a Edward Snowden sabemos que nos controlan a diario de una forma total, gracias a Edward Snowden sabemos que los cientos de miles de millones de dólares gastados en seguridad los puede desmontar un chaval de veinte años en un momento…

  5. Nano
    12/06/2013 at 11:31

    No vamos bien…

  6. Rosamaria
    12/06/2013 at 11:18

    De categories morals com la de Snowden, no n’hi han masses.

    Disortadament la categoría moral que més abunda i que més coneixem és la de : «Vaya yo caliente, ríase la gente»

    I paradoxalment i malauradament, qui s’emporta la medalla i el reconeixement, és la segona categoría moral, mentre que la primera, és perseguida i castigada.

    Com sempre : «el món al revés»……

    (quantes vegades hem dit aquesta mateixa frase darrerament ????)

    La resposta em fa pensar que la «anomalía» ha esdevingut la «normalitat».

Comments are closed.