Las revoluciones no se producen de un día para otro. Tampoco se improvisan. Se incuban en situaciones injustas, desproporcionadas, por abusos cometidos por unos cuantos en detrimento de muchos. Lo más inquietante que resulta de la crisis actual es el crecimiento de las desigualdades. Según la OCDE, España es el país en el que más aumentaron las desigualdades en términos de ingresos disponibles en los tres primeros años de la crisis, entre 2007 y 2010. Se sospecha que las diferencias han crecido más en los últimos tres años.
Las desigualdades son transversales. Afectan a países como Eslovaquia, Suecia, Francia, Italia y Grecia. También lo son la reducción de las diferencias en países como Islandia, Portugal, Nueva Zelanda, México o Alemania. Sufren las clases medias que no pueden soportar las cargas fiscales, la escasez de trabajo y el descenso de remuneraciones por el trabajo. España había sido uno de los países en los que más se habían igualado las rentas desde 1980 hasta 2010.
Las sociedades que más prosperan son las que alcanzan un mayor nivel de distribución de la riqueza. Siempre habrá ricos y muy ricos. El sistema liberal capitalista así lo establece. Pero con una cierta proporción. En 1980 el 1 por ciento de norteamericanos acumulaba el 8.2 por ciento de los ingresos. En 2010 esa cifra subió al 19.4 por ciento. Los pocos que tienen mucho adquieren mucho más y los muchos que tienen menos son cada vez multitud.
No se trata solamente de tener más o menos. También hay que valorar la integración en sociedades en las que se pueda encontrar trabajo, se pueda ahorrar, prosperar a través del ascensor social. Si la meritocracia se trunca se crean bolsas cada vez mayores de excluidos y arrojados del sistema. Por este camino se va hacia situaciones que pueden desembocar en rupturas, revolucionarias o convulsas, en unos tiempos en los que el conocimiento y la información se ha socializado.
Sr. Foix:
Ja fa temps que diferents ONG, i col·lectius i grups que treballen amb els més desfavorits, fruit d’un capitalisme salvatge i sense escrúpols alerten del problema.
Càritas de Barcelona en els seus últims informes anuals ens parla any rere any l’augment de la probresa i desigualtat en la nostra societat.
Jo observo com veïns, amics, i coneguts meus cada vegada treballant igual o més que abans, els costa portar una vida digna i mantenir la seva família.
Si a això afegim les retallades en Educació i Sanitat, però també en altres Prestacions Socials, veiem que cada dia som una mica més pobres tots.
La classe mitjana, autònoms, assalariats i pensionistes som els que paguem els impostos, i com els que tenen més s’escaquegen.
Perquè l’Agència Tributària amb els seus mitjans no persegueix l’economia submergida i de guant blanc i paradisos fiscals?
Ahir jo pujava pel carrer Entença ia la cantonada amb Provença em vaig trobar amb l’operatiu guàrdia civil inclosa contra una empresa constructora relacionada amb l’AVE i adif.
El primer que vaig pensar al veure un gerent i/o directiu d’aquesta presumpta culpable empresa, va ser una frase que al programa Singulars solia dir en Jaume Barbera: «la casta xucladora».
El problema és que aquesta casta no la formen només empreses, sinó que tenen la complicitat de partits polítics, empreses públiques, i govern de torn.
Jo defenso un sistema productiu amb tarannà social, sinó no avançarem amb la creació de riquesa, pagament d’impostos, i treball i salaris per a una vida realitzada i digna.
A vegades tinc la sensació que la crisi ha estat l’excusa perquè els rics i poderosos ho siguin més, a costa de més precarietat i salaris mileuristes o mini-mileuristes.
Un altre món és possible, en la nostra conscienciació i mans esta que això sigui possible.
Ens cal més justícia social per a una veritable igualtat d’oportunitats.
Cada vegada que sento als mandataris europeus dient que l’ únic camí cap a la recuperació és la «moderació salarial», em poso dels nervis.
Després dels mils de milions gastats en recuperar la «desfeta» dels bancs….Després dels mils de milions «robats» per politics corruptes…Després de…..( la llista és infinita gairebé…)
En el fons…vull dir el mateix que en BartolomeC.
Tot plegat fa un tuf insoportable…..
Sr. Foix : Primerament, l’hi agraeix-ho que ens doni la oportunitat i ens permeti a tots els companys i companyes de expressar la nostre opinió en el seu estimat i valuós foixblog. Aon vostè ens regala la seva sabiduria i experiencia viscudes juntament amb el seu talent i bonhomia.
Dit això segueixo…Les meves anteriors respostes en els seus articles anteriors tenen relació, precisament també, amb el seu article d’avui.
I ara hi afegeixo que com ja sabem el que mes ens preocupa es la persistència de l’ATUR DE TOTES LES EDATS, les retallades de pagues i de sous, l’augment exagerat i desproporcionat dels impostos, fora de tota llógica, junt amb ´l’augment també exagerat de l’aigua, gas, electricitat, telèfon, transports públics, combustible i una llarg, ect. ect. ect.
Pero no es te massa en compte a n’els empresaris autònoms, petits, mitjans i mig grans que trevallan i treballarien, però que han hagut de plegar per falta de crèdit financer barat ó car, que no s’els hi ha concedit de cap manera.
I aquest empresaris precisament son els unics, que pel seu esperit emprenedor i creatiu son capasos de crear milions de llocs de treball.
La majoria ho han perdut tot. Diners, casa, empresa, ect.I estan al carrer pràcticament.
Pero d’ells sen parlar molt poc. La gobernança va preferir mes ajudar a Bankia y Cia. sol-licitant un préstec al BCE amb l’aval de l’estat, segons frase del Sr. Rajoy. I els que paguem el deute del forat somnosaltres tots els ciutadans paganos ( de pagar ) que cotitzem.
Ara em pregunto jo: ¿ Qui te la responsabilitat i la obligació de donar els crèdits a n’els empresaris, emprenedors i creadors de llocs de trevall, l’Estat o la Banca ? Doncs sense els empresaris citats anteriorment no es podran crear llocs de treball permanents, de cap manera.
I un altre tema importantíssim. Conve que tornem a fabricar i consumir tots óla majoria d’articles de consum personal, casola, d’oficina, taller ó fàbrica que ara consumim, però fabricats e importats made in l’estranger.
Hem canso de repetir-ho una i altre vegada, en aquest mateix blog, però, fins ara, no veig que interessi massa el tema.
Comprem molt mes barat a l’estranger i per tant creem llocs de treball a l’estranger. En prejudici de crear.los aquí. Despres ho paquem molt mes car amb l’augment d’impostos de tota classe, IVA incluit, ect. Mes rebaixes i retallades de sous i pagues extras a mansalva e inhumanament, ect.
Necessitem idees de tots… doncs les meves podem esser equivocades…I mes tenint en compte que les gobernances es demostra que el seu objectiu no en te masses…De fet per recaudar diners cuan l’Estat els necessito…simplement en els pren legalment…Aixi de clar…I a les hores augmentan les desigualtats a gran escala…
Al bon entenedor…
Saps que de cada euro, gairebé 70 centims són per pagar impostos ??
Soposo que és aquesta l’ ajuda que ens proporcionen…juntament amb la moderació salarial.
Efectivament. El descontrol per part de tots els governs aguts i per haver, del seguiment dels pressupostosi el seu cost i el destí del diner públic en inversions en infraestructuras i obres públicas, subvencions ect. ect. aon es practíca la màxima corrupció i la màxima prevaricació, es la causa principal que ens ha conduit fins aquest sunami que ens escanya i mata d’angúnia i ens deixa desemparats i escurats. I que molts ja pateixen fam i estan sense vivenda.
Pero el xocant del cas es que mentrestant els que van de Bar y de Cenas aprofitan per ferse mes milionaris, encara. Doncs compran apreus de desguaç terrenys,finques, fàbriques, tallers, ect. Aquest espanyols que van de salvapatries i
P.D. S’em a tallar i enviat sol i de cop i volta.
Segueix-ho:… i que junt amb capitalistes Chinesos, Rusos, i altres capitalistes estrangers estan compran, tot Espanya a preus de ganga total.
Ja pots veure que els colmados i supers de barri els estan regentan els paquistanesos i ara els chinesos també. Els petits Bars i restaurants els chinesos, ect. Botigues i articles de tot el que consumim personalment, ect.
No m’allargo mes. Doncs nomes cal observar totes les etiquetes del Corte Ingles, ect.Carrefour, ect.ect.
Ara que, tinguem molt en compte que els fabricans d’aquí també tenen moltíssima culpa de portar-ho a fabricar a l’estranger asiàtic, ect.
En fi, Rosamaria, m’aturo. Perque això es la debacle.
Saps que Hisenda triga 6 mesos en retornar l’ IVA…i que en aquest periode, pot requerir-te per l’ entrega d’ algún document, i que aleshores, el periode de 6 mesos, torna a començar de nou ???
Per contra, saps que si demanes un aplaçament de pagament a Hisenda, et cobren interessos ??
Una gran ajuda tot plegat….juntament amb la moderació salarial.
Sr.Foix; el problema se acentua cuando quienes han de solucionar el problema de las desigualdades resultan ser parte del problema y son los principales causantes de dichas desigualdades…al ser los primeros beneficiarios de la situación…
BRAVO !!